Friburg de Brisgòvia: diferència entre les revisions

 

Una característica especial de temps a l’estiu és el vent “Höllentäler”. Aquest vent provinent de la Selva Negra, bufa amb remarcable regularitat a la ciutat després de la posta del sol.

== Història ==

Friburg fou fundada el [[1120]] pel duc Conrad de Zähringen, i dotada de privilegis municipals segons el model foral de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El ''Castell de Schlossberg'' es va construir el [[1090]] per ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gaudir d'amplis privilegis com a mercat convertint-se en un dels centres comercials de la [[Selva Negra]]. La seva vida comercial girava al voltant de l'exportació d'argent, llana i fusta.

El [[1200]] el duc Bertold V de Zähringen va construir la [[Catedral de Friburg de Brisgòvia|catedral]], d'estil gòtic. Després de la seva mort la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach que el [[1218]] es va convertir en duc de Friburg. El [[1368]] els ciutadans de Friburg van comprar la seva independència per 15.000 marcs d'argent. Immediatament després es van col·locar sota la sobirania dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] austríacs. Al [[segle XV]] la seu de la [[Dieta]] Imperial va estar a Friburg de Brisgòvia, que d'aquesta manera es va convertir en la capital d'[[Vorarlberg|Àustria Anterior]]. El [[1457]], el duc Albert VI d'Àustria va fundar la [[Universitat de Friburg de Brisgòvia|Universitat]].

 

 

El retorn de [[Alsàcia|l’Alsàcia]] a França al fi de la guerra va suposar un daltabaix econòmic per a Friburg.

Dos cancellers dels primers anys de la [[República de Weimar]] provenen de Friburg: [[Constantin Fehrenbach]] i [[Joseph Wirth]].

 

== Política ==

L'[[ecologisme]] juga un paper important a Friburg i això també es manifesta en la seva política. L’any 2002, Friburg va ser la primera gran ciutat alemanya (de més de 100.000 habitants) en què els [[Aliança 90/Els Verds|Bündnis 90/Die Grünen]], amb Dieter Salomon al capdavant, van assolir l’alcaldia. Des d’aleshores, Friburg és un feu del Partit dels Verds.

Les eleccions municipals del Juny del 2009 van produir els següents resultats:

{| class="prettytable"

 

=== Turisme ===

 

L'any 2007 hi va haver per primer cop més d’un milió d’estades d’hotel en un any, xifra que es va assolir de nou l'any 2013.<ref>{{ref-web|url=http://www.badische-zeitung.de/freiburg/investoren-planen-in-freiburg-vier-neue-hotels--88477938.html|títol=Investoren planen in Freiburg vier neue Hotels|editor=Badische Zeitung|data=07/08/2014|llengua=alemany}}</ref>

 

=== Viticultura ===

La viticultura també juga un rol important en l’economia de la ciutat. Friburg és limítrof amb tres regions vinícoles de Baden: la Markgläfer, Tuniberg i Kaisertuhl, cadascuna amb tipus de [[raïm (fruit)|raïm]] diferent. Amb unes 650 hectàrees de vinya, Friburg és la ciutat amb més extensió de vinya de tot Alemanya, i una de les ciutats més productores de vi (això sobretot degut a l’establiment de nombrosos [[cellers]] a l’oest de la ciutat a partir dels anys 70). Però fins i tot a partir de petites parcel·les dins la mateixa ciutat, es produeix vi a Friburg. La significació de la [[viticultura]] a Friburg es veu remarcada per la presència a la ciutat del Staatliche Weinbauinstitut i del Badisches Weinabumverbandes. Des del 1985, també la Universitat produeix el seu propi vi, després que se’n perdés la tradició el 1806, època fins a la qual el salari dels professors depenia dels ingressos del celler de la Universitat.

 

 

== Capital de l'ecologia ==

Propera a la [[Selva Negra]], [[Suïssa]] i [[França]], és la ciutat alemanya amb més hores de sol. Això sumat a una constant política ecològica dels governs federal i regional fan que Friburg tingui el nombre més gran d'instal·lacions ambientals a la [[Unió Europea]] (UE).

 

 

== Educació i Recerca ==

Friburg ha estat i és un centre acadèmic on han estudiat, treballat i donat classe nombroses figures intel·lectuals i 19 [[premi Nobel|premis Nobel]].

 

 

== Llocs d'interès ==

 

* Botanische Garten. És part de la Facultat de Biologia de la Universitat. Funciona com a centre de recerca i ensenyança. És obert al públic.

 

* Herz-Jesu-Kirche. Església catòlica al barri de Stühlinger. Construïda entre el 1892 i el 1897. Dissenyada per Max Meckel.

* Parc d’animals Mundenhof.