Antiguitat tardana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
Línia 18:
El concepte "antiguitat tardana" serveix per emfasitzar que les llavors de la cultura medieval ja s'havien desenvolupat en el [[Baix Imperi Romà|Baix Imperi]] i que van continuar germinant en l'[[Imperi Romà d'Orient]], si més no durant el període anterior a les invasions àrabs; és per això que els qui l'usen acostumen a insistir en les continuïtats existents entre l'Imperi romà posterior a les reformes de Dioclecià i de Constantí i l'alta edat mitjana. Així, per exemple, alguns pobles invasors com ara els [[ostrogots]] i els [[visigots]] es veien com els continuadors de la tradició romana.
Així doncs, si "antiguitat tardana" suggereix que gran part dels trets bàsics de l'antiguitat clàssica van sobreviure a Europa durant l'edat mitjana, altres termes com ara "alta edat mitjana" o "principis del període
== Religió ==
Línia 61:
La continuïtat de l'Imperi romà d'Orient va significar que, als Balcans, al Magrib, Egipte i l'[[Àsia Menor]], la ruptura amb la tradició urbana antiga no va donar-s'hi fins al {{segle|VII|s}}. A la Mediterrània oriental, hi destaca la continuïtat de la vida urbana a Constantinoble, mentre que [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] va patir el saqueig dels perses el [[540]], seguit de pesta i d'un terratrèmol, i [[Alexandria]] va conservar la seva importància després de la invasió àrab, tot i que, durant l'edat mitjana, va perdre pes enfront del [[El Caire|Caire]]. D'altra banda, a finals del [[segle VI]], encara es construïen carrers a [[Caesarea Maritima]] ([[Palestina]])<ref>Robert L. Vann, "Byzantine street construction at Caesarea Maritima", in R.L. Hohlfelder, ed. ''City, Town and Countryside in the Early Byzantine Ear'' 1982:167-70.</ref> i, els anys [[540]] i [[544]], [[Edessa (Turquia)|Edessa]] va poder evitar l'atac del rei [[Imperi Sassànida|persa]] [[Cosroes I]] pagant-li un elevat tribut en or; precisament, aquesta ciutat [[Mesopotàmia|mesopotàmica]] va ser destruïda l'any [[609]] en un nou atac persa, dirigit per [[Cosroes II]].<ref>M. Whittow, "Ruling the late Roman and early Byzantine city: a continuous history", ''Past and Present'' '''129''' (1990:3-29).</ref>
A [[Grècia]], els habitants d'[[Esparta]], [[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Corint]] abandonaren les ciutats per traslladar-se a cims elevats; les acròpolis fortificades són l'element urbà característic de l'època
Les ciutats [[Gàl·lia|gal·les]] van reorganitzar-se al voltant de les muralles defensives de les ciutadelles; antics centres urbans de relleu com ara [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] o [[Trèveris]], que foren capitals provincials del regne dels [[Regne franc|francs]], van minvar força durant el [[segle VI]], mentre que a [[Britània]], entre finals del [[segle V]] i principis del [[segle VI|VI]], foren molt poques les ciutats, com ara [[York]] i [[Londres]] i, potser, [[Canterbury]], que no quedaren deshabitades arran de les invasions [[Anglosaxons|anglosaxones]]. El col·lapse de la vida urbana hi fou tan ràpid i general que hom pot preguntar-se fins a quin punt la Britània romana va estar de debò urbanitzada; d'altra banda, les [[Vil·la|''villae'']] tampoc no hi van sobreviure.
Línia 68:
Malgrat tot, durant els darrers temps de l'[[Baix Imperi Romà|Imperi romà]] i els primers segles de l'[[alta edat mitjana]], es van construir noves ciutats a Europa.
[[Justinià I|Justinià]] va reconvertir el seu poble natal, situat a [[Il·líria (província romana)|Il·líria]], en una ciutat a la qual va donar el nom de ''Justiniana Prima''; tanmateix, es va tractar més d'una decisió política que no pas d'una acció urbanística; d'altra banda, l'historiador
Durant el [[regne visigot|període visigot]], van construir-se a [[Hispània]] cinc ciutats:<ref>According to E. A Thompson, "The Barbarian Kingdoms in Gaul and Spain", ''Nottingham Mediaeval Studies'', '''7'''(1963:4n11).</ref>
| |||