Estats Units d'Amèrica: diferència entre les revisions

== Geografia física ==

{{AP|Geografia dels Estats Units}}

Els Estats Units estan situats gairebé en [[hemisferi occidental]]: els quaranta-vuit estats continentals es troben al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]] i s'estenen de l'[[oceà Atlàntic]] al [[oceà Pacífic|Pacífic]]. Limiten al nord amb el [[Canadà]], i al sud amb [[Mèxic]] i amb el [[Golf de Mèxic]]. [[Alaska]], l'estat més gran en superfície i separat dels estats continentals pel Canadà, limita amb l'oceà Pacífic al sud i amb l'[[oceà Àrtic]] al nord. [[Hawaii]] és un [[arxipèlag]] del Pacífic central al sud-est de l'[[Amèrica del Nord]]. Els Estats Units és el tercer o quart país més gran del món —depenent de com es consideren les disputes territorials entre la [[República Popular de la Xina|Xina]] i l'[[Índia]].<ref>{{ref-web |url = http://education.yahoo.com/reference/factbook/countrycompare/area/3d.html;_ylt=As1XMsN8|títol=World Factbook: Area Country Comparison Table|editor = Yahoo Education|llengua=anglès|data=20-2-2007}}</ref> Els Estats Units també administren diversos territoris insulars del [[mar Carib]] i de l'oceà Pacífic.

 

=== Estructura política ===

{{Article principal|Política dels Estats Units}}

Els Estats Units són una república federal constitucional presidencialista. El govern està estructurat com a [[democràcia representativa]], en què tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.<ref>Raskin, James B. (2003). ''Overruling Democracy: The Supreme Court Vs. the American People''. London and New York: Routledge, pàg. 36–38. {{ISBN|0415934397}}</ref> El govern és regulat per un sistema de [[separació de poders]] definit per la [[constitució dels Estats Units]], que és el document legal més important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en què les tasques del govern local són dutes a terme, depenent de cada estat, entre els comtats, ''boroughs'' o parròquies i els governs municipals. En la majoria dels casos, els representants de les branques legislativa i executiva de govern són elegits per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]], és a dir, per [[majoria simple]] dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la [[representació proporcional]] a escala federal, i hi ha molt pocs casos en què s'aplica a escala local. Les judicatures federal i estatal, així com els membres dels [[gabinet]]s de l'executiu són nomenats per la [[branca executiva]] i amb l'aprovació de la [[branca legislativa]] del govern, tot i que en alguns estats els jutges són elegits per vot popular.

 

* el [[poder judicial]]: la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]] i les corts federals menors, els jutges de les quals són designats pel president amb l'aprovació del Senat; interpreten les lleis i poden revocar les lleis que considerin inconstitucionals.

 

La Cambra de Representants té 435 membres, cadascú representant un districte congressual durant un període de dos anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb llur població cada deu anys. Des de 2000, set estats tenen el mínim d'un representant, mentre que [[Califòrnia]], l'estat més poblat, en té cinquanta-tres. Cada estat és representat per dos senadors, electes per períodes de sis anys; un terç del senat és renovat cada dos anys. El president dels Estats Units és elegit per a un període de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no són directes, ans indirectes per mitjà d'un col·legi electoral en què els vots s'assignen per estat. La Cort Suprema, encapçalada pel Cap de Justícia dels Estats Units, té nou membres vitalicis, designats pel president.

 

 

=== Política exterior i defensa ===

Els Estats Units tenen una gran influència econòmica, política i militar global. És membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i la ciutat de [[Nova York]] és la seu de l'organització. Gairebé tots els Estats del món tenen [[ambaixada|ambaixades]] a [[Washington DC]] i [[Cònsol (diplomàcia)|consolats]] a altres ciutats del país. Les excepcions són [[Cuba]], [[Iran]], [[Corea del Nord]], [[Bhutan]], el [[Sudan]] i la [[República de la Xina]].

