Diferència entre revisions de la pàgina «Cultiu microbiològic»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (|esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
[[Fitxer:Proteus McConkey.jpg|thumbminiatura|[[Placa de Petri]] amb [[agar MacConkey]] sòlid i un [[inòcul]] en estria de ''[[Proteus vulgaris]]''.]]
Un '''cultiu''' és un mètode per a la multiplicació de [[microorganismes]], com ara [[bacteri]]s, [[fong]]s o [[virus]], en el qual es prepara un [[medi de cultiu]] per afavorir el procés desitjat. El cultiu és emprat com un mètode fonamental per a l'estudi dels microorganismes que causen malalties en [[medicina]] humana i [[veterinària]]. El cultiu de microorganismes és també fonamental en l'elaboració de certs aliments com la [[cervesa]], el [[pa]], el [[iogurt]] o el [[vinagre]].
 
Per a determinar la presència d'un determinat microorganisme en una mostra es fan servir cultius en què una part d'aquesta mostra s'inocula en un [[medi de cultiu]]. Aquest procés s'anomena sembra, de forma anàloga a la [[sembra]] agrícola. Així doncs, la '''sembra''' o inoculació és un pas clau de qualsevol mètode de cultiu. En un medi líquid la inoculació sol efectuar-se afegint un petit volum amb la mostra. En el cultiu sòlid la sembra pot ser per estria mitjançant una nansa microbiològica que s'inocula amb la mostra i es frega lleugerament sobre la superfície del medi de cultiu sovint disposat a l'interior d'una [[placa de Petri]] fent una o diverses estries. En aquestes estries sobre l'agar solidificat queden adherides les cèl·lules que després del cultiu hauran generat les colònies sobre aquestes estries.
 
[[Fitxer:Verdünnungsreihe mit Ausplattieren.svg|thumbminiatura|Representació esquemàtica d'un mètode de sembra per dilució. A cada pas de dilució el nombre de colònies obtingudes es redueix.]]
Un altre mètode de sembra és la '''sembra per dilució''' on la mostra és diluïda en un medi isotònic, usualment solució de [[Ringer]], on es transfereixen els microorganismes presents a la mostra a la "solució mare". A partir d'aquesta solució mare es fan [[dilució|dilucions]] decimals de les que se n'extreu un volum precís que serà abocat en una placa de cultiu. Aquest volum és repartit per tota la superfície del medi de cultiu mitjançant una ansa de sembra especial anomenada nansa de [[Digralsky]] similar a una [[espàtula]]. La sembra per dilució permet estimar la concentració d'organismes en la mostra original.
 
[[Fitxer:Bacteria spreaders-different.jpg|thumb|dretaminiatura|Diversos models de nanses de Digralsky amb diferents materials]]
 
== Medis de cultiu ==
 
== Condicions de cultiu==
[[Fitxer:Oxygen preference.svg|thumbminiatura|esquerra|Tipus de proliferació de microbis segons la seva relació amb l'oxigen: <br />'''1.''' [[Organisme aeròbic|Aeròbics]] obligats, <br />'''2.''' [[Anaeròbics]] obligats, <br />'''3.''' Anaeròbics facultatius <br />'''4.''' Microaeròfils <br />'''5.''' Aerotolerants.]]
[[Fitxer:Anaerobic chamber.JPG|thumbminiatura|Gerra de cultiu anaeròbic. Aquest és un dels tipus més fàcils d'aconseguir. Les plaques de petri un cop sembrades es disposen dins del pot i s'hi introdueix una [[espelma]] encesa. Tot seguit es tanca hermèticament el pot i la [[flama]] de l'espelma consumeix bona part de l'oxigen.]]
En funció de la fisiologia de l'organisme que es vol fer [[proliferació cel·lular|proliferar]] cada medi ha de dur uns o altres [[nutrient]]s. A més cada microorganisme pot tenir unes determinades toleràncies a la presència d'[[oxigen]] cosa que pot requerir una o altre tipus de cultiu. En general per a organismes que toleren bé la presència d'[[oxigen]] (aeròbics, anaeròbics facultatius i aerotolerants) no s'utilitzen mètodes per evitar la seva exposició a aquest element present a l'atmosfera. Tanmateix els anaeròbics solen requerir el seu cultiu dins de dispositius en que s'exclou la presència d'oxigen. Hi ha per exemple les gerres d'anaeròbics que consumeixen l'oxigen, bé sigui amb una flama o bé introduint un gas inert (generalment nitrogen) que desplaci el gas de l'atmosfera, o bé afegint substàncies que consumeixin l'oxigen (p. ex. [[sulfit]]). Altres mètodes de cultiu per a anaeròbics poden ser el cultiu en [[placa de Petri]] amb cobertura d'[[agarosa|agar]] o el '''cultiu en dilució de tub''' on la mostra és embeguda en agar líquid usualment dins d'un [[tub d'assaig]], un cop es refreda l'agar aquest se solidifica.
 
Un cop inoculat en un medi de cultiu cal incubar la mostra a una [[temperatura]] adequada per afavorir la multiplicació òptima. La majoria de microorganismes patògens solen requerir temperatures òptimes al voltant de 37&nbsp;°C (mesòfils), però altres poden requerir temperatures baixes (psicròfils) o altres temperatures elevades (termòfils). Per aconseguir aquestes temperatures constants es fan servir estufes
 
[[Fitxer:Bacterial growth en.svg|thumbminiatura|Corba típica de creixement de les poblacions microbianes en cultius tancats.]]
Els cultius microbians emprats en [[microbiologia clínica]] solen ser '''cultius tancats''', però en casos d'investigació o de microbiologia aplicada se solen fer '''cultius en continu'''. El cultiu tancat parteix d'una quantitat limitada de nutrients i segueix unes fases típiques en funció de l'estat fisiològic dels microorganismes. Quan s'inocula un cultiu els microorganismes de l'[[inòcul]] solen estar en una fase de repòs o baix nivell metabòlic. Així doncs, la primera fase o fase de latència que pot arribar a durar des d'alguns minuts fins a hores segons l'espècie durant la qual els microorganismes es "desperten" de la seva inactivitat reactivant internament el seu metabolisme. En aquesta fase pràcticament no hi ha divisió cel·lular i la quantitat de microorganismes per unitat de [[volum]] ([[Unitat formadora de colònies |ufc]]/ml) pràcticament no varia al llarg del temps. En un determinat moment s'entra a la fase exponencial on els microorganismes estan plenament activats i utilitzen massivament els nutrients del medi per a multiplicar-se. En aquesta segona fase el nombre de microorganismes per unitat de volum augmenta de forma [[creixement exponencial |exponencial]] al llarg del temps fins a esgotar els nutrients moment en què s'entra en la tercera fase o fase estacionària o d'altiplà (per la forma que adquireix el gràfic). En aquesta fase la quantitat de microorganismes viables per unitat de volum és màxima i roman estable durant un cert temps i els microorganismes tornen a un estat de latència fisiològica, deturant la seva multiplicació. Gradualment els microorganismes deixen de ser viables (no poden tornar a dividir-se) entrant en la darrera etapa del cultiu o fase de declivi.
 
1.336.262

modificacions