Gran Idea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 8:
La "Gran Idea" ha dominat la política exterior i la interior de l'estat grec modern: des de la [[Guerra d'independència de Grècia]] de [[1820]] i fins al problema de [[Xipre]] de [[1970]], tot passant per les [[Guerres Balcàniques]] a principis del segle 20, la derrota grega a la [[Guerra grecoturca (1919-1922)]] (o per als turcs, la [[Guerra d'Independència Turca]]) que va seguir la [[Primera Guerra Mundial]], i el posterior [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]]. El principal rival de Grècia per a l'acompliment de la Gran Idea va ser primer l'[[Imperi Otomà]], i després la república de [[Turquia]].
 
[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-fr.svg|thumbminiatura|L'expansió territorial de [[Grècia]] entre [[1832]]-[[1947]]]]
 
==Sentiment nacional ==
[[Fitxer:Siege constantinople bnf fr2691.jpg|thumbminiatura|Il·lustració de les ''Cròniques'' de [[Jean Chartier]] representant el setge de [[Constantinoble]], 3r quart del segle 15, [[Bibliothèque nationale de France]]]]
Els exèrcits otomans de [[Mehmet II]] van provocar la [[caiguda de Constantinoble]] el [[1453]], la ciutat va ser saquejada i l'església de [[Santa Sofia (Istanbul)|Santa Sofia]] convertida en una [[mesquita]]. Els otomans van prendre successivament [[Atenes]] el [[1458]], el [[Despotat de Morea]] al [[Peloponès]] el [[1460]], i l'[[Imperi de Trebisonda]] al nord-est d'[[Anatòlia]] el [[1461]]. Així van desaparèixer els últims vestigis de l'[[Imperi Bizantí]], absorbits per l'Imperi Otomà, i no va quedar cap estat grec independent.
 
Línia 41:
L'extensió màxima d'aquest estat-nació hauria estat, per als més maximalistes, l'extensió del món grec segons [[Estrabó]], la referència històrica triada: De [[Sicília]] i la [[Magna Grècia]] a l'illa de [[Xipre]]; del nord de la [[Mar Negra]] ([[Pont Euxí]]) a [[Creta]], passant per la mateixa Grècia continental, l'[[Epir (regió històrica)|Epir]], [[Macedònia (regió)|Macedònia]] ([[Regne de Macedònia]]) i l'[[Àsia Menor]] ([[Jònia]]). Això correspon a l'extensió de l'[[Imperi Bizantí]] de l'època de la [[dinastia macedònia]].
 
[[Fitxer: Kartaferaios.png | thumbminiatura| La ''Χάρτας της Ελλάδας'' de ''[[Rigas]]'']]
 
De fet, cal afegir-hi el trauma polític i religiós que havia representat la presa de [[Constantinoble]] pels otomans el [[1453]]. [[Constantinoble]] era la capital religiosa de l'[[Església Ortodoxa]] i la capital política de l'[[Imperi Bizantí]]. La seva conquesta va coincidir amb la desaparició de Grècia i la submissió dels grecs. La seva llibertat i la seva existència com a nació no podia passar sense la recuperació de la "Ciutat".
Línia 52:
 
===Independència ===
[[Fitxer:1834 Teesdale Map of Greece.jpg|thumbminiatura|Grècia el [[1834]]]]
La [[Guerra d'independència grega]] (1821-1829) va ser una guerra d'alliberament, una lluita contra l'[[Imperi Otomà|ocupació otomana]]. Els principals moviments van ser al [[Peloponès]] i al voltant d'[[Atenes]]. També hi va haver combats a la [[Regió de l'Epir]] (sobretot per causa d'[[Alí Paixà Tepedelenli|Alí Paixà]] de [[Janina]]). La victòria final es va aconseguir amb el suport de les grans potències, [[França]], el [[Imperi Britànic|Regne Unit]] i [[Imperi Rus|Rússia]], (que van esdevenir les "potències protectores" del jove [[regne de Grècia]]), amb fets com la [[Batalla de Navarino]] i l'[[Expedició de Morea]]. Els grecs no van poder obtenir tot el que volien a les negociacions que van seguir al final del conflicte. Per tal de moderar les pèrdues de l'Imperi Otomà, la Conferència de Londres de [[1830]] va fixar els límits del nou estat. Grècia es va haver d'acontentar només amb el [[Peloponès]], una part de la [[Rumèlia]] (de la frontera anava d'[[Arta (Grècia)|Arta]] a l'oest fins a [[Volos]] a l'est) i algunes illes prop del continent com [[Egina (illa)|Egina]] o [[Hidra (illa)|Hidra]] i una part de les [[Cíclades]]. Uns 700 mil dels tres milions considerats grecs quedaven dins del nou estat, però, per exemple, Constantinoble sola ja contenia 200 mil grecs.<ref>C. Tsoucalas, ''La Grèce de l'indépendance aux colonels'', p. 13.</ref> Els principals centres culturals, religiosos i econòmics eren tots fora del regne, que no tenia cap gran ciutat: les tres primeres capitals, [[Egina (illa)|Egina]], [[Nàuplia]] i fins i tot [[Atenes]], no passaven del cinc mil habitants.<ref>G. Contogeorgis, ''Histoire de la Grèce.'', p. 352.</ref> Va ser una gran decepció per als patriotes grecs dins i fora d'aquest nou estat.
 
