Fórmula 1: diferència entre les revisions

}}

La '''Fórmula 1''' ('''F1''') és la disciplina d'[[automobilisme]] més prestigiosa de la [[Fédération Internationale de l'Automobile]] (FIA), entitat governant de l'[[automobilisme]] mundial. Els participants disputen [[Gran Premi de Formula 1|curses de Formula 1]] seguint una "Formula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que componen la categoria, els anomenats ''Campionat del Món de Pilots'' i ''Campionat del Món de Constructors''.

En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per [[televisió]], milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de l'espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300&nbsp;km/h i també l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depèn clarament de l'[[electrònica]], l'[[aerodinàmica]], la suspensió i els [[pneumàtics]] així que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 pateix canvis any rere any<ref>[http://www.mclaren.com/f1season/regulations.php Novetats al Reglament de la F1 per la temporada 2007]{{en}}</ref> aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnològiques introduïdes pels equips i millorant contínuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1,5 litres als de 4,5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1.200 cavalls als anys 80 durant l'època en què s'usaven motors turbo.

 

El primer campionat va ser guanyat per l'italià [[Giuseppe Farina]] amb [[Alfa Romeo]] l'any [[Temporada 1950 de Fórmula 1|1950]] després de batre al seu company d'equip [[Juan Manuel Fangio]]. Tot i així, després Fangio va arribar a guanyar fins a 5 campionats del món els anys [[Temporada 1951 de Fórmula 1|1951]], [[Temporada 1954 de Fórmula 1|1954]], [[Temporada 1955 de Fórmula 1|1955]]. [[Temporada 1956 de Fórmula 1|1956]] i [[Temporada 1957 de Fórmula 1|1957]]. Fangio és recordat com el gran dominador de la primera dècada de la categoria.

 

 

De mica en mica durant els anys 60 i 70 la categoria va anar agafant forma i els equips van començar a fer recerca. Principalment es va començar a estudiar l'aerodinàmica dels vehicles, en concret l'anomenat ''efecte terra'', que aconseguia que els vehicles poguessin elevar considerablement la seva velocitat de pas per corba.

Actualment hi ha uns [[led]]s en els volants dels pilots de tres colors: groc, blau i vermell, que els indiquen si hi ha mostrada alguna bandera (groga o vermella) o si els estan mostrant una bandera blava (led blava).

 

 

El cotxe de seguretat és un vehicle de l'organització que depèn directament de Direcció de Carrera. La seva funció bàsica és la de neutralitzar les carreres per agrupar als participants davant un incident greu o per causes meteorològiques. La presència del cotxe de seguretat en la pista s'indica mitjançant un rètol amb les lletres «SC» (de l'anglès ''safety car'', cotxe de seguretat) acompanyat d'una '''bandera groga'''.

 

=== Aerodinàmica ===

 

L'[[aerodinàmica]] és fonamental, fins i tot, i potser més, en una disciplina on el principi de no-carenat de les rodes genera una [[resistència aerodinàmica]] molt perjudicial per a les prestacions. Tots els elements externs del cotxe es tenen en compte, incloent-hi els triangles de rodes i braç de suspensió, el casc del pilot, els retrovisors, etcètera.<ref>{{en}} [http://www.formula1.com/inside_f1/understanding_the_sport/5281.html L'aerodinàmica], a Formula1.com</ref><ref>{{fr}} [http://www.f1classement.com/index.php?option=com_content&task=view&id=36&Itemid=39 L'aerodinàmica], a f1classement.com</ref><ref>{{fr}} [http://www.f1-technologies.fr/aerodynamique/2006/07/introduction-aerodynamique-formule-1.html Introducció a l'aerodinàmica en Fórmula 1], a f1-technologies.fr</ref> Els alerons principals, davant i darrere, són els elements més aparents, però el fons pla evacua l'aire cap a difusors molt sofisticats situats al darrere, aquests últims, així com nombrosos petits apèndixs, participen en la prestació aerodinàmica del cotxe.

