Primera Croada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
una mica l'ordre
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article
Línia 53:
La consolidació del sistema feudal a Europa Occidental, després de la caiguda de l'[[Imperi Carolingi]], combinada amb la relativa estabilitat de les fronteres europees, després de la cristianització dels [[víkings]] i dels [[magiars]], havia suposat el naixement d'un nou tipus de guerrers (la [[cavalleria]] [[feudal]]), que es trobava en contínues lluites internes, suscitades per la [[violència estructural]] inherent al mateix sistema econòmic, social i polític.
 
Els llocs més sants del [[Cristianisme]] es trobaven en poder dels musulmans: la ciutat de [[Jerusalem]] i els seus voltants, on [[Crist]] havia mort i predicat. A més, els [[omeies]] havien arrabassat [[Síria]] i [[Egipte]] a l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]]. El Nord d'[[Africa]] i una bona part de la [[península Ibèrica]] es trobava en mans de petits regnes musulmans, com ara els [[aglàbides]], que havien atacat [[península Itàlica|Itàlia]] al {{segle|IX}}. [[República de Pisa|Pisa]], [[República de Gènova|Gènova]] i els comtes de la [[Marca Hispànica]] havien començat a batallar contra els diferents regnes musulmans, a fi i efecte d'assegurar-se el control de la [[Conca del Mediterrani]]. Exemples d'aquesta pugna són la Campanya de [[Mahdia]] i batalles a [[Mallorca]] i [[Sardenya]].
 
No obstant això, el factor desencadenant més visible que contribuí al canvi d'actitud occidental envers els musulmans, va tenir lloc el [[1009]], quan el [[califa]] [[Califat fatimita|fatimí]] [[Al-Hàkim (fatimita)|Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah]] ordenà destruir l'[[Església del Sant Sepulcre]].{{sfn|Setton|Hazard|1977|p=74}}