Diferència entre revisions de la pàgina «Grècia»

42 bytes afegits ,  fa 2 mesos
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (Espais dobles)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
== Geografia ==
{{Article principal|Geografia de Grècia}}
[[Fitxer:Olympus Litochoro.JPG|thumbminiatura|esquerra|Vista del [[olimp|mont Olimp]] de la ciutat de [[Litókhoro]] estant]]
El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels [[Balcans]]; la península del [[Peloponès]], separada del continent pel canal de l'[[istme de Corint]]; i un bon nombre d'[[Llista d'illes de Grècia|illes]], que inclouen, entre d'altres, [[Creta]], [[Illa de Rodes|Rodes]], [[Eubea]], [[Lesbos]], [[Quios]], [[Tassos]], [[Samotràcia]], [[Lemnos]] i els arxipèlags del [[Dodecanès]], les [[Cíclades]] i les [[Espòrades]], totes aquestes a la [[mar Egea]], i [[Corfú (ciutat)|Corfú]], [[Lèucada]], [[Unitat perifèrica de Cefalònia|Cefalònia]] i [[Zacint]] a la [[mar Jònica]]. Grècia té més de 14.880 km de costa i només 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940 km², i una població estimada de 10.749.943 habitants ([[2010]]).
 
Grècia està formada per tretze regions administratives o ''περιφέρειες'' (''perifèries''), subdividides, fins al 2010, alhora en ''νομοί'' (''nomoí''), que es podria traduir per ''departaments'', ''districtes'' o [[Prefectures de Grècia|''prefectures'']]. A partir del 2011, les regions resten dividides en [[Unitats perifèriques de Grècia|unitats perifèriques]]. A més a més, hi ha una regió autònoma anomenada ''[[athos|mont Atos]]'' (''Άγιο Όρος'', ''Àgio Oros'' o 'Muntanya Sagrada'), que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia i la capital n'és [[Kariès]] (Καριές).
 
[[Fitxer:GreeceNumberedPerepheries.png|dreta|300px|Mapa de les regions de Grècia]]
Llista de regions gregues amb la capital corresponent:
# [[Àtica]] (Αττική) — [[Atenes]] (Αθήνα)
{{Grècia}}
{{principal|Història de Grècia}}
[[Fitxer:Parthenon.JPG|thumbminiatura|esquerra|El [[Partenó]] d'[[Atenes]] ]]
Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització. La primera aparegué a l'illa de [[Creta]], la [[civilització minoica]], i més tard a la Grècia continental, la [[civilització micènica]]. Més tard, les [[ciutat estat|ciutats estat]] emergiren en tota la península grega i s'expandiren a través de les costes del [[Mar Negra|mar Negre]], el [[Magna Grècia|sud d'Itàlia]] i [[Anatòlia|Àsia Menor]], i assoliren grans nivells de prosperitat que resultaren en una gran explosió cultural, expressada en [[arquitectura|l'arquitectura]], la [[literatura]], la [[ciència]] i la [[filosofia]], i que portaren [[Atenes]] a un ambient [[Democràcia|democràtic]]. [[Atenes]] i [[Esparta]] encapçalaren la lluita contra l'[[Imperi Persa|Imperi persa]] en les [[Guerres Mèdiques|guerres mèdiques]], i assoliren rebutjar-lo. Ambdues ciutats s'enfrontaren també entre si en la [[Guerra del Peloponès]]. Ambdues foren eclipsades més endavant per [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i més tard pel [[Regne de Macedònia]], el qual, sota el guiatge d'[[Alexandre el Gran]], uní i encapçalà el món grec cap a la victòria sobre els perses i l'establiment del [[període hel·lenístic]], que dominà el món civilitzat conegut durant prop de dos segles, fins a l'establiment dels [[República Romana|romans]] com a dominadors de totes les terres de parla grega, cap al 146 aC.
 
