Fonendoscopi: diferència entre les revisions

El '''fonendoscopi''', conegut també com a '''estetoscopi''', és un [[producte sanitari]] usat en [[medicina]], [[infermeria]] i [[veterinària]] per a escoltar els sons interns dels cossos humà i animal. Generalment s'usa en l'[[auscultació]] dels batecs cardíacs o els sorolls respiratoris, encara que algunes vegades també s'usa per a objectivar sons intestinals o bufs per fluxos anòmals sanguinis en [[artèries]].

 

 

== Història ==

El fonendoscopi inventat a [[França]] ([[1816]]) per [[René Theophile Hyacinthe Laënnec|René Laennec]] estava constituït per una tub de fusta i era monoaural, semblant a una trompeta; de fet, la invenció era quasi indistingible en estructura i funció a la trompeta, que comunament fou denominada micròfon. El 1851, [[Arthur Leared]] inventà un fonendoscopi binaural, i el [[1852]] [[George Cammann]] perfeccionà el disseny de l'instrument per a la producció comercial, que s'ha convertit en estàndard des de llavors. Camman també fou l'autor d'un tractat important en diagnòstic a través de l'auscultació, que el fonendoscopi binaural reforçat fou possible. Anteriorment al [[1973]], existeixen descripcions d'un fonendoscopi diferenciat que podria connectar amb localitzacions lleument diverses per a crear un efecte [[estèreo]] lleu.