 

{|

|}

</center>

=== Pneumàtics ===

Als començaments de la Fórmula 1, hi havia presents quatre fabricants: [[Dunlop]] (174 GP), [[Pirelli]] (200 GP), [[Englebert]] (61 GP) i [[Firestone]] ([[gran Premi d'Indianapolis 500|500 milles d'indianapolis]] i F1, 120 GP). Avon i Continental havien calçat els cotxes de Fórmula 1, abans de deixar pas a [[Goodyear Tire and Rubber Company|Goodyear]] (493 GP), [[Bridgestone]] (218 GP ({{mida|1=després del [[Gran Premi d'Hongria del 2009|Gran Premi d'Hongria]] 2009}})<ref name="F1 Estadístiques pneuatics">{{fr}} [http://www.zonef1.com/stats/stat.php?type=pneu&cat=gp Estadístiques detallades: els Grans Premis disputats per pneumàtics], a zonef1.com</ref>) i [[Michelin]] (215 Gp).<ref name="F1 Estadístiques pneuatics"/>

 

{| border="0" align="center" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"

Els [[pneumàtic]]s són un element essencial del monoplaça, és l'única part del cotxe en contacte amb la pista. Contràriament als pneumàtics que equipen un automòbil normal, els pneumàtics de carrera no es fan per durar sinó per adherir-se el màxim possible a la pista. Són molt més tous, més resistents i més lleugers, i es poden canviar diverses vegades durant una carrera.

 

 

El reglament, abans de 2009, imposava un mínim de quatre ranures als pneumàtics, amb l'objectiu d'alentir els cotxes en viratge. Aquests no podien ser més amples de 355&nbsp;mm al davant i 380&nbsp;mm al darrere. Des del començament de la temporada 2007, Bridgestone és l'únic fabricant per la Fórmula 1. Es proposen dues qualitats de pneumàtic sec (més dur / més tou) per cada carrera (aquestes qualitats són diferents per a cada circuit, segons l'asfalt, el clima, les velocitats assolides, etc.), els més tous dels dos es marquen amb una línia blanca sobre la banda de rodament perquè els espectadors puguin distingir-los. Cada cotxe ha de fer servir almenys una vegada cada tipus de pneumàtic sec durant una carrera. Aquests pneumàtics assoleixen la seva eficàcia òptima entre 90&nbsp;°C i 110&nbsp;°C, la qual cosa explica l'ús de mantes tèrmiques als boxes i a la línia de sortida.<ref>{{en}} [http://www.formula1.com/inside_f1/understanding_the_sport/5283.html Tyres], formula1.com</ref> Perquè la pressió, factor extremadament important en el comportament d'un pneumàtic, no variï en funció de la temperatura, es fa servir una barreja de gas de baixa densitat, en comptes d'aire<ref>{{en}} [http://www.formula1.com/news/features/2008/5/7777.html Under pressure - Bridgestone, tyres, and the importància of air], formula1.com</ref>

 

=== Sistema de fre ===

 

Per reduir la velocitat d'un monoplaça, el sistema de [[fre]]<ref>{{en}} [http://www.formula1.com/inside_f1/understanding_the_sport/5284.html El fre], a formula1.com</ref> transforma l'[[energia cinètica]] del vehicle en [[calor]] fent servir un disc fixat al cub de la roda i de les pastilles que vénen fregar de cada costat del disc. Amb el pes reduït, l'àmplia adhesió al sòl dels pneumàtics i els [[Fre de disc|frens a disc]] de [[fibra de carboni|carboni]] (en [[acer]] per als vehicles de sèrie), un Fórmula 1 és particularment eficaç al frenar. El 1993, [[Renault]] va realitzar un test comparatiu de frenada de 100 a 0&nbsp;km/h entre un [[Renault Twingo|Twingo]], un [[Alpine A610]] i un [[WilliamsF1|Williams F1 Team]] de Fórmula 1. El cotxe de sèrie s'atura en 46 metres, l'esportiu en 40 metres i el Fórmula 1 en només 18 metres.<ref>L'àlbum Williams-Renault de la Formule 1, p18, Editions Renault Communication/Robert Laffont</ref> Els frens en carboni necessiten pujar a una molt alta temperatura (de 350 a 500&nbsp;°C) per ser perfectament eficaços, la qual cosa explica les fases d'acceleració-frenada dels pilots en el moment de la volta abans de la sortida d'un Gran Premi. Al sistema de fre se li associen escotilles de refredament: jugant amb la seva mida i la seva obertura, els enginyers modifiquen la temperatura dels frens en funció de la temperatura ambient i de les exigències dels circuits.<ref>L'àlbum Williams-Renault de la Formule 1, p37, Editions Renault Communication/Robert Laffont</ref>

 

 

La reglamentació tècnica<ref name="règlement technique">{{en}} [http://argent.fia.com/web/fia-public.nsf/115F0A1E47E0A282C12573Fb0042Cb0D/$File/1-2008% 20F1% 20Technical% 20Regulations% 2022-02-2008.pdf?Openelement Réglement Technique 2008 de Fórmula 1], al lloc web de la [[FIA]] {{pdf}}</ref> obliga als monoplaces a disposar de dos circuits hidràulics de fre separats (davant i darrere) però accionats per un sol pedal, per tal que un pugui funcionar (per evitar un accident) en cas de fallida de l'altre. El diàmetre màxim dels discs de fre es fixa a 278&nbsp;mm, el seu gruix màxim a 28&nbsp;mm i només s'admet una única mandíbula de frens d'alumini amb sis pistons. El refredament dels frens s'efectua únicament per aire i el sistema no ha de sobresortir del darrere de la roda.

