Gas natural: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 16:
 
== Origen ==
[[Fitxer:GasDepositDiagram.svg|thumbminiatura|Esquema de la geologia d'una bossa típica de gas, en color negre, i de gas barrejat amb altres coses, en color marró. El gris correspon a una capa que no deixa que els gas fugi a l'atmosfera. El color verd indica petroli.]]
El gas natural, com els altres [[combustibles fòssils]], s'ha anat formant durant milions d'anys per la [[descomposició anaeròbica]] (sense oxigen) de grans quantitats de restes d'[[organisme]]s morts dipositades al que aleshores havia estat el fons del [[mar]] o d'un [[llac]]. Amb el pas del temps, la matèria orgànica barrejada amb [[Fang (geologia)|fang]] va quedar enterrada sota capes pesants de [[sediment]]s, que la van sotmetre a alta [[pressió]] i [[temperatura]], sense [[aire]], durant llarg [[temps]], cosa que a poc a poc la va alterar [[química]]ment. D'aquesta descomposició anaeròbica se'n van desprendre [[gas]]os, especialment gas natural.
 
Línia 35:
 
== Tractament del gas natural ==
[[Fitxer:Gas pipeline odourant injection facility.JPG|miniatura|esquerra|200px|Estació d'odorització del gas natural a Austràlia. Les canonades de gas natural es representen als plànols amb el color groc.]]
El gas no és el que s'extrau tal qual sinó que prèviament ha estat sotmès a diversos tractaments per tal que la seva [[qualitat]] sigui constant, per a recuperar productes i vendre'ls, de [[liquació]] del gas per al transport, de re[[gasificació]] posterior, etc.
 
Línia 52:
 
== Emmagatzematge ==
[[Fitxer:Manlove gas storage facility crop.jpg|thumbminiatura|Gas natural emmagatzemat]]
Al principi, el gas natural que apareixia en quasi tots els jaciments petrolífers es cremava a la sortida del pou, com un residu més, ja que no se sabia com transportar-lo i sobretot com emmagatzemar-lo. És per això que es va trigar més a utilitzar aquesta energia.<ref>[http://www.aven.es/val/energia/gas.html Gas natural] Agència Valenciana de l'Energia (AVEN), [[2009]]</ref>
 
Línia 60:
 
== Consum final i tendències ==
[[Fitxer:Gas pipelines across Mediterranee and Sahara map-en.svg|thumbminiatura|En color groc, el gasoducte Magreb-Europa, i en blau el gasoducte Medgaz.]]
 
El [[consum]] de gas natural a [[Espanya]] en [[2010]] és de 36.000 metres cúbics.<ref name=lafraya>''El Gobierno califica la batalla del gas con Argelia como "tema de Estado"'', de Conchi Lafraya, pàg. 60 de ''[[La Vanguardia]]'', 14 d'octubre de [[2010]]. {{es}}</ref> Ha anat creixent molt al llarg del final del [[segle XX]] i el [[segle XXI]]. Per exemple, el [[2000]] el consum interanual va anar augmentant entre un mínim d'11,4% (anys 96/97) i un màxim del 18,7% (anys 97/98). L'any [[2000]] a [[Espanya]] es van consumir un total de més de 13.500 ktep de gas natural, un 12,5% més que l'any anterior. La majoria d'aquest consum es dedica a consum final (un 81% en l'any [[2000]]) però una part s'usa per a generar electricitat (18% en [[2000]]) i de l'ordre d'un 1% sempre es perd.<ref name=coll/>
Línia 71:
 
== Aplicacions ==
[[Fitxer:Bild 1 Rovereto.jpg|thumbminiatura|Vehicle que funciona amb un motor alternatiu de gas natural]]
S'empra tant en aplicacions industrials (com a [[primeres matèries|primera matèria]], [[combustible]], per a [[cogeneració]], [[climatització]], etc.), com comercials ([[transport]], etc.) i domèstiques ([[calefacció]], [[forn]], [[fogó]], [[escalfador d'aigua]], etc. però també [[gasodomèstic]]s, com [[rentadora|rentadores]], assecadores, rentavaixelles, etc.). També s'empra com a combustible a [[central tèrmica|centrals tèrmiques]] per a obtenir [[electricitat]] i és una primera matèria important per a la producció d'una gran varietat de [[compost químic|productes químics]].
 
Línia 79:
 
== Impacte ambiental ==
[[Fitxer:Santiago30std.jpg|thumbminiatura|Boira fotoquímica]]
El gas natural genera importants quantitats de residus sòlids (0,01 [[gram]]s de [[cendra|cendres]] i partícules sòlides per a cada [[kWh]] obtingut d'energia) i gasosos (480 g/kWh CO<sub>2</sub>, 0,07 g/kWh SO<sub>2</sub>, 0,73 g/kWh NO<sub>x</sub>), però així i tot són molt inferiors als generats pel petroli i els seus derivats. Alguns dels principals [[contaminants atmosfèrics]] que genera són principals responsables de l'[[efecte d'hivernacle]] (CO<sub>2</sub>), de la [[pluja àcida]] (SO<sub>2</sub>) i la [[boira fotoquímica]] (NO<sub>x</sub>). Sembla també que el NO<sub>2</sub> seria un dels gasos causants del [[forat de la capa d'ozó]], tot i que alguns autors pensen el contrari (vegeu ''[[Forat de la capa d'ozó#Teories oposades|Teories oposades sobre la natura del forat d'ozó]]'').<ref name=arnaldos/>
 
La quantitat de SO<sub>2</sub> emesa, per a centrals amb la mateixa producció, és inferior a les de carbó i fuel, però no nul·la, com és el cas de la nuclear. En canvi, les emissions de NO<sub>2</sub> ([[diòxid de nitrogen]]) són més del doble al cas del gas natural que a les altres centrals (a la nuclear, a més, aquestes són nul·les). També és molt major l'emissió de NO ([[monòxid de nitrogen]]), perquè els combustibles amb més contingut d'[[hidrogen]], com és el cas del gas natural, tenen [[temperatura de flama|temperatures de flama]] més elevades, cosa que provoca una major generació d'emissions de NO. Les emissions de CO<sub>2</sub> són semblants a les de les centrals de fuel. Hi ha un seguit de tècniques i tecnologies que s'empren per a reduir les emissions: recirculació de gasos cremats, reduccions amb [[catalitzador]]s, rentat [[alcalí]] en [[rentador de doll|rentadors de doll]], l'ús de [[Cicló (màquina)|ciclons]], etc. A diferència de les nuclears, el gas natural no genera [[residus radioactius]], molt més perillosos.
 
[[Fitxer:Keadby power station.jpg|thumbminiatura|Central tèrmica que produeix electricitat cremant gas natural]]
Pel que fa a l'impacte paisatgístic, l'ocupació de terra d'una [[central tèrmica]] per a produir [[electricitat]] és similar al que tindria una de [[central nuclear|nuclear]] amb la mateixa producció, un 33% inferior a la que tindria si fos de [[carbó]] i un 20% menys de la que tindria si fos amb [[Petroli|fuel]].