|
menjaume el Cony información desprexs em futEU la pollaçç
++
El '''basc''', també anomenat '''èuscar''' o '''eusquera''' (en basc ''euskara'' o, segons els dialecte, ''euskera'', ''eskuara'', ''eskara'', ''uskara'' o ''üskara''), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la [[Comunitat autònoma del País Basc]] i part de [[Navarra]], a [[Espanya]], i al [[País Basc del Nord]] ([[departament de Pirineus Atlàntics]], [[Aquitània]], a [[França]]). En l'actualitat la llengua basca es considera l'única llengua [[Llengües preindoeuropees|preindoeuropea]] supervivent a Europa.<ref name="Rafael del Moral">{{es}} Rafael del Moral, ''Diccionario Espasa - Lenguas del mundo''', 2002</ref> Antigament el seu àmbit lingüístic abastà tota Aquitània, [[La Rioja]], i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
Avui en dia, el basc està present en noms d'empreses, institucions, agents polítics i socials, així com en rètols i senyalitzacions, a la zona compresa per la Comunitat Autònoma Basca, Navarra i Iparralde. Encara que fins no fa molt es trobava en una situació crítica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura [[franquisme|franquista]]) ha iniciat una lenta millora. No obstant això, a la part nord dels [[Pirineus]] hi ha zones en les quals està en regressió.
== Origen i història de la llengua ==
{{VT|Història del País Basc}}
=== Desenvolupament del basc a la península Ibèrica ===
[[Fitxer:Linguistic map Southwestern Europe-en.gif|miniatura|Mapa cronològic que mostra l'evolució territorial de les llengües del sud-oest d'[[Europa]] entre les que apareix el basc.]]
El basc és una llengua de tipologia [[llengua aglutinant|aglutinant]] i genèticament [[llengua aïllada|aïllada]], és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha portat a diverses hipòtesis, algunes científiques i d'altres més aviat fantàstiques. Es tracta de l'única llengua pre-romànica de la península Ibèrica i de l'única llengua preindoeuropea d'Europa, i per tant la més antiga o una de les més antigues del continent. Ja Juli Cèsar coneixia la seva existència en la seva conquesta de les Gàl·lies, quan en la seva obra va dir que l'aquità (el basc antic) no era una llengua celta.
Estesa inicialment molt més enllà dels territoris que ocupa avui ([[Aquitània]] i tot el [[Pirineu]] fins a la zona de l'[[Ebre]]) ha anat retrocedint per la pressió inicial del [[llatí]] a l'època romana, que va suposar una primera minva del solar del basc, que no aconseguiria remuntar contra els seus successors, el [[gascó]] i el [[navarro-aragonès]], i probablement també del [[català]], ja que segons el filòleg [[Joan Coromines i Vigneaux]] al voltant de l'any 1000 encara es parlava un dialecte basc al [[Pallars]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |títol=La formació de la llengua catalana |url=https://books.google.es/books?id=cXc-Hub7B8EC&pg=PA67&dq=coromines+basc+pallars+1000&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOh7bw3oHKAhVFOxQKHeX-A9MQ6AEIIzAB#v=onepage&q=coromines%20basc%20pallars%201000&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1991 |pàgines=66-67 |isbn=8472028763}}</ref> i és molt nombrosa la toponímia basca a [[Catalunya]] (com Esterri, Gerri, Àger, Andorra, Ur, Urgell, Aran). I posteriorment per l'empenta del [[idioma espanyol|castellà]] i del [[idioma francès|francès]].t
=== La unificació del basc ===
|