La posterior barreja de les cultures [[Antiga Roma|romana]] i hel·lènica se sintetitzà en l'establiment de l'[[Imperi Romà d'Orient]] el 330 dC al voltant de la ciutat de [[Constantinoble]] (l'antiga [[Bizanci]] grega), el qual retingué la major part del poder cultural i militar durant els següents 1.123 anys, fins a la [[caiguda de Constantinoble|seva caiguda]] en mans dels [[Imperi Otomà|turcs otomans]], el [[1453]]. Durant els següents anys, Grècia romangué sota l'autoritat otomana, i molts intel·lectuals grecs emigraren a l'[[Europa Occidental|Europa occidental]], portant amb ells la cultura de l'[[antiga Grècia]] i sent part important de l'anomenat ''[[Renaixement]] europeu''.<ref>{{ref-notícia|url= http://www.economist.com/diversions/millennium/displaystory.cfm?story_id=346800 |títol=Millennium issue: Trouble with Turkey The fall of Constantinople Economist.com | editorial=Economist.com |data=1997-03-20 | consulta= }}</ref> De manera paral·lela, els grecs ortodoxos es cohesionaren mitjançant la religió, i desenvoluparen més tard un paper fonamental en la formació de la moderna identitat grega.[[Fitxer:Epanastasi.jpg|thumbminiatura|esquerra|25 de març de 1821: [[Germanós de Patres]] beneint la [[bandera de Grècia]] al [[monestir de la Santa Laura]]. [[Theódoros Vrizakis]], 1865]]
[[Fitxer:Map Greece expansion 1832-1947-en.svg|thumbminiatura|esquerra|Expansió territorial de Grècia entre 1830 i 1947]]Després del triomf en la [[Guerra d'independència de Grècia|Guerra d'Independència grega]] sobre l'[[Imperi Otomà]], de 1821 a 1829, el [[Regne de Grècia|nou estat grec]] fou finalment reconegut en el [[protocol de Londres]]. El 1827, [[Ioannis Kapodístrias]], un noble grec de les [[Illes Jòniques]], fou escollit primer governador de la nova República. No obstant això, després del seu assassinat, s'instaurà la [[Regne de Grècia|monarquia]] sota [[Otó I de Grècia]], de la [[wittelsbach|dinastia Wittelsbach]] bavaresa. El [[1843]], el rei fou forçat a garantir la constitució i una assemblea representativa. Però, per la seva vocació autoritària, fou destronat el [[1863]] i reemplaçat pel príncep Vilhelm de Dinamarca, que adoptà el nom de [[Jordi I de Grècia]] i portà amb ell les [[Illes Jòniques]], regal de coronació del [[Regne Unit]]. El 1877, [[Kharílaos Trikupis]], una important figura de l'escena política grega, contingué el poder de la monarquia per interferir en l'assemblea a l'hora d'elegir el [[primer ministre]] mitjançant la publicació del "vot de confiança".
 
Com a resultat de les [[Guerres Balcàniques|guerres balcàniques]], Grècia aconseguí incrementar el seu territori i població. Els següents anys, la lluita entre [[Constantí I de Grècia]] i el carismàtic primer ministre, [[Elefthérios Venizelos]], sobre la política estrangera en vespres de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra mundial]], dominà l'escena política grega i dividí el país en dos grups oposats.
{{Article principal|Economia de Grècia}}
 
[[Fitxer:GreeceEconomyGDPEnglish.png|thumbminiatura|esquerra|Creixement del PIB de Grècia comparat amb l'Eurozona entre 1996 - 2006.]]
Grècia té una economia de mercat, en què el sector terciari té el pes dominant (75,8% del [[Producte interior brut|PIB]]<ref name=CIA>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gr.html CIA, Central Intelligence Agency]</ref>), sobretot pel que fa al [[turisme]]. L'extracció de petroli dels camps del nord del mar Egeu va ser una gran ajuda per a l'economia a principis de la [[dècada del 1980]]. Grècia va passar a ser membre de la [[Comunitat Econòmica Europea]] (actualment, [[Unió Europea]]) el [[1981]]. El pressupost nacional a principis de la dècada de 1990 es va calcular en uns 37,6 milers de milions de dòlars d'ingressos, i 45,1 milers de milions de despesa. El 2009, la despesa va ser de 145.200 milions de dòlars, però només se'n van ingressar 108.700 milions.<ref name=CIA />
 