Línia 78:
 
== Primeres extensions territorials ==
[[Fitxer:Balkans1912.jpg|thumbminiatura|Grècia el 1878]]
 
El rei Otó va ser molt impopular, excepte quan va abraçar la causa de la Gran Idea, com a la [[Guerra de Crimea]]. La persecució de la Gran Idea es va fer a través de freqüents guerres durant la segona meitat del segle 19 que van permetre a Grècia anar annexionant-se més i més territoris.
Línia 96:
[[:Imatge:Map Greece expansion 1832-1947-fr.svg|mapa]]).
 
[[Fitxer:Edward Stanford 1877.jpg|thumbminiatura|Composició ètnica dels [[Balcans]] segons cartografia de E. Stanford de 1878.]]
 
== Creta ==
[[Fitxer:Timbre Crete PrinceGeorgesdeGrece 1900.jpg|thumbminiatura|L'Alt Comissionat [[Jordi de Grècia]]]]
La ''Gran Illa'' era considerada a Atenes, i es considerava ella mateixa, com a grega. La unió ([[enosi]]) de [[Creta]] a Grècia semblava un objectiu evident.
 
Línia 168:
 
=== L'epopeia de Pavlos Melàs ===
[[Fitxer:Pavlos Melas.jpg|thumbminiatura|[[Pavlos Melàs]] amb vestimenta tradicional de ''Makedonomakhos'' per [[Georgios Jakobides]].]]
 
El març de 1904, el govern grec, que no es volia involucrar massa obertament, però volia tenir una avaluació de la situació, va enviar quatre oficials a Macedònia. [[Pavlos Melàs]], el cunyat de [[Ion Dragumis]], era un d'ells. Perseguits pels gendarmes turcs, després d'haver recorregut la regió de [[Kastoria]], van ser retirats a finals de mes.<ref name="TerradesSang">Préface de Marc Terrades à ''Le Sang des martyrs et des héros.'', p. 22-23.</ref> En els seus informes, els oficials van proposar o bé organitzar grups locals i enviar-los armes des de Grècia o bé crear grups directament a Macedònia. Melàs es va inclinar d'entrada per la primera solució abans de passar-se a la segona.<ref name="Terrades114">M. Terrades, ''Le Drame de l'hellénisme'', p. 114.</ref>
Línia 180:
 
=== La revolució del Joves Turcs ===
[[Fitxer:Balkan Wars Boundaries.jpg|thumbminiatura|Les modificacions territorials a conseqüència de les [[guerres balcàniques]]]]
 
El 1908, la revolució dels [[Joves Turcs]] a Constantinoble va portar canvis. [[Bulgària]] es va declarar totalment independent de l'[[Imperi Otomà]]. [[Àustria-Hongria]] es va annexionar [[Bòsnia i Hercegovina]] que estava sota el seu protectorat des de [[Tractat de Berlín (1878)|1878 a Berlín]]. Creta va decidir llavors l'enosi, la unió amb Grècia.
Línia 206:
 
===Tria dels aliats ===
[[Fitxer:Ελευθέριος Βενιζέλος.jpg|thumbminiatura|[[Elefthérios Venizelos]].]]
La Gran Idea no va tenir pas només efecte en la política exterior. També va jugar un paper determinant en la política interior del regne grec. Es va arribar a presentar com el principal, o de vegades l'únic, objectiu dels successius governs.
 
Línia 223:
Els britànics, per inclinar Grècia cap a l'Entente, van proposar al successor de Venizelos de donar l'illa de [[Xipre]] a Grècia a canvi de la seva ajuda. El primer ministre [[Aléxandros Zaïmis]] va refusar,<ref>''La France héroïque et ses alliés'', tome 2, p. 253.</ref> prova que el govern grec havia decidit com a prioritat desmembrar l'anterior aliat, Sèrbia, i no l'Imperi Otomà.
 
