Gregorio Modrego Casaus: diferència entre les revisions

}}'''Gregorio Modrego Casaús''' ([[El Buste]], [[Aragó]], [[17 de novembre]] de [[1890]] - [[Barcelona]], [[16 de gener]] de [[1972]]) va ser un religiós espanyol, [[Bisbe de Barcelona|arquebisbe de Barcelona]]. Ordenat l'any [[1914]] després de passar pel seminari de [[Tarassona]], es va traslladar a estudiar a la Universitat Gregoriana de [[Roma]]. Un mes abans de la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] va ser nomenat bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de [[Toledo]] i bisbe titular d'Aezani, a [[Turquia]]. Finalitzada la guerra civil, i després d'ésser de [[1940]] a [[1942]] ''Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada'', el [[1942]] va deixar [[Toledo]] i la titularitat de la diòcesi de l'antiga Frigia Pacaziana per a ser nomenat [[bisbe de Barcelona]]. Deu anys més tard fou promogut arquebisbe ''ad personam'', i el [[1964]] arquebisbe ''sede plena'' per elevació a arxidiòcesi de la seu barcelonina. L'any 1967 li fou acceptada la renúncia<ref>{{GEC|0043028}}</ref> per raons d'edat i fou nomenat arquebisbe titular de Monte in Numidia. Tres anys més tard i d'acord amb les noves normes per als bisbes jubilats, fou nomenat arquebisbe emèrit de Barcelona.

 

L'any [[1937]], com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal [[Francesc d'Assís Vidal i Barraquer|Vidal i Barraquer]] i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada ''Pastoral de la Cruzada'' l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats. Durant el [[franquisme]] va ser Procurador en Corts<ref>{{Ref-web|url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDBuscHisDip?_piref73_1340033_73_1340032_1340032.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2873940.NDIP.%29|títol=Modrego Casaus, Gregorio|consulta=7-2-2018|llengua=|editor=Congreso de los Dipurados - Histórico de Diputados 1810-1977|data=}}</ref> i home vinculat al règim dictatorial. Bolcat a aconseguir una projecció positiva del nacionalcatolicisme més enllà d'[[Espanya]], va aconseguir que se celebrés a Barcelona el [[XXXV Congrés Eucarístic Internacional]]. Durant la seva presència a Barcelona va haver d'enfrontar-se al creixement de les organitzacions catòliques més progressistes com la [[Joventut Obrera Cristiana]] (JOC), sense que el seu suport a [[Acció Catòlica]] li permetés contrarestar l'arrelament de les comunitats de base entre la població immigrant que s'assentava a les poblacions industrials.