Sufragi censatari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 31.4.129.120. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
rv vandalisme |
||
Línia 1:
Per '''sufragi censatari''' (o '''restringit''') es denomina al [[sistema electoral]] que condiciona el dret a [[vot]] actiu o passiu al fet que el [[ciutadà]] compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són econòmics (com la possessió d'un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d'instrucció (llegir i escriure) o social (pertinença a determinat grup social) o estat civil (casat), a més del sexe, ja que era referit només als homes. El sufragi censatari també pot comportar en alguns casos que alguns ciutadans, si compleixen certes condicions, disposin de més d'un vot. El contrari és el [[sufragi universal]], que no estableix condicions llevat de la [[majoria d'edat]] i la [[ciutadania]]. El sexe masculí va ser l'única restricció fins després de la [[Segona Guerra Mundial]] a [[Europa]], si bé en països d'àmplia tradició democràtica, com [[Suïssa]], [[sufragi femení a Suïssa|el dret universal de vot per a ambdós sexes no es va obtenir fins als anys 1970]].
El sufragi censatari és la primera norma que s'estableix per qualificar els electors i elegits. Les revolucions nord-americana, [[revolució francesa|francesa]] i la independència de països d'Amèrica del sud van ser les primeres a establir els esmentats mecanismes. En el cas de [[Sud-amèrica]] el sufragi censatari va existir en la majoria dels països fins a la dècada de [[1910]] quan es va establir com a únic requisit llegir i escriure amb el qual es va duplicar el cos d'electors.
==A Espanya==
| |||