Escola de Salamanca: diferència entre les revisions

 

El terme '''Escola de Salamanca''' s'utilitza de manera genèrica per a designar el renaixement del [[pensament]] en diverses àrees que va dur a terme un important grup de [[professors]] universitaris espanyols i portuguesos, però especialment els teòlegs, arran de la tasca intel·lectual i pedagògica de [[Francisco de Vitoria]] a la [[Universitat de Salamanca]]. No hi ha cap dubte que la influència de l'Escola es va haver de sentir a altres nacions, atès que molts dels components de l'Escola van donar classes a universitats de fora d'[[Espanya]].

 

== Context històric ==

Des de començaments del [[segle XVI]] les concepcions tradicionals de l'home i la seva relació amb Déu i amb el món s'havien vist sacsejades per l'aparició de l'[[humanisme]], per la [[reforma protestant]] i pels nous descobriments geogràfics i les seves conseqüències. L'adveniment de l'[[Edat Moderna]] suposà un canvi important en el concepte de l'home en societat. L'Escola de Salamanca abordà aquests problemes des de nous punts de vista.

 

 

=== Sobirania ===

L'Escola de Salamanca distingí dues potestats, l'àmbit natural o civil i l'àmbit sobrenatural, que a l'[[edat mitjana]] no es diferenciaven pas. Una conseqüència directa de la separació de potestats és que el rei o emperador no tenia jurisdicció sobre les ànimes, ni el Papa poder temporal. Fins i tot proposaren que el poder del governant tenia les seves limitacions. Així doncs, segons Luis de Molina, una nació és anàloga a una societat mercantil en què els governants en serien els administradors, però on el poder resideix en el conjunt dels administradors considerats individualment, quan la idea anterior era que el poder de la societat sobre l'individu és major que el d'aquest sobre si mateix, atès que el poder del governant era una emanació del poder diví, cosa que els de Salamanca rebutjaven.