Raimon Obiols i Germà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#wikidata |
|||
Línia 9:
==Trajectòria durant el franquisme==
Inicia estudis de Geologia a la Universitat de Barcelona, on el 1957 va començar a militar al [[Moviment Socialista de Catalunya]] (MSC), esdevenint-ne el líder universitari. Va participar en el [[moviment Febrer 62]], una plataforma unitària a la universitat que aplegava l'MSC i el [[Front Obrer de Catalunya]]. Un cop llicenciat, va exercir com a professor a la Facultat de Geològiques, fins a la seva expulsió en represàlia per haver participat el
En plena crisi de l'MSC,<ref>Article de David Ballester Muñoz "Obiols i Germà, Josep Maria" al llibre "Diccionari.Catalunya sota el franquisme" ed. Eumo, VIc 2006</ref> el 1966 va assistir al congrés de [[Tolosa de Llenguadoc]]. Feu costat al sector marxista encapçalat per [[Joan Reventós i Carner]] i als militants de la [[Unió General de Treballadors]]-Moviment Socialista de Catalunya que s'havien integrat a [[Comissions Obreres]], en oposició al sector socialdemòcrata de l'exili, encapçalat per [[Josep Pallach]] i Carolà. El [[1967]], en el congrés a [[Montserrat]] fou escollit membre del Comitè Executiu del MSC. A partir de 1971 va prendre part en l'[[Assemblea de Catalunya]]. El 23 d'octubre de 1973 serà detingut en la reunió de l'assemblea permanent d'aquesta plataforma unitària a l'església de Santa Maria Mitjancera, la que es coneix com la ''caiguda dels 113<ref>[http://www.tv3.cat/actualitat/143570151/La-detencio-dels-113-a-Dies-de-transicio Programa "La detenció dels 113" a TV3]</ref>'', que serà un esdeveniment clau per la repercussió i la mobilització pública ciutadana. Passà tres mesos a la presó. El 1974 serà un dels impulsors de la creació de [[Convergència Socialista de Catalunya]], i del [[Partit Socialista de Catalunya-Congrés]]. El [[1978]] va participar en la fundació del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]],, i n'ha estat un dels seus principals líders.
| |||