Diferència entre revisions de la pàgina «Cultura de Hallstatt»

m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (|thumb|left -> |miniatura|esquerra)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
La pràctica de la incineració (generalitzada després del [[600 aC]]) ha impedit realitzar estudis antropològics per determinar la incidència ètnica d'aquests pobles indoeuropeus en els pobles Pirinencs. Amb tot, l'amplitud de les troballes permet assegurar una incidència ètnica no menyspreable. No obstant això, com no se sap la quantitat dels indoeuropeus establerts (doncs dels arribats en diverses remeses cal descomptar els que van marxar més tard) ni la població local ni les relacions entre les dues comunitats, la incidència no pot establir-se
 
[[FileFitxer:Museum Hallstatt 35.JPG|thumbminiatura|Espases amb empunyadura d'"Antena" típiques de Hallstatt]]
Efectivament s'aprecia que la cultura de la incineració penetra amb certa rapidesa en els pobles de l'Oest, Centre i Nord de la Península, pobles de cultura neolítica tardana, on amb prou feina ha penetrat el [[bronze]] i els metalls per a l'ús general, mentre no penetra a la zona costanera mediterrània on l'ús de metalls està més estès (les troballes de caràcter indoeuropeu s'aturen allà on comencen els emparentats amb la cultura metal·lúrgica de [[Cultura de El Argar|El Argar]]), ni en el Sud, on es desenvolupa la [[Tartessos|cultura Tartèssia]].
 
Estant associades les pràctiques funeràries a les creences religioses, no cal dubtar que la nova religió, desconeguda avui dia, es va imposar progressivament a les poblacions locals que, després del 600 aC, ja s'havien celtitzat en l'aspecte religiós, i practicaven també la incineració, sense que es coneguin altres elements de les pràctiques religioses adoptades, ni quins aspectes de l'antiga religió van poder sobreviure en èpoques posteriors.
 
[[FileFitxer:NHM - Byci Skala Stier.jpg|thumbminiatura|Toro trobat a la cova de Býčí skála, República Txeca (cap al 600 aC)]]
Els indoeuropeus coneixien la tècnica de la foneria del ferro, que havien descobert els [[hittites]] cap al 2500 aC, i que es va difondre per Europa Oriental cap al 2000 aC i després per Europa Central. No obstant això el seu ús era molt limitat. Tampoc amb els celtes de la cultura de Hallstatt pot parlar-se d'una difusió generalitzada dels objectes de ferro a la península Ibèrica, i les armes i estris que aquests usaven eren majoritàriament de bronze.
 
1.996.113

modificacions