Dionís: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais dobles
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 50:
 
===Víctima dels pirates===
[[Fitxer:0 Dionysos Sardanapale - Pal. Massimo alle Terme.JPG|thumbminiatura|Escultura del Dionís/Pseudo-Sardanapal conservada al [[Museo Nazionale Romano|Museu Nacional Romà]].]]
[[Fitxer:Dionysos-Sardanapalos BM Sc1606.jpg|miniatura|esquerra|Escultura del Dionís/Pseudo-Sardanapal conservada al [[British Museum|Museu Britànic]] ]]
[[Fitxer:Neptune et les pirates.jpg|miniatura|Mosaic romà representant la llegenda del rapte de Dionís. Museu del Bardo, (Tunis)]]
Línia 78:
 
== Dionís i els seus devots ==
[[Fitxer:Dionysos satyr Altemps Inv8606.jpg|thumbminiatura|upright|El déu ''Dionís'' amb una pantera i un sàtir. [[Palazzo Altemps]], Roma (obra anònima, segle II dC) ]]
Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de ''[[Les Bacants]]'' d'[[Eurípides]]. La trama gira al voltant del rei tebà [[Penteu]], que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que és autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix les dones de la ciutat a deixar casa seva i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de [[Citeró]]. Les dones són guiades per [[Ino]], [[Autònoe]] i [[Agave (filla de Cadme)|Agave]] (la mare de Penteu), les tres germanes de Sèmele, la mare de Dionís; Dionís les ha fet tornar boges per haver negat que el pare del fill de Sèmele és en realitat [[Zeus]]. El foraster, que no és sinó Dionís, es venja fent que Agave esquarteri el seu fill membre a membre en una orgia d'inexplicable violència. Quasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són, a ''Les bacants''. La [[bogeria]] que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzen els grups de devots que hi ha al voltant de Dionís (a ''Les bacants'' són les dones, les ''mènades'', dones delirants). Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de si. És la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència i després la trenca sense remordiments.