 
=== Indústria ===
[[Fitxer:Salonica-view-aerial2.jpg|thumbminiatura|Vista aèria de [[Tessalònica]], segona ciutat més gran de l'estat i important centre industrial ]]
Al voltant d'una cinquena part de la població activa treballa en aquest sector, que produeix un 18% del producte interior brut anual. Atenes és el centre industrial de Grècia.
 
 
=== Energia ===
[[Fitxer:NOESIS.jpg|thumbminiatura|Centre Científic de Tessalònica i Museu de la Tecnologia]]
Un 90% de l'electricitat de Grècia es genera en instal·lacions termoelèctriques de lignit, carbó o derivats del petroli, i la resta en instal·lacions hidroelèctriques ubicades principalment al riu [[Akhelóös]], a les muntanyes [[Monte Pindo|Pindo]].
 
 
=== Turisme ===
[[Fitxer:Loutraki.jpg|thumbminiatura|Turistes a la platja de Loutraki]]
Una de les importants fonts d'ingrés de Grècia és el turisme, que contribueix a l'economia grega amb el 15% del PIB. Al final de la dècada de 1980, uns 8,1 milions de turistes van triar anualment Grècia com a destinació de les seves vacances. Actualment, aquesta xifra és de 16 milions de turistes a l'any, dels quals uns 6 milions solen passar per [[Atenes]], la capital.
 
=== Cuina ===
{{principal|Gastronomia de Grècia}}
[[Fitxer:GreekSalad.jpg|thumbminiatura|[[Amanida grega]]]]
La [[Gastronomia de Grècia|cuina grega]] és sovint citada com un exemple de la saludable [[dieta mediterrània]]. Incorpora ingredients frescos en una gran varietat de plats, com la ''[[mussaca|mussaka]]'', l{{'}}''[[stifado]]'', l'[[amanida grega]], l{{'}}''[[spanakópita]]'' i el ''[[suvlaki]]''. Alguns plats tenen l'arrel en l'antiga Grècia, com l{{'}}''[[skordalià]]'' (un puré de patata, nous, ametlles, all matxucat i oli d'oliva), la [[sopa]] de [[llentilla|llenties]], la ''[[retsina]]'' (un vi blanc o rosat segellat amb [[resina]] de [[pi blanc]]) i el ''pasteli'' (una barra de caramel amb llavors de sèsam cuinada al forn amb mel). La gent a Grècia sovint gaudeix menjant petits plats (aperitius), com el ''[[meze]]'', que pot estar format per ''[[tzatziki]]'', [[polp|pop]] a la graella i [[peixos|peixets]], formatge [[feta]], [[dolma|''dolmades'']] (arròs, panses i pinyons recoberts amb fulles de vinya), diversos [[llegum]]s, [[oliva|olives]] i [[formatge]]. L'[[oli d'oliva]] condimenta quasi tots els plats. Es complementa amb postres dolces com el ''[[galaktobúreko]]'', i begudes com l{{'}}''[[ouzo]]'', ''[[metaxà]]'' i diverses varietats de [[vi]] com la ''[[retsina]]''. La cuina grega varia fortament a les diferents zones de la part continental i d'illa en illa, però sempre és més [[Espècia|especiada]] que altres cuines mediterrànies: [[orenga]], [[menta]], [[all]], [[ceba]], [[anet]] i fulles de [[llorer]]. Altres herbes i espècies usades són [[alfàbrega]], [[farigola]] i llavor de [[fonoll]]. Moltes receptes gregues, especialment a la part nord del país, usen espècies dolces combinades amb la carn, per exemple [[canyella]] i [[clavell d'espècia]].
 
