Descobriment d'Amèrica: diferència entre les revisions

{{Infotaula esdeveniment}}

El terme '''descobriment d'Amèrica''' s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a [[Amèrica]] amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que al final del {{segle|X|s}}, els [[víking]]s arribaren a l'actual [[Canadà]] i probablement als actuals [[Estats Units]]. De fet, s'atribueix a [[Erik el Roig]] el descobriment de [[Vinland]], un [[9 d'octubre]] de l'any [[1000]]. Fou el primer europeu que trepitjà Amèrica. No obstant això, la seua visita no tingué efectes importants en la història posterior del continent. Al {{segle|XV}}, el terme descobriment era sinònim de ''cristianització''.<ref name=descobriment>[http://www.pensamientonacional.com.ar/docs.php?idpg=azpiri/0023_dia_del_descubrimiento.html Article] on es dóna a conèixer el significat de ''descobriment'' al {{segle|XV}} {{es}}</ref> Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'[[Espanya|espanyols]] comandats per [[Cristòfor Colom]] a una illa del [[mar Carib]].

 

=== Primer viatge de Colom ===

{{article principal|Primer viatge de Colom}}

Tres embarcacions, ''[[la Pinta]]'', ''[[la Niña (caravel·la)|la Niña]]'' i ''la [[Santa María (nau)|Santa María]]'', un pressupost d'uns dos milions de ''[[maravedí|maravedisos]]'' sufragat per [[Isabel I de Castella]] a través de banquers i burgesos [[País Valencià|valencians]], de la resta d'Espanya i italians, i al voltant de 90 homes, reclutats amb l'ajuda inestimable i primordial dels [[germans Pinzón]]: [[Martín Alonso Pinzón|Martín Alonso]] i [[Vicente Yáñez Pinzón|Vicente Yáñez]], els quals eren copropietaris de ''[[la Pinta]]'' i ''[[la Niña]]'', formaren una flota descobridora que seria de les més transcendentals de la història.

 

=== Segon viatge de Colom ===

{{article principal|Segon viatge de Colom}}

El [[25 de setembre]] de 1493, Colom tornà a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les), amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de [[Cadis]] acompanyat per l'aragonès fra [[Bernat Boïl]] a qui el papa, valencià de [[Xàtiva]], [[Alexandre VI]] havia donat a través de les seues [[butlla|butlles]] tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.,<ref>Leandro Tormo Sanz, ''Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica'', dins de AAVV ''El temps dels Borja'', Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996.</ref> Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català [[Pere Margarit]],<ref>[[#CASAS|De Las Casas, Bartolomé.]] «[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/12033856617830495876213/index.htm Tomo I.] [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p244/12033856617830495876213/ima0514.htm Capítol LXXXII, pág. 499.]»</ref> cap militar de l'expedició, el navegant [[Miquel de Ballester]], Diego Colom, germà d'en Cristòfor, Miquel de Cuneo,Diego Alvar Chanca, Juan Ponce de León, Antonio de Torres, Pedro de Las Casas (pare de Bartolomé de Las Casas), Juan de la Cosa, Alonso de Hojeda, i fra [[Ramon Pané]], primer etnògraf d'Amèrica.<ref>{{Ref-llibre |autor= LEÓN GUERRERO, M.ª Montserrat|títol= VII Congreso Internacional de Historia de América. Tomo I. La Corona de Aragón y el Nuevo Mundo: del Mediterráneo a las Indias|capítol= Aragoneses en el segundo viaje colombino|editorial= Gobierno de Aragón. Centro del Libro de Aragón|data= 1998|pàgines= pàgs. 399-406|isbn= 978-84-7753-707-6}}</ref><ref>{{ref-web | url = http://www.adghn.org/confe/2004/colon_segundo_viaje.pdf | títol = Los compañeros de Don Cristóbal Colón en su segundo viaje a las indias| autor = M.ª Montserrat León Guerrero| format = PDF| llengua = castellà| pàgines = pàg. 7| editor = Instituto Interuniversitario de Estudios de Iberoamérica y Portugal (UVa)}}</ref>

 

=== Tercer viatge de Colom ===

{{article principal|Tercer viatge de Colom}}

El [[30 de maig]] de [[1498]], Colom partí des de [[Sanlúcar de Barrameda]]. Va capitanejar vuit vaixells (Santa Cruz, Santa Clara, La Castilla, La Gorda, La Rábida, Santa Maria de Guia, La Gaza i la Vaqueña) amb una tripulació de 226 persones. El frare Bartomus Casaus va acompanyar Colom (que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom).

 

=== Quart viatge de Colom ===

{{article principal|Quart viatge de Colom}}

El 13 d'abril de [[1502]] s'inicià el viatge a Sevilla,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Historia general de España y América |url=http://books.google.cat/books?id=4DWBNjs8iwEC&pg=PA138&dq=colon+13+abril+de+1502+sevilla&hl=ca&ei=QOUETumADIKk8QO6q7HZDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDkQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Rialp |data=1992 |pàgines=vol. 10, p.138 |isbn=8432121029 }}</ref> fent escala a Cadis el [[9 de maig]] i el 25 de maig a Gran Canaria. En total, eren dues caravel·les i dues naus (Santa Maria, Santiago, La Gallega i Vizcaino), i 139 homes (cap dona). D'aquests homes, 38 no tornaren mai a la península, 35 moriren en combats, i 4 desertaren per les illes. La tripulació va arribar el 29 de juny a Santo Domingo. Allà, el nou governador Nicolas de Ovando els va prohibir desembarcar, seguint les ordres dels Reis Catòlics.

 

 

=== Portugal ===

 

[[Pedro Álvares Cabral]], el 22 d'abril de 1500, després de quaranta-tres dies de viatge, va arribar a l'actual Bahia (Brasil), i seguí navegant cap al sud. Fundà la badia de Santa Cruz Cabrália. Després va anar al [[cap de Bona Esperança]], on va perdre quatre de les seves naus, entre elles, irònicament, la de [[Bartolomeu Dias]], un navegador que havia descobert el 1488.

 

=== Regnes de les Espanyes ===

Malgrat l'acord de Capitulacions amb Colom, el rei Ferran el Catòlic concedí permisos a altra gent per a explorar el Nou Món. Aquest seguit de viatges són coneguts amb el nom de '''Viatges menors o andalusos'''.