Diferència entre revisions de la pàgina «Escultura»

42 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (Coherència terminològica en el si d'un mateix article)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
=== Antiguitat ===
{{AP|Art antic|antiguitat clàssica}}
[[Fitxer:Sphinx Darius Louvre.jpg|thumb|222pxminiatura|Esfinx de [[Darios I el gran]], al palau Reial de [[Susa (Iran)]], realitzada en maó policromat ]]
[[Fitxer:Scribe accroupi Saqquara Louvre E3023-01b.jpg|thumbminiatura|esquerra|''[[Escriba del Louvre]]'', pedra calcària policromada, de la [[dinastia V]], a [[Saqqara]] ([[Museu del Louvre]]) ]]
[[Fitxer: Dama de Elche.jpg|thumb|222pxminiatura|[[Dama d'Elx]] ([[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]]) ]]
[[Fitxer:Laocoon and His Sons.jpg|thumbminiatura|esquerra|''[[Laocoont i els seus fills]]'' del període [[hel·lenístic]] ([[Museus Vaticans#Museu Pius-Clementí|Pius-Clementí]] dels [[Museus Vaticans]]) ]]
A [[Mesopotàmia]], degut a l'escassetat de [[pedrera|pedreres]], l'escultura es va realitzar fonamentalment amb [[argila]]; a les excavacions d'[[Ur]] ([[4000 aC]]) s'han trobat nombroses petites estàtues d'aquest material. Els [[art sumeri|sumeris]] van desenvolupar i difondre a altres civilitzacions l'ús del [[maó]], en el qual s'esculpia un relleu i després s'[[esmalt]]ava. Alguns exemples ben representatius són els que adornen els palaus, així com les superfícies sepulcrals perses del palau de [[Persèpolis]] i el ''[[Fris]] dels arquers'', una obra en maó esmaltat que hi ha al Palau Reial de [[Susa (Iran)|Susa]] ([[404 aC|404]]-[[359 aC]]).<ref name="Boz94">[[#Boz83|Bozal 1983]]: pàg.94-97</ref> A l'[[Antic Egipte]] s'empraren materials més duradors, com la pedra. Els egipcis van arribar a realitzar escultures altament perfeccionades que van romandre inalterables durant molts segles.<ref name="Mid118">[[#Mid82|Midgley 1982]]: pàg.118</ref> Hi representaven divinitats, [[faraó|faraons]] i altres personatges importants; també realitzaren, però, petites peces de figures en les quals quedaven reflectits els treballs domèstics. Moltes d'aquestes obres s'han trobat a les cambres sepulcrals.
 
