Fusell antitancs: diferència entre les revisions

El fusell antitancs va néixer a la fase final de la [[Primera Guerra Mundial]], quan els soldats d'[[Alemanya]] es van enfrontar a un nou giny: el [[tanc]]. Creat per travessar el camp de batalla sense veure's afectat per les bales de les armes lleugeres o [[metralladores]], només es podia frenar amb projectils d'[[artilleria]] o [[Granada de mà|bombes de mà]]. Però destruir un tanc amb granades era perillós i era impossible tenir bones comunicacions i prou artilleria a tot arreu. Això va crear una nova necessitat pel front; es requeria una nova arma relativament compacta, de baix cost i capaç de perforar el blindatge dels tancs.{{sfn|Zaloga|2018|p=4}}

 

 

Els primers a desenvolupar aquesta nova arma van ser els alemanys l'any [[1918]]. El Tankgewehr M1918, també conegut com a [[Mauser 1918 T-Gewehr|Màuser T-Gewehr]], estava especialment dissenyat per destruir tancs. Tenia un calibre de 13,2 mm i podia perforar la majoria dels blindatges britànics contemporanis de 12 mm causant danys a l'equipament i tripulació. Aquesta arma va servir d'exemple per les que es dissenyarien després. Tenien forma de fusell, feien entre 1,5 i 2 m de llarg, eren pesants, tenien un fort retrocés i podien penetrar 20 o 30 mm d'[[acer]] a una distància de 100 m. Això era més que suficient per ser un perill pels tancs de la Primera Guerra Mundial i del [[període d'entreguerres]].

La segona tendència, apostava per uns projectils més grans i pesants, d'uns 20 mm de calibre. Aquesta mida permetia usar diversos tipus de munició: incendiària, explosiva, perforant... i servien com a arma de suport general a la [[infanteria]]. Els problemes d'aquest tipus de fusells eren el seu preu, car, i el seu elevat pes, que podia ser de més de 40 kg reduint-ne la mobilitat. Aquests fusells podien perforar una mica més de blindatge, 30-35 mm.

 

 

Amb aquestes 3 grans branques en dissenys de fusells va esclatar la [[Segona Guerra Mundial]]. Tot i que van ser molt efectius en alguns enfrontaments, aturant els tancs alemanys en el seu avenç cap a Moscou per exemple, els blindatges va millorar aviat i van esdevenir armes poc efectives contra els tancs mitjans i pesants. Tot i així alguns països van continuar fent-ne servir fins acabada la guerra per destruir blindats lleugers, estructures o per disparar contra la infanteria enemiga.<ref>{{cite video |people = Alexey Romanov (Алексей романов) |year2 = 2010-2013 |title = Weapons of Victory: PTRD and PTRS. Episode 7.(Оружие Победы серия 7 - ПТРД и ПТРС) |medium = Documental |publisher = Wings of Russia Studio |time = 00:08:04 - 00:11:00 |}}</ref>