Vladímir I de Kíev: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Enllaços |
||
Línia 28:
Iaropolk fugí quan Vladímir va assetjar Kíev i va ser detingut i mort en [[980]]. Amb la mort de son germà, Vladímir va posar fi a la guerra i va convertir-se en sobirà únic dels dominis de son pare.
Tot i que hi abundaven els cristians, la conversió de la Rus de Kíev no va començar fins al govern d'Olga. El fill d'aquesta, Sviatoslav, havia estat pagà i havia estat contrari al cristianisme. Vladímir va romandre, inicialment, fidel al paganisme, prenent nombroses esposes i erigint altars a divinitats com Perun i Veles. Va continuar l'expansió de Kíev cap a [[Galítzia]] (981), contra els jatving, a la [[Mar Bàltica]] el [[983]], contra els [[búlgar]]s el [[985]] i contra l'[[Imperi
El [[988]] va obtenir de l'emperador bizantí [[Basili II (emperador)|Basili II]] la mà de la seva germana Anna a canvi que acceptés [[Baptisme de Kíev|la conversió al cristianisme de la Rus de Kíev]], segons el ritu bizantí. En tornar a Kíev, Vladímir abandonà les altres esposes, va fer enderrocar els altars i temples pagans i va erigir esglésies. Va enviar ambaixadors a [[Roma]] i als altres regnes cristians d'Europa i va donar suport a la fundació del monestir del [[Mont Athos]].
| |||