 

 

==== Estats ====

[[Estat]]s que formen els Estats Units d'Amèrica, juntament amb la seva capital:

 

 

=== Transport i infraestructura ===

Les últimes dades de 2003, mostraren que als Estats Units hi ha 759 automòbils per cada 1.000 habitants, una xifra superior als 472 per cada 1.000 habitants de la Unió Europea, segons les dades del 2004.<ref>{{ref-web | url= http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=STAT/06/125| títol= Car Free Day 2006: Nearly one car per two inhabitants in the EU25 in 2004| editor= Europa, Eurostat Press Office| llengua= anglès| data= 15-8-2007}}</ref> L'americà mitjà passa 55 minuts en un automòbil cada dia recorrent 47&nbsp;km.<ref>{{ref-web

| url = http://www.bts.gov/publications/highlights_of_the_2001_national_household_travel_survey/html/section_02.html| títol=Daily Passenger Travel| obra = 2001 National Household Travel Survey| editor = U.S. Dept. of Transportation, Bureau of Transportation Statistics| data = 15-08-2007

=== Àrees metropolitanes ===

{{VT|Llista de ciutats dels Estats Units per població|Llista dels estats dels Estats Units per població}}

La meitat de la població estatunidenca viu en grans metròpolis, entre les quals es troben:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pacione |nom=Michael |títol=Urban geography: a global perspective |url=http://books.google.cat/books?id=M3rAuvR-o-gC&pg=PT99&dq=largest+us+metropolitan+areas&hl=ca&sa=X&ei=wX8aT_6eE4GphAf6sqHQDA&ved=0CGYQ6AEwCDgK#v=onepage&q=largest%20us%20metropolitan%20areas&f=false |llengua=anglès |editorial=Michael Pacione |data=2009 |pàgines= |isbn=0415462029 }}</ref>

 

=== Etnografia ===

Els Estats Units tenen una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.<ref name="Ancestry 2000">{{ref-web |url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/c2kbr-35.pdf|títol = Ancestry 2000| editor = U.S. Census Bureau|data = Juny de 2004|consulta = 13-06-2007}}</ref> Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics –procedents de Llatinoamèrica o Espanya– són el grup ètnic minoritari més nombrós.

Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal basant-se en raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'[[Orient Pròxim]] i el nord de l'[[Àfrica]]). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.

 

Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són [[Alemanya]], seguit de [[Mèxic]], [[Irlanda]], [[Anglaterra]], [[Itàlia]], i [[Escandinàvia]]. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és [[amerindi nord-americà|ameríndia]] i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el [[2005]] en reserves. Les tribus més nombroses són els [[cherokees]] (729.553), [[navahos]] (298.197), [[choctaw]] (158.774), [[sioux]] (153.360), [[chippewa]] (149.669), [[apatxes]] (96.833), [[blackfoot]] (85.750), [[Confederació iroquesa|iroquesos]] (80.882), [[pueblo]] (74.085), [[creek]] (71.310), [[lumbee]] (57.868), [[Chickasaw (grup humà)|chickasaw]] (38.351), [[seminola]] (27.431), [[potawatomi]] (25.595), [[yaqui]] (22.412), [[tlingit]]-[[haida]] (22.365), [[pàpago]] (20.087), [[comanxes]] (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), [[xeiene]] (18.204), [[lenape]] (16.341) i [[osage]] (15.897).

La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrere dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de [[Mèxic]]. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen –fins i tot– a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.

 

 

=== Educació, ciència i tecnologia ===

L'educació pública estatunidenca és gestionada pels governs dels estats i locals, i regulada pel Departament d'Educació a través d'algunes restriccions. Els comtats gaudeixen d'autonomia variable per gestionar les assignatures i llur contingut. L'educació és obligatòria, en la majoria dels estats, des dels 6 o 7 anys fins als 18 anys, tot i que alguns estats permeten que els estudiants deixen d'estudiar als 16 o 17 anys.<ref>{{ref-web

| url = http://nces.ed.gov/programs/digest/d02/dt150.asp| títol=Ages for compulsory school attendance| editor = U.S. Dept. of Education, National Center for Education Statistics| data = 2007-06-10

 

== Cultura i lleure ==

Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN|020541365X}}</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "''Midwest''", més Texas i la costa oest – ''West Coast''), sobretot als estats originalment mexicans, com ara [[Texas]], [[Nou Mèxic]] i [[Califòrnia]], però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "''[[cowboy]]''", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, [[rodeo]]'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.