 
== Materials ==
[[Fitxer:Niccolo da Uzzano by Donatello - cast.jpg|thumbminiatura|''[[Retrat de Niccolò da Uzzano]]'' en [[terracota]] policromada per [[Donatello]]]]
Els materials emprats en escultura determinen el resultat de l'aspecte i textura de l'obra així com les seves característiques físiques. Amb l'ús d'una pedra tova és més difícil obtenir un resultat minuciós degut a la seva corrosió; en contraposició, amb un material més dur com el granit es requereix més esforç físic. Els detalls de formes delicades i amb calats s'aconsegueixen millor amb l'ús de la fusta, com ho demostren, per exemple, els retaules gòtics. El treball en argila permet diversos acabaments, des del més fi poliment a deixa les mateixes empremtes dels dits de l'artista. En conclusió, és l'escultor i el seu propòsit el que aconsegueix treure del material la forma i la textura desitjades.
=== La pedra ===
{{AP|Pedra}}
[[Fitxer:Michelangelo's Moses in San Pietro in Vincoli 2.jpg|thumbminiatura|''[[Moisès (Miquel Àngel)|Moisès]]'' en [[marbre]] de [[Miquel Àngel]]]]
[[Fitxer:Relief_of_Narasimha_avatar_of_Vishnu_in_Chennakesava_temple_at_Belur.jpg|thumbminiatura|Escultura d'[[esteatita]] al temple de [[Belur]]]]
La pedra és un material emprat des de l'antiguitat, ja que es troba de manera abundant a la [[natura]], tot i que per treballar-la es necessiten eines especials. De pedra es van esculpir les [[Venus prehistòrica|venus prehistòriques]], les estàtues gregues i les posteriors còpies romanes, així com les obres de grans escultors del [[escultura del Renaixement|renaixement]] com [[Michelangelo]], [[Donatello]] o [[Bernini]]. És utilitzada des de fa molt de temps en monuments públics a pràcticament tots els països.<ref name="Fug153">[[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.153</ref> En l'escultura, el tipus de pedres més utilitzades són:
* [[Pedra calcària]]: és una roca sedimentària tova fàcil de treballar; s'empra en treballs minuciosos. La seva conservació depèn molt de la qualitat de les pedreres. S'ha utilitzat molt en escultures monumentals, com a la [[Gran Esfinx]]. La pedra calcària va ser una de les més emprades a l'[[Antic Egipte]]: la major part de la [[vall del Nil]] està excavada en aquesta classe de pedra, i amb el material de la [[pedrera]] de [[Tura (Egipte)|Tura]] es van construir les estructures i la major part de les escultures de la [[necròpolis de Gizeh]].<ref name="SurI205">[[#SurI|Sureda 1988 Vol. I]]: pàg.205</ref>
* [[Quars]]: es tracta d'un mineral d'una gran duresa, difícil de treballar. Malgrat això, hi ha exemples d'obres molt elaborades tallades en quars.<ref name="DoyleDickinson2008">{{ref-llibre|nom=Julian |cognom=Doyle|nom2=Bruce |cognom2=Dickinson|títol=Chemical Wedding|url=http://books.google.cat/books?id=nOhWmImmc1MC&pg=PA40|consulta=21 de novembre de 2010|data=30 de maig de 2008|editorial=Troubador Publishing Ltd|isbn=9781906510909|pàgines=40–|llengua=anglès}}. Crani [[Civilització maia|maia]] tallat en quars</ref>
* [[jade (mineral)|Jade]]: així s'anomenen dues pedres –la jadeïta i la nefrita– molt similars, encara que la nefrita té un aspecte més «orgànic» i la jadeïta més vidriós. Tenen una gamma de colors que va des del verd quasi blanc fins al verd molt fosc, quasi negre. Són minerals molt durs i, per aquest motiu, la seva talla és difícil. Per al seu poliment s'utilitza actualment el [[carborúndum]] i el [[corindó]] com a sorra en barreja aquosa. Les obres amb jade estan datades des de fa més de 5000 anys a la [[Xina]], [[Mesoamèrica]] i [[Austràlia]]; ha estat a la Xina on hi ha hagut més producció.<ref name="Mal78">[[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.78-80</ref> Els [[maoris]] de [[Nova Zelanda]] realitzen amb nefrita unes figures anomenades ''[[Hei tiki]]''.<ref>{{ref-web |url=http://www.maori.info/maori_tiki.htm|títol=Maori of New Zealand:Maori Tiki|consulta=17-11-2010| llengua=anglès}}</ref>
[[Fitxer:Alhambra Detail 17.JPG|thumbminiatura|[[Mocàrab]] d'[[estuc]] a l'[[Alhambra de Granada]]]]
Una part de l'escultura és la [[glíptica]], el treball de pedres de mida no gaire gran considerades [[gemmes treballades|pedres precioses]].
 