== Aspectes econòmics ==

=== Pressupost d'una escuderia, salaris ===

 

El pressupost sumat de les onze escuderies de Fórmula 1 per la temporada 2007 és de 2.300 milions d'euros. El 2007, el pressupost de McLaren-Mercedes es compon així: 300 milions de dòlars a què subministra Mercedes (del qual 60 milions per a la posada a nivell del motor, simuladors i el manteniment de l'indret de Woking), 75 milions aportats per [[Vodafone]], 32 milions de la part d'[[Esso]] i 60 milions dels altres socis comanditaris.<ref>Phillip van Osten, F1i revista n°; 51, maig/juny 2008</ref> Honda depèn de 316 milions, Ferrari segueix amb 301 milions i Toyota és quart amb 295 milions. Renault, campió del món el 2006, no puja més que al sisè lloc amb 255 milions d'euros (als quals s'afegeixen tanmateix les primes de la FOM, o sigui un pressupost total de 395 milions de dòlars). El més petit pressupost és el de l'escuderia neerlandesa [[Spyker F1|Spyker]] amb 53,5 milions d'euros.

Conscient dels costos cada vegada més elevats de la competició, la ''Comissió esportiva internacional'' de la [[Fédération Internationale de l'Automobile|FIA]] autoritza els equips a recórrer als sponsors extraesportius el [[1968]]. Visionari en l'àmbit tècnic, [[Colin Chapman|Lluç Chapman]] és igualment un precursor en l'àmbit comercial, i aprofita la recent autorització de la Csi per signar una col·laboració amb el grup de tabac [[Imperial Tobacco]]. Els [[Team Lotus|Lotus]] deixen per tant el seu tradicional lliurea «British Racing Green» per als colors vermella i or del fabricant de tabac Gold Leaf.<ref>{{en}} [http://www.grandprix.com/gpe/spon-046.html Patrocinador: Gold Leaf (Imperial Tobacco)], sobre grandprix.com</ref> És el començament de la fi per al vell codi dels colors, fins i tot si Ferrari no renunciarà mai al vermell italià. McLaren i [[Team Lotus|Lotus]] han conegut vestits de nombrosos colors, al grat de les seves col·laboracions, els fabricants de tabac han estat molt de temps els principals arrendadors de fons. Actualment però, principalment per raons legislatives com la ''Llei évin'' a França ha deixat de ser-ho.<ref>{{en}} [http://edition.cnn.com/2007/Sport/09/18/behind.sponsorship/index.html Sponsorship, the big negoci behind F1], sobre cnn.com</ref>{{,}}.<ref>{{en}} [http://edition.cnn.com/2007/Sport/06/01/sponsors.united/index.html?eref Branded, 40 years of F1 sponsorship], sobre cnn.com</ref>

 

 

El tiquet d'entrada per a un inversionista pot semblar elevat<ref name="50 millions"/> i el rendiment aleatori.<ref name="Espagne, una economia de la fórmula 1"/> Tanmateix, la inversió en Fórmula 1 pot ser una bona col·locació. Segons un estudi intern, el banc [[ING]], després del seu primer any com a patrocinador de l'equip [[Renault F1|Renault F1 Team]], ha vist la seva clientela augmentar d'un 30% a certs països. El banc [[Santander]] és un patrocinador secundari de McLaren. Per a ''[[The Economist]]'', la seva imatge és prou bona per ingressar 12 milions d'euros el 2008 i ser associada a la quadra [[Renault F1|Renault F1 Team]] pel seu programa Universia. Renault, amb les victòries de Fernando Alonso, ha venut vehicles en països com la [[República Popular de la Xina|Xina]] on la marca és considerada com esportiva, popular i jove.<ref>{{fr}} [http://www.lefigaro.fr/actubourse/20070626.Fig000000174_l_ecurie_de_f_filiale_de_prestige_pour_renault.html La quadra de F1, filial de prestigi per a Renault], sobre lefigaro.fr</ref> A la temporada 2010 el grup Santander ha passat a ser l'espònsor principal de l'escuderia Ferrari.

== Estadístiques ==

=== Grans premis disputats ===

{{llegenda|#008000|Estats actualment amb Gran Premi}}

{{llegenda|#808080|Estats que en el passat van tenir Gran Premi}}