Hipòcrates: diferència entre les revisions

 

=== Professionalisme ===

La medicina hipocràtica destacava pel seu estricte professionalisme, la disciplina i la pràctica rigorosa.<ref name="garrison"> {{Harvnb|Garrison|1966}}</ref> L'obra hipocràtica ''Sobre el metge'' recomana que els metges sempre fossin ben polits, honestos, tranquils, comprensius i seriosos. El metge hipocràtic parava especial atenció a tots els aspectes de la seva pràctica: seguia especificacions detallades per "la il·luminació, el personal, els instruments, el posicionament del pacient i les tècniques d'embenatge i ferulització" a l'antiga [[sala d'operacions]].<ref name="margotta64"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=64}} </ref> Fins i tot es mantenia les [[ungla|ungles]] a una llargada precisa.<ref name="rutkow24"> {{Harvnb|Rutkow|1993|p=24–25}} </ref>

 

 

=== Dietètica ===

Hipòcrates obrí el camí a la [[dietètica]], promovent el consum de [[llegum]]s i [[fruites]].

 

 

== Contribucions directes a la medicina ==

Hipòcrates i els seus seguidors foren els primers a descriure moltes malalties i trastorns mèdics. Se li atribueix la primera descripció de l'[[acropàquia]], un senyal de diagnòstic important en la malaltia pulmonar supurativa crònica, el [[càncer de pulmó]] i la [[cardiopatia cianòtica]]. Per aquest motiu, a vegades hom es refereix a l'acropàquia com a "dits hipocràtics".<ref name="schwartz"> {{Harvnb|Schwartz|Richards|Goyal|2006}} </ref> Hipòcrates també fou el primer metge a descriure la [[fàcies hipocràtica]] a ''Prognosi''. És cèlebre l'al·lusió de [[Shakespeare]] a aquesta descripció quan escriu sobre la mort de [[Falstaff]] a l'Acte II, Escena iii de l'obra ''[[Enric V (obra de teatre)|Enric V]]''.{{efn|La citació exacta és [http://bartleby.com/70/2923.html (...) ''for his nose was as sharp as a pen'' (...)], "car el seu nas estava afilat com una ploma". A l'època de Shakespeare, les plomes d'escriure s'havien de mantenir ben afilades, i aquesta és una curiosa metàfora per descriure l'aspecte d'una persona amb rostre hipocràtic.}}<ref name="sing40">{{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=40}} </ref><ref name="margotta70"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=70}} </ref>

 

La majoria de relats de la vida d'Hipòcrates són probablement erronis per la seva inconsistència amb les proves històriques, o perquè existeixen relats similars sobre [[Avicenna]] i [[Sòcrates]] (cosa que en suggereix un origen llegendari). Fins i tot durant la seva vida, Hipòcrates tenia un gran renom, i sorgiren relats de cures miraculoses. Per exemple, es diu que Hipòcrates ajudà a curar els atenencs durant la [[plaga d'Atenes]], encenent grans focs com a "desinfectants" i aplicant altres tractaments. Hi ha una història que diu que Hipòcrates guarí el rei [[Pèrdicas II |Pèrdicas]] de [[Regne de Macedònia]] del "mal d'amor". Cap d'aquests relats no està corroborat pels històriadors, i per tant és inversemblant que haguessin passat de debò.<ref name="adams1011"/><ref name="dictionary"> {{Harvnb|Smith|1870|p=483}} </ref>

 

Una altra llegenda explica com Hipòcrates refusà una petició formal de visitar la cort d'[[Artaxerxes II de Pèrsia]].<ref name="pinault"> {{Harvnb|Pinault|1992|p=1}}</ref> La validesa d'aquest relat és acceptada per fonts antigues però refutada per algunes de modernes, de manera que és objecte de debat.<ref name="adams1213"> {{Harvnb|Adams|1891|p=12–13}} </ref> Una altra rondalla diu que [[Demòcrit]] era considerat un boig perquè es reia de tot, i l'enviaren a Hipòcrates perquè el guarís. Hipòcrates diagnosticà que simplement tenia una personalitat alegre. Des d'aleshores, Demòcrit ha estat conegut com "el filòsof rialler".<ref> {{Harvnb|Internet Encyclopedia of Philosophy|2006}} </ref>

 

 

Les llegendes al voltant d'Hipòcrates abasten fins i tot la seva genealogia, que el fan un dels [[[[Asclepíades (família)]]|asclepíades]] traçant la seva herència paterna directament a Asclepi, i la seva ascendència materna a [[Hèracles]].<ref name="britannica"/> Segons les ''[[Quilíades]]'' de Tzetzes, l'[[ahnentafel]] d'Hipòcrates II és:<ref name="adams"> {{Harvnb|Adams|1891}} </ref>

1. '''Hipòcrates II. "El pare de la medicina"'''<br />

2. [[Heràclides Escolapi|Heràclides]]<br />

== Bibliografia ==

=== General ===

<div class="references-small">

* {{citar ref|cognom1= Adams|nom1= Francis|any= 1891|títol= The Genuine Works of Hippocrates|editorial= William Wood and Company