=== Els metalls ===
{{AP|Metall}}
[[Fitxer:Topos V - 001.jpg|thumbminiatura|''Topos V'' obra en [[ferro]] de [[Eduardo Chillida Juantegui|Chillida]]]]
[[Fitxer:Sheik-el-Beled.jpg|thumbminiatura|Sheik-el-Beled, escultura en [[fusta]] conservada al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]]]]
Les planxes de [[coure]], [[bronze]], [[or]] i [[plata|argent]] es poden utilitzar en la tècnica de l'elaboració directa, que es treballa amb un [[martell (eina)|martell]], [[burí|burins]] i [[punxó |punxons]]. En les peces petites o en [[baix relleu|baixos relleus]] s'utilitza el repussat. Per a la realització d'una escultura exempta i d'una mida més gran s'utilitza un cos dur, normalment de [[fusta]]. Aquest cos es cobreix amb [[betum (geologia)|betum]] per a una millor adhesió de les xapes que es fixen amb claus o amb costures mitjançant fils metàl·lics; cal anar copejant el metall i, per poder prosseguir, cal escalfar les làmines per obtenir elasticitat al metall. Després d'aquesta primera fase, l'obra es va retocant amb els burins i els punxons. Antigament aquestes escultures es realitzaven per al seu ús com a [[reliquiari]]s, i es deixava l'interior buit per a la custòdia de [[relíquia|relíquies]].<ref name="Fug158">[[#Fug04|Fuga 2004]]: pàg.158-159</ref> Els metalls més usats són:
* [[Or]]: junt amb el [[coure]] va ser un dels primers metalls emprats per l'home, per la seva bellesa i perquè es pot treballar amb facilitat. S'han trobat jaciments arqueològics a [[Ur]], [[Troia]] i [[Micenes]] que demostren que ja es feia servir durant el [[Neolític]].<ref name="Mal163">[[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.163-164</ref> Els [[escites]] van treballar en una àmplia varietat de materials però és en l'or on van destacar: realitzaren peces amb influència grega que tenien una utilitat decorativa, com adornaments per als cavalls, beines d'armes i objectes de joieria. Aquestes petites escultures van ser realitzades amb una gran precisió i amb molt de detall.<ref name="SiB26">[[#SiB89|Sureda/Barral 1989]]: pàg.26</ref>
 
=== El formigó ===
[[Fitxer:Monument a Narcís Monturiol - 003.jpg|thumbminiatura|esquerra|150px|''Monument a Narcís Monturiol'' en [[formigó]] i [[coure]], de [[Josep Maria Subirachs]]]]
[[Fitxer:WolfVostellCarInConcrete.jpg|miniatura|[[Wolf Vostell]], ''VOAEX'', 1976, Los Barruecos, Museu Vostell Malpartida.]]
{{AP|Formigó}}
 
== Tècniques ==
[[Fitxer:Pointing machine.jpg|thumbminiatura|Màquina de treure punts, útil tant per a pedra com per a fusta]]
[[Fitxer:Schnitzmesser.jpg|thumbminiatura|Gúbies per la talla de la fusta]]
[[Fitxer:Kneden van klei.jpg|thumbminiatura|Amassat de l'argila]]
[[Fitxer:Born bronze - Bronze casts.jpg|thumbminiatura|Bronze fos abocat dins motlles]]
Els escultors solen preparar la seva obra construint un petit model de la figura, d'argila o de guix.<ref name="Fug153"/> Aquest model equival a l'[[esbós]] del [[pintor]] o al [[plànol]] de l'[[arquitecte]]. El procediment fonamental i el més clàssic és l'esculpit, servint-se d'una [[Escarpa (eina)|escarpa]], un [[burí]] o un [[cisell]] segons les necessitats; fins i tot els procediments de fondre i modelar requereixen retocs de cisell en els detalls. A més a més, s'usen altres accions com el modelat o buidatge, el cisellat, el repujat, l'embotit, el gravat i l'estampat o encunyat. És interessant adonar-se del poc que han canviat amb el pas del temps les tècniques del modelatge i de la talla, en comparació amb els canvis que s'han produït en altres [[belles arts]]. Només al [[segle XX]] es van començar a introduir nous mètodes de treball.<ref name="Sar1202">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.1202</ref> A continuació es llisten les tècniques més utilitzades:
* Esculpit: consisteix a treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de ferro, que per la seva blanor es deterioraven ben aviat. En algunes escultures encara s'observa el senyal de punxons i cisells. Actualment, a més a més de les eines tradicionals s'utilitza el disc de diamant per a la pedra i els discs de [[widia]] per a la fusta.<ref name="Sar1204">[[#Sar84|Historia Universal del Arte 1984]]: pàg.1204</ref> Per poder reproduir les formes del model en materials com la pedra o fusta, i en una mateixa mida, s'utilitza el mètode de treure punts amb el puntòmetre o [[màquina de treure punts]]. És un artefacte amb una combinació de barnilles metàl·liques articulades acabada en una agulla de secció triangular i amb la punta esmolada. Serveix per mesurar punts determinats en un model i traspassar aquesta mida al material on es fa l'escultura definitiva. L'agulla es desplaça per una guia per cercar la profunditat del punt i es fixa amb un cargol.<ref name="Med50">[[#Med06|Medina Ayllón 2006]]: pàg.50-53</ref>
974.402

modificacions