[[Fitxer:Bouzouki tetrachordo.jpg|thumbminiatura|El [[buzuki|bouzouki]] és un instrument de corda de la música grega]]
 
===Art ===
 
====Arquitectura ====
[[Fitxer:Greek modern ancient.jpg|thumbminiatura|esquerra|Un exemple de barreja [[arquitectura romana d'Orient|d'arquitectura romana d'Orient]] i [[neoclassicisme|neoclàssica]] ]]
Les restes de l'[[Arquitectura de l'antiga Grècia|arquitectura]] encara perviuen o estan ben documentades actualment.
 
 
La forma rectangular dels antics temples grecs, envoltats de [[columnata|columnates]] suportades per un [[entaulament]] triangular, construïda de pedra calcària o marbre, hi dona un popular estil fins i tot avui en dia. Encara que l'arc era familiar als [[troia]]ns, no n'estava àmpliament estès l'ús, en contrast amb les posteriors edificacions romanes. Les obres representatives que perviuen de l'arquitectura grega són el [[Partenó]] i l'[[Erectèon]] d'[[Atenes]], i les estructures romanes basades en el model grec, com el [[Panteó de Roma]], el qual és atribuït a l'arquitecte grec [[Apol·lodor de Damasc]].
[[Fitxer:Church of panagia chalkeon, thessaloniki.jpg|thumbminiatura|Un exemple clàssic d'[[arquitectura romana d'Orient]] a [[Tessalònica|Salònica]] ]]
L'[[arquitectura romana d'Orient]] va ser una forma de construcció comuna des de l'ascens del cristianisme sota [[Constantí I el Gran|Constantí]] fins a la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Orient]], el [[1453]], a mans dels turcs [[imperi Otomà|otomans]]. En són característics la creu grega, el [[capitell]] d'estil romà d'Orient ''capitol'' (una barreja de [[jònic]] i capitells [[corinti]]s) i una cúpula central envoltada per diverses petites cúpules. Grècia va experimentar també el ressorgiment [[Arquitectura neobizantina|neobizantí]] després de la revolució grega i, bastant insospitadament, també l'apogeu de l'[[Neoclassicisme|arquitectura neoclàssica]] en els anys següents a la revolució; això la va posar en contacte i interacció amb la tradicional vila romana d'Orient per produir-ne una forma específica en la Grècia contemporània.
 
 
====Pintura i escultura ====
[[Fitxer:Delphi charioteer front DSC06255.JPG|thumbminiatura|L'[[Auriga de Delfos]], [[Museu Arqueològic de Delfos]], una de les grans obres que es conserven de l'escultura grega, datada cap al [[470 aC]] ]]
En contrast amb altres formes il·lustrades, les pintures conservades de l'antiga Grècia són molt escasses. Els pintors grecs treballaven principalment en plafons de fusta, i les obres finals van ser admirades durant cents d'anys després de la seva creació. Tanmateix, aquestes pintures van desaparèixer després del [[segle IV]], perquè no van ser prou protegides. Ens en podem fer una idea amb les còpies -inferiors- romanes, per exemple les de [[Pompeia]], les poques mostres conservades trobades a les tombes dels reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] a [[Vergina]], a [[Lèucada]], també a l'antiga Macedònia, com les de [[Tomba tràcia de Kazanlâk|Kazanlak]] en l'antiga [[Regió de Tràcia|Tràcia]].
 
