Història del Regne Unit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 9:
{{Vegeu també|Era glacial dels Angles}}
 
[[Fitxer:Largest_Glaciation_on_Europe.svg|alt=|miniatura|250x250px|Extenció màxima de la glaciació elsteriana representada cartogràficament.]]
[[Fitxer:200805231215_Wollhaarmammut_Millie_Schädel.jpeg|alt=|miniatura|La troballa al mar del nord d'aquest esquelet de mamut, que s'ha associat a la cultura celta, per part d'un pescador evidencia l'existència del Doggerland]]
En anglès es coneix com a ''Anglian Stage'' o Era dels [[Angles]] en català el període prehistòric de glaciació de les illes britàniques. És una expressió utilitzada a les illes britàniques en general i al món de parla anglesa de forma recurrent. A Europa es relaciona amb la glaciació elsteriana que tocà tota el nord del continent. A Amèrica el període ha estat relacionat igualment a l'era glacial de ''Kansan.''
 
Línia 50:
 
=== Les guerres gàl·lies ===
[[FileFitxer:The Elizabeth Tower.png|thumb|rightminiatura|Estàtua a Budicca davant el parlament britànic]]
La invasió romana de les illes britàniques fou parcial. El poder romà mai aconseguir fer-se totalment amb el territori britànic. El poble celta presentà com a la resta d'Europa una dura resistència que en el cas britànic tingué un èxit parcial. El primer líder esmentat pels neollatins fou Cassivelaune. A la Història del Regne Britànic escrit per Geoffro de Monmouth, s'hi esmenta l'existència d'un guerrer amb aquest nom i que tornem a trobar en altres escrits gal·lesos posteriors.
 
Línia 85:
=== Les invasions germàniques ===
{{VT|Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya}}
[[FileFitxer:Anglo.Saxon.migration.5th.cen.jpg|thumbminiatura|Migracions angles, saxones i juts del segle V.]]
Aproximadament, de l'any 550 fins a l'any 1000, el Regne Unit és subjecte a un conjunt d'invasions vingudes del territori alemany actual. Es pensa que els canvis de temperatures empenyeren els poblaments de les estepes europees a baixar territori més avall, propiciant un moviment massiu de migracions germàniques a tot Europa. Aquestes són les responsables de fer caure l'Imperi Romà.
 
Línia 109:
==== El període dels set regnes ====
{{VT|Heptarquia anglosaxona}}
[[Fitxer:Saxonengland.jpg|miniatura|dreta|250 px|Els set regnes anglosaxons]]
 
De les cendres de les invasions, les tribus anglosaxones s'organitzen progressivament en forma de set Estats, feus autònoms amb un cap de guerra i de la comunitat, responsable dels primers regnes de la Gran Bretanya. Són set cases reials de les quals tenim coneixements en part mercès a la ''Crònica anglosaxona'' redactada durant el regne d'Alfred el Gran o mercès a altres escrits com el de Beda el Venerable. Posteriorment, aquest període s'acaba coneixent com a ''Heptarquia angloxasona'' després de la influència que exercí la ''Història dels Anglesos'' escrits per Enric Huntingdon.
Línia 159:
 
==== L'auge danès ====
[[FileFitxer:Cnut lands.svg|upright=1.35|thumb|rightminiatura|Domini de Canut el Gran]]
Amb el temps, els saxons hagueren d'habituar-se a les penetracions recurrents dels vaixells víkings, aleshores vists com a llargs dracs que pretenien envair el territori. Efectivament les illes britàniques veieren establir-s'hi una sèrie de regnes més o menys descendents de les incursions víkings. A Irlanda mateix una segona onada porta a l'establiment de regnes més o menys estables de descendents de víkings provinents d'Anglaterra. Sota el rei víking Canut, tota la Gran Bretanya veu la seua unificació, no definitiva. Dos regnes majors es disputen llavors l'hegemonia, entre hereus dels saxons i hereus víkings.
 
Línia 185:
 
==== La unificació amb Irlanda i Gal·les ====
[[Fitxer:Caerphilly Castle, Wales.jpg|thumbminiatura|Castell de Caerphilly a Gal·les]]
[[Fitxer:John Castle Limerick-seabhcan.jpg|thumbminiatura|Castell de Joan a Limerick, Irlanda]]
El Gal·les medieval no era una entitat unida sinó que estava sota el control de diversos principats nadius. Després de l'última invasió dels [[normands]], els invasors van començar a penetrar els territoris gal·lesos i a dominar la seva regió oriental. Com a resultat, les diverses faccions gal·leses es van a unificar, encapçalats per diversos líders, com [[Llywelyn]] el Gran.
 
Línia 269:
==El Regne Unit==
===Naixement del Regne Unit: L'Acta d'Unió de 1707===
[[Fitxer:Flags of the Union Jack.png|thumbminiatura|La bandera del Regne Unit representa la unió dels regnes]]
La política de la reina [[Anna d'Anglaterra]] seria realitzar una integració més profunda. La proposta de la Unió va començar el [[1706]] amb les negociacions entre Anglaterra i Escòcia. Les circumstàncies de l'acceptació de la proposta són encara discutides. Els opositors creien que en no acceptar la proposta se'ls imposaria la Unió en termes molt menys favorables. Després de molt temps de debats el parlament hi va accedir.
 
Línia 285:
 
==El segle XX==
[[Fitxer:Churchill-in-quebec-1944-23-0201a.gif|thumbminiatura|[[Winston Churchill]]]]
Els ideals [[Època victoriana|victorians]] van continuar durant les primeres dècades del [[segle XX]], i el que realment va canviar la societat britànica va ser el començament de la [[Primera Guerra Mundial]]. L'exèrcit mai no havia estat massa gran, amb només 247.432 soldats al començament de la guerra. El [[1918]], però, l'exèrcit tenia ja 5 milions de soldats, i la nounada força aèria tenia la mateixa grandària que l'exèrcit abans de la guerra. Les gairebé tres milions de morts durant la guerra van ser conegudes com la "generació perduda", i aquest nombre inevitablement va afectar la societat.