Goigs: diferència entre les revisions

{{vegeu|les composicions poètiques|goigs (desambiguació)}}

Els '''goigs''' són composicions [[poesia|poètiques]], de caràcter [[cultura popular|popular]], que es canten a la [[Mare de Déu]], a [[Crist]] o als [[sant]]s.<ref>{{GEC|0186360|goigs}}</ref> Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de [[festa major]], un [[aplec]], una [[Processó religiosa|processó]]... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a [[pregària]] per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.<ref>[http://festafesta.net/?p=11230 Els goigs del fons Arxiu Joan Amades]</ref>

 

 

==Orígens==

La primera vegada que es troba documentat aquest gènere, pel que fa a l'ús i el contingut, és a la [[Crònica de Ramon Muntaner]] (1325-1328), on consta que tota l'armada catalana canta els goigs de sant Pere per demanar pluja la vetlla de contraatacar Gal·lípoli.<ref>[http://bid.ub.edu/14pons.htm Exposició: “Quin goig de... goigs!”], Amadeu Pons i Serra</ref> En aquest mateix sentit, el primer text conegut de goigs en català és la ''Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo'', conservats al manuscrit del [[Llibre vermell de Montserrat]] (de final del [[segle XIV]]), i que posa de manifest la relació dels goigs amb el ball dins les esglésies abans del concili de Trento. Els gremis i confraries –especialment la del Roser– popularitzen els goigs dels seus patrons respectius.

 

 

===Forma poètica===

 

En la seva forma més habitual, els goigs es presenten en versos heptasíl·labs. La primera i última estrofa tenen quatre versos i inclouen la tornada (els dos últims versos), que es van repetint al final de cada estrofa. La resta d'estrofes (al voltant de sis o vuit) solen tenir sis versos.