Mitologia eslava: diferència entre les revisions

No es tenen fonts escrites sobre la mitologia eslava abans que el poble protoeslàvic es fragmentés en eslaus occidentals, orientals i meridionals. Potser l'única excepció sigui les ''Històries'' d'[[Heròdot]], en què es mencionava la tribu dels [[neuri]] al nord llunyà, els individus de la qual, segons l'escriptor grec, es podien transformar en [[home llop|licantrops]]; d'altres estudiosos sostenen que Heròdot realment es referia a les antigues festivitats eslaves del [[carnaval]], en què grups de joves pul·lulaven pels pobles portant màscares i als quals se'ls deia de vegades ''vucari'' ('homes llop'). Tot plegat, el fet que els neuri siguin identificats amb els protoeslaus està encara per demostrar.

 

 

La [[Crònica de Nèstor|''Crònica'' de Nèstor]] és una obra important que conté valuoses referències a les creences paganes dels eslaus orientals. La crònica tracta sobre la història del primer estat eslau oriental i, tot i que fou redactada a principis del [[segle XII]], conté referències i còpies de documents més antics, a més de descriure fets anteriors al baptisme de Kíev. Dos déus, [[Perun]] i [[Veles]], són els mencionats en el text del tractat que signaren els governants pagans dels eslaus orientals i els emperadors bizantins a començaments del [[segle X]]. Més tard, el cronista Nèstor descriu el panteó estatal introduït pel príncep Vladímir el 980, on estaven representants Perun, Dajbo, Stribog, Simargl i Mókoix. Al codi ''Ipàtiev'' (de la ''Crònica'' de Nèstor), s'hi menciona Svarog, a qui es compara amb el déu grec [[Hefest]]. Així mateix, són molt interessants els passatges del relat èpic dels eslaus orientals, ''El cant de les hosts d'Ígor'', en què es fa referència a Veles, Dazhbog i Jors. Aquesta narració fou escrita presumiblement a finals del [[segle XII]], encara que hi ha controvèrsia sobre la seva autenticitat.