Esmalt: diferència entre les revisions

L'esmaltat es pot realitzar a partir d'un procediment sec o humit depenent de les tècniques d'aplicació i dels processos que poden ser manuals i rudimentaris fins als més sofisticats gràcies a la tecnologia moderna.

La tècnica de l'esmalt al foc s'ha utilitzat com a subsidiari de la metal·lúrgia, com ara en el cas sumptuari, en [[joieria]] i [[orfebreria]], o en el cas de la indústria i en el de la fabricació d'electrodomèstics, senyalitzacions urbanes o revestiments arquitectònics.

Avui dia, l'esmalt és un dels mitjans d'expressió artística més perfeccionats que existeix. És una matèria dura, que pot ser brillant o mat, no decolora amb l'acció de la llum, és resistent als agents pol·luents, és fàcil de netejar i té una gamma infinita de tons. Pot ser de qualitat opaca o transparent i que permet la visió de la textura del suport conferint-li una riquesa matèrica no superada.<ref name=":0"/>

 

Els filaments són barretes o fils molt fins d'esmalt. Es comercialitzen en una gamma de colors bastant variada i presenten una longitud i un gruix bastant uniforme. Permeten aconseguir efectes decoratius interessants.

==== Altres: La murrina ====

La [[murrina]] o ''[[millefiori]]'' són cilindres de vidre mosaic. Aquests cilindres més o menys gruixuts estan formats a partir d'agrupacions de filaments o peces de diferents colors prèviament fosos constituint formes. Quan el vidre encara està calent es talla a petits fragments que donen lloc a murrines cilíndriques amb formes decoratives policromes que apareixen en secció. En tractar-se d'un tipus de vidre diferent, les murrines necessiten un temps de cocció més elevat que els esmalts i això pot causar inconvenients. Tot i així, permeten crear efectes decoratius curiosos i es poden combinar amb els esmalts pròpiament dits.<ref>{{ref-llibre|cognom=López-Ribalta|nom=Núria|títol=El Esmalte al fuego sobre metales|pàgines=22-29|lloc=Barcelona|editorial=Parramón Ediciones S.A.|any=2008|isbn=978-84-342-3385-0}}</ref>

 

 

revisiblement, l'hegemonia artística de Llemotges decau i Itàlia agafa el relleu, principalment als tallers de Siena. Per raons històriques i polítiques, Catalunya s'incorpora a

l'elaboració d'esmalts amb tot luxe de detalls i acaba sent el segon centre d'importància.

 

 

=== Cloisonné ===

També es pot dir esmalt d'embanets, alveolat o tabicat. En castellà es coneix com a ''tabicado''.

 

És una de les tècniques més primitives junt amb la tècnica ''cloisonné''.

 

 

L'excavat és un sistema propi d'Occident, especialment de l'època Romànica. Se sol desenvolupar sobre una placa de coure o bronze, generalment molt decorada, per evitar que l'oxidació tregui la brillantor obtinguda pel polit.<ref name="ref03"/> Aquesta tècnica, al contrari que l'alveolat, consisteix a rebaixar o treure parts de la superfície del metall que es vol esmaltar, formant solcs o cavitats segons el dibuix, on després es diposita l'esmalt reomplint-les a nivell de la superfície del metall.

només pels envans de metall que els circumden a manera d'un vitrall.<ref name="ref">{{ref-llibre|cognom=Centre Català d'Artesania|títol=L'esmalt al foc sobre metalls|pàgines=16-18|lloc=Barcelona|editorial=Generalitat de Catalunya. Departament d'Indústria, Comerç i Turisme|any=1997}}</ref>

 

 

Cal dir que com més grans o amples siguin els forats del finestrat, més gran és la dificultat d'omplir-los d'esmalt, i sobretot, de fer-los aguantar en el moment de la cuita. Aquesta tècnica és pròpia de [[Modernisme|l'art Nouveau]] o [[Modernisme català|Modernisme]].

=== Niellat ===

El [[niellat]] és un [[aliatge]] de plom, sofre i plata i és de color negre. Sovint es feia servir per aconseguir el mateix efecte que l'esmalt ''champlevé. ''El resultat són dibuixos en negre metàl·lic contra una base de fonament metàl·lic.<ref name="ref01">{{ref-llibre |cognom=Campbell |nom=Marian |títol=Medieval Enamels|pàgines=7|lloc=Londres|editorial=Victoria & Albert Museum|any=1983|isbn=0 11 290385 1}}</ref>

 

=== Esmalt incrustat ===