Església Catòlica Romana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 14:
 
== Característiques ==
[[Fitxer:Fractio-panis1.JPG |thumbnailminiatura|L'Eucaristia.]]
 
L'Església catòlica es veu a si mateixa i es proclama com la congregació de tots els que creuen en Crist, dins de la qual els hòmens podem recórrer el camí espiritual cap a [[Déu]] vivint l'amor recíproc i per mitjà de l'administració dels [[sagrament]]s ([[baptisme]], [[eucaristia]], [[confirmació]], [[penitència]], [[Matrimoni canònic]], [[ordenació sacerdotal]] i [[unció dels malalts]]), a través dels quals Déu atorga la [[gràcia divina|gràcia]] al creient.
Línia 42:
== Orígens i finalitats ==
{{Article principal|Història de l'Església Catòlica}}
[[Fitxer:Christ Handing the Keys to St. Peter by Pietro Perugino.jpg|thumbnail|dreta|250pxminiatura|Fresc (1481-1482) de [[Pietro Perugino]] a la [[Capella Sixtina]], mostrant a [[Jesús]] donant les claus del cel a [[Sant Pere]].]]
Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.<ref name="Kreeft98O">Kreeft, p. 98.</ref> "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home ... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,<ref>Jn 5:22; Mt 28:18-20</ref> Crist va transmetre als seus apòstols,<ref>Lc 10:16</ref> i va passar als successors que designi com a bisbes.<ref name="LumenChapt3"/><ref>{{ref-web|cognom= Vatican Council I|títol=Dogmatic Constitution Pastor aeternus on the Church of Christ|obra=| editor=EWTN|data= 1996| url =http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm| consulta=24 de novembre de 2009 }}</ref> El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball.<ref name="Kreeft98O"/> Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel ...".<ref name="Matthew"/><ref name="LumenChapt3">{{ref-web|cognom= Paul VI|nom=Pope|títol=Lumen Gentium| editor=Libreria Editrice Vaticana|data=1964|url =http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html| consulta= 19 novembre 2009}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=First Vatican Council|títol= Pastor aeternus| editor= EWTN|data=18 de juliol de 1870|url = http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm| consulta=20 de novembre de 2009 }}</ref><ref name="SandSp1">Duffy, p. 1.</ref><ref name="OneFaith46"/> En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.<ref name="LumenChapt3"/><ref name="OneFaith46">Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la [[Pentecosta]], l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols."</ref> La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.<ref name="Franzen17">Franzen pp. 17-18</ref><ref name="Orlandis11"/>