ETH Zürich: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |left|thumb -> |miniatura|esquerra
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 27:
Després de la [[Primera Guerra Mundial]], es va consolidar la creació d'instituts amb finançament mixt dins de la institució. Amb el pas del temps, la universitat va ser focalitzant els rols nacionals d'informació. Tant en la indústria com en la ciència, l'ETH començava a ser un referent.
 
Pel que concerneix la infraestructura, els laboratoris van seguir construint-se. En [[1929]] es va crear el laboratori d'aigües i hidrologia, en 1933 l'institut de física experimental, en [[1933|1937]] l'institut de desenvolupament industrial, amb el que es va notar que la universitat requeria un lloc més ampli per continuar la seva expansió, la qual cosa va concloure l'any 1961 amb l'inici de les obres de la primera etapa del seu nou campus als afores de [[Zuric]], en el districte de [[Hönggerberg]]. Per a aconseguir-ho es va crear l'any [[1952]] la Fundació Nacional Suïssa de la Ciència, que era l'encarregada d'aconseguir els fons necessaris. En [[1954]] es tenien ja recaptats 444 milions de [[Franc suís|francs suïssos]] per a l'ampliació.[[Fitxer:ETH-HIL-HIP-HIT.jpg|thumbminiatura|465x465px|Edificis de l'ETH al Campus de Hönggerberg]]A partir de 1973, igual que la resta del món, les universitats van haver d'anar evolucionant d'acord amb la creixent innovació [[Tecnologia|tecnològica]] per convertir-se en punts generadors de tecnologia i no només simples consumidors. Pel que en aquesta època, la ETH va haver de flexibilitzar els seus programes de recerca per a aconseguir els avançaments tecnològics necessaris i para això van buscar aliances estratègiques amb diverses empreses importants. Gràcies a això a la [[Dècada del 1980|dècada de 1980]] es van impulsar la creació de nous departaments i noves carreres com [[informàtica]], [[ciència de materials]] i [[ciències del medi ambient]]. A partir d'aquest moment, la universitat (que ja comptava amb un gran prestigi) va seguir el seu camí acompanyada de l'avanç científic i de la innovació requerida per convertir-se en una universitat capdavantera al món.<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/epoche2/index_EN/|consulta=11 novembre 2015|títol=1911–1968: The Flagship of National Science|obra=ETH History}}</ref>
 
En els últims anys l'ETH ha complert amb diversos estàndards de qualitat que tant el govern federal suís com la [[Unió Europea]] i països del primer món han requerit; un d'aquests exemples és la reforma aprovada en el [[Procés de Bolonya]]. Els títols atorgats en els seus nivells d'ensenyament com els seus avenços científics i tecnològics porten sempre la qualitat que la universitat ha guanyat. En els anys 2005, 2006 i [[2005|2007]] el rànquing d'universitats del món li va atorgar el lloc 27, sent la cinquena millor universitat d'Europa i la millor universitat del seu país.
[[Fitxer:Panorama_ETH-HPS.jpg|thumbminiatura|465x465px|Pavelló esportiu del Campus Hönggerberg]]
En el 2005, en complir-se els 150 anys de la seva fundació, les festivitats no van cessar. A més es va engegar el projecte ''Science City'', que pretén convertir el campus Hönggerberg en una ciutat científica on els estudiants i docents puguin realitzar totes les seves activitats sense sortir d'aquesta ciutat universitària.<ref>{{ref-web|url=http://www.ethistory.ethz.ch/besichtigungen/epochen/ausblick/index_EN/|consulta=11 novembre 2015|títol=ETH Today|obra=ETH History}}</ref>
 
== Campus ==
[[Fitxer:ETH Hauptgebäude.jpg|miniatura|esquerra|266x266px|Edifici principal del Campus Zentrum]]
La ETH té dos campus com s'ha dit més amunt, un al centre de la ciutat (''Zentrum'') i un altre en Hönggerberg. El campus central confina amb la [[Universitat de Zuric]], el [[Universitätspital]] i el col·legi del cantó (Kantonschule). En realitat no es tracta d'un campus tancat; per contra, és un conjunt d'edificis i oficines circumdants al Hauptgebäude, que va ser dissenyat per [[Gottfried Semper]], que era professor d'arquitectura en aquells moments. Es troba en una zona cèntrica de la ciutat, al que es pot accedir fàcilment des de l'estació central de tren de Zuric (''Hauptbahnhof'') amb el tramvia o fins i tot caminant.