[[Fitxer:Hermes di Prassitele, at Olimpia, front.jpg|thumbminiatura|esquerra|Aquesta estàtua d'[[Hermes amb Dionís infant]], atribuïda a [[Praxíteles]], va ser trobada a [[Olímpia]] el [[1877]] ]] Les obres conservades de l'antiga [[escultura grega]] són més comunes, en particular les dels mestres escultors, com [[Fídies]] i [[Praxíteles]]. Aquests artistes i els seus seguidors van ser sovint emulats pels romans. Tanmateix, els [[cristianisme|cristians]] del [[segle IV]] i [[segle V|V]] van veure la destrucció dels [[idolatria|ídols]] [[paganisme|pagans]] com un «acte de pietat». Moltes escultures antigues de marbre van ser cremades amb [[calç]] en l'[[edat mitjana]], i estàtues de bronze van ser foses per obtenir-ne el metall. Les estàtues de marbre que van escapar a la destrucció van ser oblidades, o en el cas dels bronzes, perduts al mar (vegeu [[iconoclàstia]]).
 
En el període [[Imperi]], l'art religiós era el tema dominant, amb [[mosaic]]s i icones molt treballades adornant edificis religiosos. L'artista [[Renaixement|renaixentista]] ''[[El Greco]]'' (Doménikos Theotokópulos), responent a l'art [[art romà d'Orient|romà d'Orient]] i en el [[segle XVI]] a l'art [[Manierisme|manierista]], produí escultura i pintures de forma lliure, llum i color, que inspirarien artistes del [[segle XX]], com [[Pablo Picasso]] i [[Jackson Pollock]].
=== Esport ===
{{principal|Esport a Grècia}}
[[Fitxer:Panathinaikos - Sparta Prague DSC00055.JPG|thumb|dretaminiatura|Interior de l'[[Estadi Olímpic d'Atenes]]]]
Grècia, seu dels primers [[Jocs Olímpics]] moderns, té una gran tradició en el món de l'esport. La [[selecció de futbol de Grècia]]<ref>{{ref-web|url= http://www.fifa.com/worldfootball/ranking/lastranking/gender=m/fullranking.html |títol=FIFA World Rankings | editor=www.fifa.com |obra=FIFA | consulta=2007-05-07 |mes=April |any=2007}}</ref> guanyà l'[[Campionat d'Europa de futbol 2004|Eurocopa 2004]], l'èxit més important del futbol grec.<ref name=Euro2004>{{ref-notícia|cognom=McNulty |nom=Phil |títol=Greece win Euro 2004 |url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/euro_2004/3860105.stm | editorial=news.bbc.co.uk |obra=BBC News | consulta=2007-05-07 |data=2004-07-04}}</ref> La [[lliga grega de futbol]] és la competició professional més important de l'estat. Els clubs de futbol més destacats són [[Olympiakos FC|Olympiacos]], [[Panathinaikos FC|Panathinaikos]], [[AEK Atenes FC|AEK Atenes]], [[PAOK Salònica FC|PAOK]] i [[Aris Salònica FC|Aris]]. El segon esport més important és el [[basquetbol]]. La selecció grega<ref>{{ref-web|url= http://www.fiba.com/pages/eng/fc/even/rank/rankMen.asp |títol=Ranking Men after Olympic Games: Tournament Men (2008) |mes=August |any=2008 | consulta= |obra=International Basketball Federation}}</ref> guanyà el [[Campionat d'Europa de bàsquet masculí|Campionat d'Europa]] dos cops els anys [[Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987|1987]] i [[Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 2005|2005]].<ref>{{ref-notícia|cognom=Wilkinson |nom=Simon |url= http://sports.espn.go.com/nba/news/story?id=2172612 |títol=Greece tops Germany for Euro Title | consulta= |data= | editorial=sports.espn.go.com |obra=ESPN}}</ref> Altres esports importants hi són el [[waterpolo]] i el [[voleibol]]. Els clubs de futbol grecs són entitats esportives amb seccions en tots aquests esports. El [[criquet]], i l'[[handbol]] també són molt populars a [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i [[Veroia]], respectivament. Grècia ha estat seu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1896]] i [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|2004]].
 
818.904

modificacions