[[Fitxer:Sarrail-salónica--constantineigree00hibbuoft.png|thumbminiatura|El general francès Sarrail a Salònica]]
Com a complicació, Venizelos, abans de ser cessat, havia autoritzat que s'instal·lés a [[Salònica]] un cos expedicionari anglo-italo-francès de 250 mil homes sota el comandament del [[Maurice Sarrail|general Sarrail]]. Els 150 mil fugitius de l'exèrcit serbi van ajuntar-se també a Salònica l'abril de [[1916]], després de ser evacuats via [[Corfú (ciutat)|Corfú]] (que havia estat ocupada amb aquest objectiu per l'Entente) i després que el rei Constantí i el seu nou primer ministre [[Stephanos Skouloudis]] els haguessin prohibit de fer servir el [[Canal de Corint]]).
 
Línia 239:
== La "Gran Catàstrofe" ==
=== Conseqüències de la Primera Guerra Mundial ===
[[Fitxer:ParisPeace-Venizelos-Map.png|thumbminiatura|Grècia després del [[tractat de Sèvres]], l'extensió territorial més gran mai més acostada a la Gran Idea.]]
 
L'estiu de [[1918]] uns 300 mil soldats grecs participaven en els combats sobre el front oriental sota el comandament del general [[Louis Franchet d'Esperey]]. Bulgària va capitular el 29 d'octubre, Turquia el 31 d'octubre. La participació grega a la victòria aliada li va permetre obtenir pràcticament tot el que la Gran Idea somiava.
Línia 248:
 
=== Tractat de Sèvres ===
[[Fitxer:Greece_in_the_Treaty_of_Sèvres.jpg|thumbminiatura|Mapa de la Gran Grècia o ''Megali Hellas'' després del [[tractat de Sèvres]] amb la imatge d'Eleftherios Venizelos, partidari de la ''Megali Idea''.]]
 
L'agost de [[1920]], el [[tractat de Sèvres]] va acordar cedir a Grècia la [[Tràcia]], les illes d'[[Imbros]] i [[Tenedos]], la ciutat d'[[Esmirna]] (que llavors tenia més habitants grecs que no pas Atenes) i tot el seu rerepaís. Aquesta regió es posava sota el mandat de la [[Societat de Nacions]] pendent d'un referendum previst per al [[1925]].
Línia 254:
Mentrestant, el Gran Cisma no havia pas acabat. A les eleccions legislatives de 1920 es van enfrontar els monàrquics (fidels a l'ex-rei Constantí, no pas al seu fill [[Alexandre I de Grècia|Alexandre]] que acabava de morir d'una forma ben inusual per una mossegada d'un [[ximpanzé]]) i els liberals de Venizelos. Els monàrquics feien campanya per la desmobilització i la pau, proposant "una Grècia petita, però honorable". Els liberals volien la represa del conflicte per a crear una "Gran Grècia entre dos continents i cinc mars ([[Mar Mediterrània]], [[Mar Egea]], [[Mar Jònica]], [[Mar de Màrmara]] i [[Mar Negra]]).".<ref>C. Tsoucalas, op. cit, p. 27.</ref> El monàrquics van guanyar les eleccions, van restaurar el rei Constantí, i van purgar l'exèrcit dels elements venizelistes.
 
[[Fitxer:Great Fire of Smyrna.jpg|thumbminiatura|L'incendi d'[[Esmirna]]]]
 
L'aplicació del Tractat de Sèvres va determinar els esdeveniments. Contràriament a la ciutat, el rerepaís d'Esmina era majoritàriament turc i oposat a la dominació grega. Els monàrquics del govern van renegar de llur programa electoral i amb l'excusa de mantenir l'ordre van començar una política expansionista. Això va portar a una nova [[guerra grecoturca (1919-1922)]]. Però després del retorn al poder del rei Constantí, els aliats occidentals malfiaven de Grècia, que no podia comptar amb la mateixa ajuda que el 1918. Totes les peticions de préstecs, armes, municions, fins i tot d'aliments, van ser refusades. Turquia, dirigida per Mustafa Kemal va oposar una forta resistència. El nacionalisme grec va xocar amb el nacionalisme turc. L'ofensiva grega sobre [[Ankara]] el març de [[1921]] va ser un desastre. El març de [[1922]], Grècia es va declarar disposada a acceptar la mediació de la Societat de Nacions. L'atac dirigit per Mustafa Kemal el [[26 d'agost]] de [[1922]] va obligar l'exèrcit grec a replegar-se davant de l'exèrcit turc practicant la política de la terra cremada i assolant els pobles i els camps. Al seu torn, els turcs van cometre atrocitats contra la població grega. Esmirna, que va ser evacuada el 8 de setembre, va ser incendiada. S'estima que uns 30 mil cristians hi van ser morts.<ref>R. Clogg, op. cit, p. 98.</ref>
Línia 281:
</blockquote>
 
[[Fitxer:Carte des districts de Chypre.png|thumbminiatura|La partició de Xipre]]
 
Es presentava la grandesa de Grècia des de l'Antiguitat fins a Bizanci, i després en sortia a la superfície la dels diversos dictadors posteriors. La Gran Idea no era pas lluny.