 

 

=== Independència i expansió ===

Amb l'agreujament de les tensions entre els colons nord-americans i els britànics, esclatà la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]] entre el 1775 i el 1781. El [[14 de juny]], [[1775]], el [[Congrés Continental|Segon Congrés Continental]], reunit a [[Filadèlfia]], establí l'[[Exèrcit Continental]], sota el comandament de [[George Washington]]. En proclamant que "tots els homes són creats iguals" i dotats de "drets inalienables", el Congrés adoptà la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració de la Independència]] el [[4 de juliol]], [[1776]]. La declaració, escrita gairebé tota per [[Thomas Jefferson]], manifestava que les colònies nord-americanes eren estats sobirans. El [[1777]], els [[Articles de la Confederació]] foren adoptats, unint els estats sota un govern central feble que operà fins al 1788. A prop de 80.000 lleials a la corona britànica fugiren dels estats rebels cap al Canadà i a la [[Nova Escòcia]].<ref>{{ref-web

| url = http://www.learnquebec.ca/export/sites/learn/en/content/curriculum/social_sciences/documents/loyalistoverview.pdf| títol=The United Empire Loyalists – An Overview|editor = Learn Quebec| data = 29-06-2007

[[Fitxer:Battle of Gettysburg, by Currier and Ives.png|miniatura|esquerra|La [[Batalla de Gettysburg]], litògraf de Currier & Ives, ca. 1863]]

Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. [[Abraham Lincoln]], candidat del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la [[Batalla de Fort Sumter]], esclatà la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.<ref>{{ref-web |url = http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1860a-02.pdf|títol = 1860 Census|editor = U.S. Census Bureau|data = 10 de juny de 2006 }} La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus.</ref> La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.<ref>De Rosa, Marshall L. (1997). ''The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War''. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. {{ISBN|1560003499}}</ref>

Després de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitzà les polítiques de reconstrucció amb la intenció de reintegrar i reconstruir els estats vençuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resolució de l'elecció presidencial de 1876 marcà la fi de la Reconstrucció i l'aprovació de les [[Lleis Jim Crow]]. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta però efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanització i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialització del país. Aquesta onada d'immigració, que continuà fins al 1929, proveí de [[mà d'obra]] per les empreses noves i transformà la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska a [[Rússia]] el 1867, finalitzant així l'expansió continental. La [[Massacre de Wounded Knee]] el 1890 fou l'últim conflicte de les guerres amb els amerindis. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del [[regne de Hawaii]] fou deposada en [[cop d'Estat]] encapçalat pels residents nord-americans, i l'arxipèlag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victòria dels Estats Units en la [[Guerra hispanoamericana]] sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potència mundial, i annexaren [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]].<ref>Spielvogel, Jackson J. (2005). ''Western Civilization: Volume II: Since 1500''. Belmont, CA: Wadsworth, pàg. 708. {{ISBN|0534646042}}</ref> Les Filipines s'independitzaren el segle següent; Puerto Rico en l'actualitat és un Estat lliure associat als Estats Units.

 

=== Era contemporània ===

Durant l'administració de [[Bill Clinton]] els Estats Units experimentaren l'expansió econòmica més llarga de la història, de [[1991]] al [[2001]].

Les eleccions controvertides de [[Eleccions presidencials als Estats Units del 2000|2000]] es resolgueren per una decisió de la Cort Suprema de Justícia que donà la presidència a l'exgovernador de [[Texas]], [[George W. Bush]]. L'[[11 de setembre]] de 2001, el grup terrorista [[al-Qaida]] perpetrà un atac contra les torres del [[World Trade Center]] a [[Nova York]] i el [[El Pentàgon|Pentàgon]]. El president Bush llançà una guerra contra el terrorisme segons el principi de la [[guerra preventiva]], ara coneguda com la «Doctrina Bush». El 7 d'octubre de 2001, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units envaí l'[[Afganistan]]. Van enderrocar el règim [[talibà]] i destruir tots els camps d'entrenament d'al-Qaida. Els talibans, tanmateix, es reorganitzaren i continuen lluitant aferrissadament contra les forces de la coalició.