Crítica del capitalisme: diferència entre les revisions

Alguns pensadors primerencs [[socialisme|socialistes]] rebutjaren el capitalisme per complet, intentant crear comunitats socialistes lliures de les injustícies percebudes com a pròpies del capitalisme primerenc. Entre aquests "[[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]" es trobava [[Charles Fourier]] i [[Robert Owen]]. Altres pensadors socialistes arguïen que el socialisme no podia ser implementat abans que les forces històriques crearen les condicions adequades i van veure la revolució industrial com un nou sistema que podia potencialment produir suficients béns per a la població humana sencera, però que era obstaculitzat pel seu mètode ineficient de distribuir béns. En 1848, [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]] publicaren el [[Manifest Comunista]], un pamflet que esbossà una crítica política i econòmica del capitalisme, basada en la filosofia del [[materialisme històric]]. Des de llavors, el seu manifest es convertí en un dels llibres més influents. Un coetani de Marx, el mutualista [[Pierre-Joseph Proudhon]] va ser un dels primers a cridar-lo anarquista.

 

Aquestes crítiques clàssiques han patit una certa transformació des d'aqueixa època. Molts autors han modificat o actualitzat els seus pensaments per a incorporar canvis en les societats capitalistes. Per a principis del segle XX, una miríada de tendències socials han sorgit basades en diferents interpretacions d'esdeveniments actuals. [[Monopoli|Cabdal monopòlic]], [[colonialisme]] accelerat, la difusió dels [[sindicat|sindicats laborals]], l'ampliació del [[sufragi]] i el clar increment dels estàndards de vida, per exemple, on noves tendències que critiquen el capitalisme, tals com [[Mijaíl Bakunin]], [[Vladímir Lenin]] i [[Eduard Bernstein]], procuren entendre i contribuir a les diferències en models organitzacionals (per exemple, [[anarcosindicalisme]], [[socialdemocràcia]] i [[bolxevisme]]). A l'identificar problemes amb el [[capitalisme]] de lliure mercat, els governs també van començar a posar restriccions a les operacions de mercat i van crear l'[[intervencionisme]] econòmic que va intentar millorar els defectes percebuts del mercat. [[Keynesianisme|Economistes keynesians]] britànics i el [[New Deal]] nord-americà van tenir efectes duradors en les polítiques socials d'ambdós països. Començant amb la [[Revolució Soviètica]], els [[estat socialista|estats socialistes]] van incrementar en nombre i va començar la [[Guerra Freda]] amb les nacions desenvolupades capitalistes. No obstant això, després de les [[revolucions deb 1989]], molt d'aquests estats es van adaptar obertament a les economies de mercat. La majoria dels restants estats ex comunistes han implementat també extenses liberalitzacions de mercat.

 

==Era actual==

En l'era actual persisteixen les crítiques del capitalisme. Particularment, pel que fa a la nova [[economia global]] i el [[capitalisme salvatge]] que l'acompanya, els crítics han argumentat a favor de la intervenció governamental o contra el capitalisme.<ref>[http://www.naomiklein.org/shock-doctrine Disaster Capitalism in Action] {{en}}</ref> Aquesta crítica pot involucrar defectes apercebuts del mercat entorn de l'[[escalfament global]], explotació de ciutadans sota el [[capitalisme consumista]], allunyament d'economies manufacteres per dependència de mercats financers i [[imperialisme econòmic]] en una edat de [[globalització]]. Moltes organitzacions actuals, que no necessàriament rebutgen el capitalisme, s'enfoquen a canviar polítiques nacionals i corporatives (per exemple, [[Greenpeace]]). Altres organitzacions tenen una visió holística, entenent la injustícia capitalista com un problema sistèmic (per exemple, els [[ecologia social|ecologistes socials]] o els [[Economia participativa|economistes participatius]]).