Heinrich Wölfflin: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

'''Heinrich Wölfflin '''va néixer a Winterthur, Suïssa, l'any 1864. Provenia d’una família benestant i culta, fill d'un clàssic erudit, Eduard von Wölfflin (1831-1908), professor de [[filosofia]] a la Universitat de Zurich,<ref>NORIEGA, Simón. "''H''einrrich wölfflin y la pura visualidad''", Presente y Pasado. Revista de Historia, ''núm. 21, Gener-Juny 2006. Universidad de los Andes, Mérida, Venezuela. p.174-195 http://www.saber.ula.ve/bitstream/123456789/23028/2/articulo10.pdf </ref> i de Bertha Troll - Greuter (1839-1911). Entre 1882 i 1886 va estudiar filosofia a la [[Universitat de Basilea]] sota l'atenció de Johannes Volkelt (1848-1930), però gràcies a les conferències de l'historiador de la cultura Jacob Burckhardt, Wölfflin va desenvolupar l'entusiasme per la [[història de l'art]]. Va continuar estudiant filosofia a [[Berlín]] sota l'eminència Wilhem Dilthey (1833-1911), el seu treball va influir a Wölfflin durant tota la seva vida. En aquells anys es va traslladar a Munich perquè el seu pare va aconseguir feina allà, encara que no va deixar d'estudiar filosofia i història de l'art.<ref name="dictionaryofarthistorians">GANTER, J.&nbsp;''Dictionary of art historians'', Basilea: Schwabe

& Co, 1982.&nbsp;http://www.dictionaryofarthistorians.org/wolfflinh.htm&nbsp;[Consulta: 4 de març del 2014]</ref>

 

=== Primeres influències teòriques ===

Heinrich Wölfflin, abans de començar els seus estudis en història de l'art, estudiava filosofia, per això va tenir influències de la filosofia [[neokantiana]] que dominava a les universitats alemanyes de l'última meitat del s.XIX, on s'explicava com les nostres ments i la nostra percepció ens feien veure el món de la manera en que vivíem. Això podia garantir el nostre coneixement dels objectes del món exterior i examinar com projectem coses sobre ells o com les identifiquem en circumstàncies especials, sobretot quan ens enfrontem amb l'arquitectura, la música i la pintura, del que Wölfflin s'ocupa.

 

 

=== El canvi de teoria després del seu assaig: "Els antics arcs de triomf a Itàlia" ===

L'any 1893 Wölfflin va escriure l'assaig anomenat "''Die antiken Triumphogen in Italien''", adoptant una postura més allunyada del que es podia llegir a ''Renaissance und Barock ''(''[[Renaissance und Barock|Renaixement i Barroc]])''". Va ser aquest any quan va renunciar a la teoria de l'empatia, per poder donar interpretacions crítiques, i la va substituir per una concepció d'organització visual. Pel seu estudi escull un únic objecte: l'arc del triomf romà d'un sol arc i quatre columnes, interessantt-se per la relació entre l'arc i la torre. Un dels punts més importants que planteja Wölfflin en aquest estudi és que, l'última obra realitzada en un gènere, tenia l'objectiu de resoldre un problema previ. Una certa semblança la trobem en [[Aristòtil]] quan parlava de l'evolució de la tragèdia, de la manera en que un gènere aconsegueix la seva organització culminant i òptima. A diferència d'Aristòtil, descriu l'evolució de l'art a través de les obres que superen els problemes presents de les obres inicials. Amb tot això, si més no, Wölfflin va poder completar dues característiques fonamentals:<ref>PODRO, Michael. ''Los historiadores del arte críticos ( Capítol VI )''. La balsa de la medusa. 1982, p.145-148

</ref>

 

=== Influència teòrica d'Adolf von Hildebrand ===

Encara per l'any 1893, Wölfflin es va influenciar del pensament d'un autor de la generació anterior que ja venia influenciat de les idees del filòsof Konrad Fiedler, que entenia l'art com un ésser autònom, no com un reflex o producte de les condicions socials. El llibre de [[Hilderbrand]], on exposava aquesta teoria de forma més simplificada, era "''Das Problem der Form in der Bildenden Kunst" (El problema de la forma a la pintura i l'escultura) (1893)'', on parlava de com podíem construir els objectes de la nostra percepció per poder establir un espai tridimensional des d'un punt de vista únic. Per Hilderbrand era obvi que apreníem les formes que es presentaven en un angle recte a la nostra línia de visió, i que teníem poca idea de les relacions de profunditat. La seva creença de què les formes que es troben en el pla i angle recte a la línia de visió podien ser apreses i que les relacions restants només s'aproximaven a aquest pla o a un conjunt d'aquests.

 

 

==Obres publicades==

* '''''Prolegomena zu einer Psychologie der Architektur''' (Prolegòmens a una psicologia de l'arquitectura),'' Munich&nbsp;1886 (Tesi doctoral).

 

 

En les diferències que estableix amb el Renaixement i el Barroc, fa una distinció entre parelles de conceptes entre l'art clàssic del segle XVI i el Barroc del segle XVII. El pas d'un període a un altre, o d'un estil a un altre, depèn, llavors, de la modificació de la visió artística. Wölfflin dóna uns conceptes descriptius segons l'oposició de les següents parelles de conceptes que es dóna del [[Renaixement]] al [[Barroc]]:<ref>PODRO, Michael. ''Los historiadores del arte críticos ( Capítol VIII )''. La balsa de la medusa. 1982, p.159-168</ref>

{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;"

|- bgcolor="#F4A460" align="center"