Crònica de Nèstor: diferència entre les revisions

Durant molt de temps, la redacció original es va atribuir a un monjo anomenat [[Nèstor el Cronista|Nèstor]], i d'aquí que se l'anomenés ''La Crònica de Nèstor'' o ''El Manuscrit de Nèstor''. Entre les moltes fonts que hauria utilitzat estarien les primeres (avui perdudes) cròniques eslaves, els annals bizantins de [[Joan Malales]] i de [[Jordi el Monjo]], llegendes populars i [[Saga (literatura)|sagues]] [[Escandinàvia|nòrdiques]], nombrosos textos religiosos grecs, tractats bizantins i eslaus, fonts orals d'[[Ian Vixàtitx]] i altres líders militars. Nèstor va treballar en la cort de [[Sviatopolk II|Sviatopolk II de Kíev]] i probablement va compartir la seva política pro-escandinava.

 

 

La primera part és rica en històries anecdòtiques, entre les quals hi ha l'arribada de tres [[Síneus i Trúvor|germans]] [[varegs]], la fundació de [[Kíev]], l'assassinat d'[[Askold i Dir]], la mort d'[[Oleg de Kíev|Oleg]] (a qui va matar una serp amagada en l'esquelet del seu cavall) i la venjança d'[[Olga de Kíev]], esposa d'[[Ígor de Kíev]], sobre els [[drevlians]], els quals havien assassinat el seu marit. La història de la tasca dels sants [[Ciril i Metodi]] entre els [[eslaus]] és també molt interessant. A Nèstor se li deu la narració sobre l'expeditiva forma en què el príncep [[Vladímir I de Kíev]] va abolir el culte a [[Perun]] i als altres déus de Kíev en dur a terme la [[cristianització de la Rus de Kíev]].