Escúter: diferència entre les revisions

Un '''escúter''' és una [[motocicleta]] de [[quadre (bicicleta)|quadre]] obert, generalment de roda petita, que té el motor i els òrgans de transmissió a l'interior d'un carenat que suporta el seient i una base que permet de posar-hi els peus.<ref>{{ref-web

|url=http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&tipusFont=Diccionaris+terminol%F2gics+del+TERMCAT&titol=esc%FAter&idFont=941405&tipusCerca=cerca.tot&clickLink=detall&input_cercar=esc%FAter&method=detall&numeroResultat=2&database=TERMCAT&tematica=Transports&numPagina=1&idHit=383812&categories_avansada=&action=Principal

 

== Descripció ==

El disseny clàssic de l'escúter es compon d'un quadre tipus "pas a través" (''step-through'' en anglès), és a dir, franc, obert com a les antigues [[bicicleta|bicicletes]] per a dones -sense l'obstacle, per tant, del dipòsit de [[combustible]]-, i d'una plataforma o base plana per als peus del conductor. Aquest disseny és possible perquè la majoria dels motors i sistemes de [[transmissió mecànica|transmissió]] per a escúter estan connectats a l'eix del darrere o sota el seient. A diferència d'una motocicleta convencional, en la qual el motor està muntat sobre el bastidor, els escúters més moderns duen el motor acoblat a la roda del darrere. La majoria dels escúters antics i alguns de més recents tipus ''Retro'' duen motors muntats a l'eix amb una transmissió manual i les palanques de [[canvi de marxes|canvi]] i [[embragatge]] integrades al manillar esquerre. La majoria dels escúters moderns incorporen [[transmissió variable contínua]].

 

===De la tercera generació (1946–1964) en endavant===

====Itàlia - Vespa i Lambretta====

{{Vegeu també|Vespa (moto)|Lambretta}}

Acabada la Segona Guerra Mundial, a [[Itàlia]] la Vespa de Piaggio esdevingué l'estàndard per als escúters, i ha estat així durant més de 60 anys. Patentada a l'abril de [[1946]], feia servir disseny i materials d'aviació. L'escúter de 98 cc de D'Ascanio presentava diversos conceptes radicals de disseny, entre els quals una elegant estructura. La palanca del canvi se situà al manillar per a facilitar la conducció i el motor, prop de la roda posterior, prescindint així de [[corretja de transmissió]]. El suport convencional de la forquilla fou reemplaçat per un braç similar al d'un avió de transport per a facilitar el canvi del [[pneumàtic]]. El bastidor de formes elegants protegia el conductor del vent i la brutícia de la carretera, i s'assemblaven ben poc a les incòmodes i sorolloses motocicletes clàssiques. Les rodes més petites i una distància més curta entre eixos en millorava la maniobrabilitat a través de carrers estrets i trànsit congestionat. Combinant els millors elements de disseny automotriu, aeronàutic i motociclista, la Vespa es va convertir ràpidament en una icona del disseny i l'economia. El nom li ve, segons es diu, del comentari que va fer el president de Piaggio en veure el prototip: «Sembra una vespa» ("Sembla una [[vespa]]").

 

====Països Catalans====

Als [[Països Catalans]], durant les dècades de 1950 i 1960 hi hagué diverses iniciatives més o menys reeixides en el camp de la fabricació d'escúters. Així per exemple, a [[Algemesí]], [[Ribera Alta]], es fabricaren els {{bike|Cimera}} entre [[1952]] i [[1955]].<ref name="racc">{{ref-llibre |cognom=Herreros |nom=Francisco |pàgines=p. 307|capítol=Relación de las principales marcas|coautors=Aznar, José Luis |títol=Historia del motociclismo en España |any=1998 |llengua=castellà|editorial= RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL|lloc= Barcelona |isbn=84-920886-5-6 }}</ref> Duien un motor de quatre temps de 250 cc, embragatge automàtic i canvi de dues velocitats (una de normal i l'altra per a pujades fortes o circumstàncies especials).<ref name="racc" /> N'hi havia dues versions: ''Turismo'' i ''Rural'', aquesta darrera equipada amb dispositius per a feines agrícoles i ganxo per a remolc.

 

 

====Darrers escúters japonesos i "maxi-scooters"====

Durant la [[dècada de 1980]] es van començar a comercialitzar noves versions d'escúters que aviat es feren molt populars, especialment al Japó i l'[[Extrem Orient]]. Aquest nou estil d'escúter reflectia el de les grans motocicletes [[Tipus de motocicletes#Esportives|esportiva]] de l'època. i la tendència ha continuat fins ara. Amb el llançament de l'[[Honda]] Ruckus, han tot just començat noves tendències cap a escúters de [[fora d'asfalt]].

 

 

=== Maxi-scooter ===

Un '''maxi-scooter'''<ref name=PopMechX9 >{{ref-web|url=http://www.popularmechanics.com/outdoors/adventures/1278191.html

|llengua=anglès |títol=PM.Zone Test: Piaggio X9 Evolution 500 Maxi scooter

 

==''Underbone''==

Es coneix com a ''underbone'' ("sota-òs" en anglès) una mena de moto construïda sobre un [[xassís]] que consisteix habitualment en un sol tub de gran diàmetre. L'underbone difereix d'una motocicleta convencional bàsicament per no tenir cap estructura que uneixi la direcció amb el seient, ni dipòsit de combustible o apèndix similar a l'espai comprès entre els genolls del conductor. Els underbones són inclosos normalment en la categoria dels "pas a través" (marc obert), igual que els escúters, i de fet es confonen sovint amb aquests, arribant-se fins i tot a comercialitzar com a tal. Malgrat tot, l'underbone no té plataforma per als peus i no és, per tant, un escúter.

 

 

== Popularitat ==

Els escúters són molt populars a la major part del primer món, Europa (especialment a Itàlia i la [[Mediterrània]]), Japó i [[Taiwan]], però no als EUA.<ref name= Brinson2007>{{ref-llibre

|url= http://books.google.com/books?id=idy4vwz_-_oC&pg=PT165