Escenografia: diferència entre les revisions

 

==Noves tendències en l'escenografia ==

 

Tot contribueix a la formació de les noves tendències escenogràfiques perquè els problemes deixin de ser d'ordre exterior. Les habitacions es tanquen amb parets i plafons, perquè el naturalisme exigeix una realitat ambient que no s'aconsegueix amb bastidors i telons de fons. El gas substitueix la il·luminació amb [[espelma|espelmes]] i [[llàntia|llànties d’oli]]. El 1887, el Teatre Lliure d'Antoine, a París, buscava la veritat en el decorat fent aparèixer una font de la qual brollava aigua durant la representació. Les estètiques se succeeixen com les teories; així veiem com el simbolisme necessita una nova fórmula (1890): '' La decoració ha de ser una pura ficció ornamental que completi la il·lusió per les seves analogies de color i de línies amb el drama ''. Pintors com [[Maurice Denis]] i [[Odiló Redon]] es van adherir a aquest principi i un home de teatre com Lugné-Poé va donar el seu talent a les iniciatives del moment en '' teatre de l'Oeuvre '' (1892).