Guerres hussites: diferència entre les revisions

Vers el 1402, un sacerdot anomenat [[Jan Hus]] denoncià públicament la corrupció en el si de l'Església i el papat i començà a difondre algunes de les idees reformistes del teòleg [[John Wycliffe]].{{sfn|Von Dehsen|Harris|1999|p=199}} A [[Regne de Bohèmia|Bohèmia]] fou escoltat amb atenció i trobà força adeptes. El 1411, en el context del [[cisma d'Occident]] l'[[antipapa]] [[Joan XXIII de Pisa]] proclamà una croada contra el rei [[Ladislau I de Nàpols]], per ser protector del [[papa Gregori XII]]. Els diners que calien per pagar aquesta croada, els obtingué venent [[indulgència|indulgències]] per Bohèmia. Hus denuncià, indignat, que no era aquest el missatge de Jesucrist.{{sfn|Delisle|Woodsworth|2012|p=135}}

 

El 1414, [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|Segismon d'Hongria]] convocà el [[concili de Constança]] per acabar amb el cisma i altres controvèrsies religioses. Hus es presentà al concili amb un salconduit de Segismon, però fou empresonat, acusat d'heretgia i cremat el 6 juliol del 1415.{{sfn|Lefant|1730|p=515}} Els cavallers i nobles de Bohèmia i [[Moràvia]], que eren partidaris d'una reforma de l'Església, enviaren un manifest de protesta al concili el 2 de setembre, el ''Protestatio Bohemorum''. Això enfurismà Segismon, al qual els cardenals havien convençut que Hus era un heretge, i envià cartes als nobles de Bohèmia en què declarava que si calia faria cremar tota la població per tal d'acabar amb els heretges.{{sfn|Chisholm|Garvin|1926|p=7}}

El desordre i el malestar s'escampà per diverses parts de Bohemia i la població expulsà sacerdots de les seves parròquies. Gairebé des del començament els hussites es dividiren en dos grans grups, tot i que hi hagueren altres divisions menors. Poc abans de la seva mort, Hus havia acceptat la doctrina de l'utraquisme, que havia sorgit entre els seus partidaris a Praga: l'obligació dels fidels de rebre la [[comunió]] en dues formes, pa i vi (''sub utraque specie''). D'aquesta expressió nasqué el nom de la facció moderada, els ''utraquistes'', també dits ''calixtins'' (de la paraula llatina ''[[wikt:calix|calix]]'', emprat pel vi de combregar). La facció dominat, però, eren els ''taborites'', per la ciutat de [[Tàbor]] que en fou el seu centre; també dits ''els orfes'', nom que adoptaren després de la mort del seu líder [[Jan Žižka]].

 

== Tàctiques de guerra ==

Depenent del terreny, els hussites prepararen carros per al combat, que col·locaven en formació quadrada o en cercle. Els carros avançaven junts, unint roda amb roda mitjançant cadenes, de manera que es poguessin enganar els cavalls ràpidament si calia. Davant d'aquesta filera de carros, excavaren un fossat. El grup destinat a cada carro consistia en 16-22 soldats: 4-8 arquers, 2 [[canó de mà|canoners]], 6-8 soldats equipats amb [[pica (arma)|piques]] o [[maça amb cadenes|maces]], 2 escuders i 2 conductors.

 

 

== Primera croada contra els hussites ==

A la mort sense descendència de Venceslau, Segismon reclamà el tron de Bohèmia, tot i que no estava clar si la corona d'aquell país era hereditària o electiva, especialment des que la línia per la qual Segismon reclamava el tron havia acceptat que el títol seria escollit pels nobles, i el regent (Čeněk de Wartenberg) havia declarat que Segismon no es podia presentar a la candidatura per ser votat. Com a ferm partidari de l'Església de Roma, Segismon tingué el suport del papa [[Martí V]], que emeté una butlla el 17 de març del 1420 per proclamar una croada «''per la destrucció dels seguidors de Wycliff, d'Huss i altres heretges de Bohèmia''».{{sfn|Beckett|1836|p=60}} Segismon i altres prínceps alemanys arribaren a les portes de Praga el 30 de juny encapçalant un gran exèrcit reclutat en diverses parts d'Europa, molts dels quals eren aventurers atrets per l'oportunitat de fer botí. Iniciaren un setge que aviat hagueren d'abandonar i s'iniciaren negociacions per parlar de les diferències religioses.

