Rock alternatiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m bot: -prinicipis +principis
Línia 21:
== El terme «rock alternatiu» ==
[[Fitxer:PostalService color300dpi by Brian Tamborello.jpg|miniatura|esquerra|[[The Postal Service]] ]]
La música coneguda actualment com a rock alternatiu va ser denominada davall d'altres etiquetes abans que l'adjectiu «alternatiu» fora d'ús comú. Al [[Regne Unit]] es va emprar l'expressió «college rock» per a definir la música que s'hi posava a les emissores de ràdio universitàries i els gustos dels estudiants que les escoltaven. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] el terme més emprat va ser «indie», la qual va nàixer al voltant de 1985 per a agrupar diversos subgèneres<ref name="Reynolds390">Reynolds, Simon. ''Rip It Up and Start Again: Postpunk 1978-1984''. Penguin, 2005. Pg. 391. {{ISBN|0-14-303672-6}}</ref> i que segueix vigent en l'actualitat. «Indie rock» va ser l'expressió equivalent als EUA fins a l'expansió comercial que va viure el gènere a prinicipisprincipis dels 90, ja que la majoria d'aquests grups gravaven en companyies independents. Cap a l'any 1990 es va popularitzar el terme «rock alternatiu»,<ref>Azerrad, Michael. ''Our Band Could Be Your Life: Scenes from the American Indie Underground, 1981-1991''. Little Brown and Company, 2001. Pg. 446. {{ISBN|0-316-78753-1}}</ref> encara que l'expressió va començar a usar-se a mitjans dels 80.
 
El rock alternatiu s'ha definit des dels seus inicis pel rebuig al mercantilisme de la cultura establerta. Els grups alternatius dels 80 actuaven en clubs menuts, gravaven en discogràfiques independents i eren coneguts pels seus seguidors amb el boca a boca.<ref name="encarta">"Rock Music." Microsoft® Encarta® 2006 [CD]. Redmond, WA: Microsoft Corporation, 2005.</ref> El rock alternatiu no és un estil musical com a tal, sinó una denominació molt ampla que abarca des de les guitarres distorsionades i lletres depressives del grunge, fins a la innocència malforjada del [[twee pop]], passant pel pop revivalista del britpop, les melodies etèries del [[dream pop]] o l'experimentació del [[post rock]].