Guerrers de Riace: diferència entre les revisions

 

=== Hipòtesi de Castrizio===

A partir d'estudis sobre els efectes de les marques deixades pels atributs que falten als guerrers, i de l'estudi de documents històrics, l'arqueòleg Daniel Castrizio ha fet una excel·lent hipòtesi sobre la identificació. Va declarar que podria tractar-se de l'original grup d'estàtues d'[[Etèocles]] i [[Polinices]],<ref>Parramon i Blasco (1997) pàg.86</ref> pel cèlebre escultor des de l'antiguitat [[Pitàgores de Reggio]]:<ref>Castrizio, Daniele, ''I Bronzi di Riace. Ipotesi ricostruttiva'' (2000),{{ISBN|88-87935-03-3}} {{it}}</ref>

 

====Escuts i armes====

La reconstrucció dels [[escut (arma)|escuts]] (perduts com els cascs) de les dues estàtues és més senzill, perquè fins i tot s'aprecien els signes al braç esquerre de les dues estàtues per al ''porpax'' que servia per abraçar el seu escut, i els agafadors que eren a les mans per fer l'agafada més ferma. Contràriament a allò dit en anteriors estudis, la mida dels escuts va haver de ser prou gran per permetre que qui observés les estàtues reconegués l'''Hoplon'', un gran escut típic dels [[hoplita|hoplites]] de les [[polis]] del segle V aC.

 

Pel que fa a les armes que els dos bronzes subjectaven a les mans, han estat moltes les hipòtesis formulades per anteriors investigadors. Es va dir que podien ser branques de llorer, una espasa o una llança, que es reconeix als senyals de la mà per a la inserció d'una corda que s'utilitza per augmentar la propulsió i la precisió de l'arma. Aquesta hipòtesi, tanmateix, disminueix quan les fonts apunten clarament a l'escassa consideració que hagués tingut el talent del guerrer per les armes de llançament. Seria poc probable que l'escultor volgués mostrar una figura disminuïda en la seva dignitat, com si fos un llançador de [[javelina]], que tenia un paper important a la batalla hoplítica. Pels signes de suport a l'avantbraç es creu que l'arma era una [[llança]] hoplica. És evident que el ''Bronze A'' tenia una llança entre els dits índex i mig, amb un gest que no li permetia de tocar a l'arma a terra, per no córrer el risc de despuntar-la (i per tant, un altre extrem realista particular per part de l'escultor), en absència de perns de suport establerts als dits per sostenir la llança es pensa equivocadament que subjectava una javelina. El ''Bronze B'', subjectava la llança d'una manera més normal, agafant-la amb palmell de la mà.

== Importància del descobriment ==

[[Fitxer:Delphi charioteer.jpg|miniatura|L'''[[Auriga de Delfos]]'']]

La visió que tenim avui dia de l'[[art grec]] està molt distorsionada per anys i anys de contemplació del [[marbre]] [[nu (art)|nu]], i que ha vingut a conformar una idea de [[classicisme]] que sorprendria als mateixos autors que, en fer aquells magnífics temples, es van dedicar a pintar amb brillants [[blau]]s i [[vermell]]s tots i cadascun dels seus components. Això també ho feien amb les escultures, que es [[policromia|policromaven]] gairebé a la seva totalitat.<ref> Richter (1980) pàg.54</ref> Estem massa acostumats a la contemplació del marbre nu per poder comprendre el gust que els artistes tenien per la decoració més o menys profusa.