Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

 

== Història ==

Els Deu Manaments són reconeguts com una base moral al [[judaisme]], al [[cristianisme]] i a l'[[islam]].{{sfn|Pottenger|2007|p=13}} Apareixen per primera vegada al llibre de l'Èxode, segons el qual Moisès, actuant sota les ordres de Déu, alliberà els israelites de l'[[esclavatge]] d'[[Antic Egipte|Egipte]]. Segons l'ensenyament de l'Església, Déu va oferir un pacte que incloïa els Deu Manaments, per a alliberar-los també de «''l'esclavatge espiritual''» del [[pecat]].{{sfn|Barry|2001|p=85}} Alguns historiadors consideren que aquest fou «l'esdeveniment central de la història de l'Antic Israel».{{sfn|Noble|2005|p=53}}

 

 

=== Imatges ===

Tot i que sovint els catòlics són acusats d'adorar imatges, en contra del primer manament,{{sfn|Kreeft|2001|p=209}} l'Església diu que es tracta d'un malentès. Segons el parer de l'Església, «l'honor tributat a les imatges sagrades és una 'veneració respectuosa', i no una adoració que només correspon a Déu».{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2129-2132}} Al {{segle|VIII}} hi va haver acalorades discussions sobre si les icones religioses estaven prohibides pel primer manament. La disputa es limità gairebé només a l'Església d'Orient, on els iconoclastes volien prohibir les icones, mentre que els iconoduls recolzaven la seva veneració, en una posició recolzada per l'Església occidental. El [[Segon Concili de Nicea]] de l'any 787 va determinar que la veneració de les icones i les estàtues no violava l'orde i va declarar que «el qui venera una imatge venera la persona que s'hi representa».{{sfn|Schreck|1999|p=305}}{{#tag:ref|L'Església Catòlica creu que està contínuament guiada per l'[[Esperit Sant]] i, per tant, no pot cometre cap error doctrinal.{{sfn|Schreck|1999|p=16}} La màxima autoritat doctrinal de l'església es basa en les decisions dels [[concili ecumènic|concilis ecumènics]], que estan encapçalats pel [[Papa]].{{sfn|Schreck|1999|p=305}}|group=nota}} A l'època de la controvèrsia sobre la [[iconoclàstia]], l'església occidental va començar a utilitzar l'escultura monumental, i l'[[art romànic]] es convertí en una de les principals manifestacions de l'[[art cristià]] occidental, que s'ha mantingut a l'església occidental, mentre que el [[cristianisme oriental]] evita les grans escultures religioses. El catecisme postula que Déu donà el seu permís perquè les imatges simbolitzessin la salvació cristiana, deixant símbols com la serp de bronze o els querubins sobre l'[[Arca de l'Aliança]]. Afirma que, «en encarnar-se, el Fill de Déu va introduir una nova economia de les imatges».{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2129-2132}}

 

 

=== Salut i mort ===

D'acord amb l'Església, el respecte per la vida humana també exigeix el respecte al propi cos, impedint els comportaments poc saludables, l'excés de menjar, alcohol, medicaments i drogues il·legals.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}} L'església també adverteix contra el comportament contrari que descriu com la «preocupació excessiva de la salut i el benestar del cos que 'idolatra' la perfecció física, la bona condició física i l'èxit a l'esport».{{sfn|Schreck|1999|p=310}}

 

=== Amor de marit i muller ===

{{principal|Matrimoni catòlic}}

Segons les ensenyances de l'Església, l'amor conjugal té una doble finalitat indissociable: la unió de marit i muller, pel «bé dels propis conjugues» i la transmissió de la vida. Per tant, «l'amor conjugal entre l'home i la dona està, a més, sota la doble exigència de la fidelitat i la fecunditat».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2351-2356}} L'aspecte unitiu inclou el lliurament recíproc del si mateix de cada parella, per la qual cosa «ja no en són dos, sinó que és una sola carn».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}<ref name="casamentomateus">{{Citar Bíblia|Mt|19:6}}</ref> El [[matrimoni catòlic|sagrament del matrimoni]] estableix que Déu segella l'acord que uneix els conjugues. Aquest consentiment inclou l'acceptació dels fracassos i errors de la parella en el reconeixement de la «crida a la santedat en el matrimoni», que exigeix a ambdós un procés de creixement espiritual i de conversió que pot durar tota la vida.{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}

 

| colspan=3 style="text-align: center;" | El setè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}<ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:19}}</ref>

|}

El catecisme explica que aquest manament regula els béns materials i prohibeix prendre injustament, usurpar, emprar o fer malbé béns que pertanyin a un altre, contra la seva voluntat.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}{{sfn|Kreeft|2001|p=258}} Exigeix als qui posseeixen béns materials a fer-ne ús de manera responsable, tenint en compte el bé de la societat. El catecisme aborda el concepte de la [[Creació (teologia)|creació de Déu]] en l'explicació del setè manament i prohibeix «fer patir inútilment els animals» i no respectar el medi ambient.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}