 

#Totes les activitats que fossin [[pecat capital|pecats mortals]] i, en especial, tots els desordres públics, que fossin contraris a la llei de Déu, haurien de prohibir-se en qualsevol pràctica de la vida que es manifestessin, per les persones l'ofici de les quals en fos competent.

Aquests articles, que contenien l'essència de la doctrina hussita, foren rebutjats pel rei Segismon, principalment per influencia dels [[legat|legats papals]], perquè els consideraven perjudicials per l'autoritat del papa. Per tant, les hostilitats continuaren i Segismon fou derrotat en la [[batalla del turó Vítkov]] el juliol del 1420.

Encara que Segismon s'havia retirat de Praga, les seves tropes mantingueren l'ocupació dels castells de Vyšehrad i Hradčany. Els ciutadans de Praga muntaren [[batalla de Vyšehrad|setge a Vyšehrad]], i cap a finals d'octubre els membres de la guarnició, empesos per la fam, anaven a capitular. Segismon provà d'alliberar la fortalesa però fou derrotat pels hussites l'1 de novembre a prop de la vila de Pankrác. Llavors sí que capitularen els castells de Vyšehrad i Hradčany i poc després gairebé tota Bohèmia caigué en mans dels hussites.

 

 

== Implicació de Polònia i Lituània ==

Els hussites reberen el suport de [[Regne de Polònia|Polònia]] en diverses ocasions. A causa d'això, Jan Žižka arranjà perquè la corona de Bohèmia fos oferida al rei [[Ladislau II Jagelló]] de Polònia, qui, sota pressió dels seus consellers la rebutjà. Llavors oferiren la corona al cosí de Ladislau, [[Vytautas]], duc de Lituània. Vytautas l'acceptà amb la condició que els hussites tornessin al si de l'Església Catòlica. El 1422, Žižka acceptà el príncep [[Segismon Korybut]] (nebot de Ladislau II) com a regent de Bohèmia en nom de Vytautas.

La seva autoritat fou reconeguda pels nobles utraquistes, pels ciutadans de Praga i pels taborites moderats, però no aconseguí el retorn dels hussites al catolicisme. En poques ocasions, lluità contra els taborites i els [[orebites]] en un intent de forçar-los a la unió. Quan Ladisłau II i Vytautas signaren el [[Tractat de Melno]] amb Segismon d'Hongria el 1423, demanaren el retorn de Segismon Korybut a Lituània, sota pressió de Segismon d'Hongria i del papa.

 

== Les Belles Cavalcades (''Spanilé jízdy'') ==

Durant aquestes guerres, els hussites efectuaren ràpids atacs als països veïns, operacions que ells en deien «''fer una bella cavalcada''» (''Spanilé jízdy''). Això passà sobretot sota el comandament de Prokop ''el Gran'': envaïren [[Silèsia]], [[Saxònia]], [[Regne d'Hongria|Hongria]], [[Lusàcia]] i [[Meissen (ciutat de Saxònia)|Meissen]]. Atacaven els països que havien donat subministraments a les tropes alemanyes durant les croades, per persuadir-los de no tornar-ho a fer. Tanmateix, els atacs no tingueren l'efecte desitjat i aquests països continuaren subministrant soldats i queviures a les croades contra els hussites.

 

 

== Derrota dels radicals hussites ==

El 15 d'octubre del 1431, l'organització del concili de Basilea envià una invitació formal al hussites per participar en els debats. Després de llargues negociacions, fianlment una ambaixada hussita encapçalada per Prokop, [[Jan de Rokycana]], el bisbe taborita Nicolau de Pelhřimov, l'anglès [[Peter Payne]] i molts altres, arribà a Basilea el 4 de gener del [[1433]]. No s'assolí cap acord però les negociacions no acabaren trencades i es propicià el canvi en la situació política de Bohèmia que hi hagué més endavant.

El 1434 la guerra esclatà entre la facció utraquista i la dels taborites. El 30 de maig del 1434, l'exèrcit taborita, comandat per Prokop ''el Gran'' i [[Prokop el Menor|Prokop '''el Menor'']], tots dos morts en batalla, fou totalment aniquilat en la [[batalla de Lipany]].