Pla de Barcelona: diferència entre les revisions

Estrictament, però, el Pla de Barcelona és la conjunció de dos deltes, el del Llobregat i el del Besòs, que a causa de l'acumulació de detritus quaternaris i sorrals a la línia costanera han acabat formant un conjunt identificable per la uniformitat urbana del continúumcontínuum urbà metropolità només trencat, en primera línia de mar, per Montjuïc però ben comunicat per la rasa de SantaSants, particularment perceptible als voltants de la Plaça d'Espanya.

El pla baixa suaument i d'una manera regular des de Collserola, però entre la [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]] i l'[[Eixample de Barcelona|Eixample]] es produeix una ruptura de la continuïtat que produeix un salt o esglaó d'uns vint metres, comperceptible, per exemple, a les baixades de les Jonqueres, de la Via Laietana, als carrers de les Moles, etc.

Des de l'[[època romana]], la costa del pla ha anat guanyant terreny al mar, sobretot a causa dels arrossegaments del [[Besòs]]. Són aquests materials els que anaren reblint els estanys i les albuferes i els que convertiren els turons de les illetes, primer, en tombolitómbols, i després, els deixaren en terra ferma. Aquests materials s'acumularen darrere l'escullera feta per a protegir el nou port i que arribaren a formar l'emplaçament de l'actual [[La Barceloneta|Barceloneta]]. Finalment, l'acció dels corrents de la mar, arrossegant els materials detrítics, terraplenant badies i albuferes, ha ajudat a conferir a la costa del Pla de Barcelona el seu aspecte rectilini, sense entrants ni accidents notables.