Història del Regne Unit: diferència entre les revisions

{{Vegeu també|Era glacial dels Angles}}

 

En anglès es coneix com a ''Anglian Stage'' o Era dels [[Angles]] en català el període prehistòric de glaciació de les illes britàniques. És una expressió utilitzada a les illes britàniques en general i al món de parla anglesa de forma recurrent. A Europa es relaciona amb la glaciació elsteriana que tocà tota el nord del continent. A Amèrica el període ha estat relacionat igualment a l'era glacial de ''Kansan.''

 

 

=== Les guerres gàl·lies ===

La invasió romana de les illes britàniques fou parcial. El poder romà mai aconseguir fer-se totalment amb el territori britànic. El poble celta presentà com a la resta d'Europa una dura resistència que en el cas britànic tingué un èxit parcial. El primer líder esmentat pels neollatins fou Cassivelaune. A la Història del Regne Britànic escrit per Geoffro de Monmouth, s'hi esmenta l'existència d'un guerrer amb aquest nom i que tornem a trobar en altres escrits gal·lesos posteriors.

 

=== Les invasions germàniques ===

{{VT|Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya}}

Aproximadament, de l'any 550 fins a l'any 1000, el Regne Unit és subjecte a un conjunt d'invasions vingudes del territori alemany actual. Es pensa que els canvis de temperatures empenyeren els poblaments de les estepes europees a baixar territori més avall, propiciant un moviment massiu de migracions germàniques a tot Europa. Aquestes són les responsables de fer caure l'Imperi Romà.

 

==== El període dels set regnes ====

{{VT|Heptarquia anglosaxona}}

 

De les cendres de les invasions, les tribus anglosaxones s'organitzen progressivament en forma de set Estats, feus autònoms amb un cap de guerra i de la comunitat, responsable dels primers regnes de la Gran Bretanya. Són set cases reials de les quals tenim coneixements en part mercès a la ''Crònica anglosaxona'' redactada durant el regne d'Alfred el Gran o mercès a altres escrits com el de Beda el Venerable. Posteriorment, aquest període s'acaba coneixent com a ''Heptarquia angloxasona'' després de la influència que exercí la ''Història dels Anglesos'' escrits per Enric Huntingdon.

 

==== L'auge danès ====

Amb el temps, els saxons hagueren d'habituar-se a les penetracions recurrents dels vaixells víkings, aleshores vists com a llargs dracs que pretenien envair el territori. Efectivament les illes britàniques veieren establir-s'hi una sèrie de regnes més o menys descendents de les incursions víkings. A Irlanda mateix una segona onada porta a l'establiment de regnes més o menys estables de descendents de víkings provinents d'Anglaterra. Sota el rei víking Canut, tota la Gran Bretanya veu la seua unificació, no definitiva. Dos regnes majors es disputen llavors l'hegemonia, entre hereus dels saxons i hereus víkings.

 

 

==== La unificació amb Irlanda i Gal·les ====

El Gal·les medieval no era una entitat unida sinó que estava sota el control de diversos principats nadius. Després de l'última invasió dels [[normands]], els invasors van començar a penetrar els territoris gal·lesos i a dominar la seva regió oriental. Com a resultat, les diverses faccions gal·leses es van a unificar, encapçalats per diversos líders, com [[Llywelyn]] el Gran.

 

==El Regne Unit==

===Naixement del Regne Unit: L'Acta d'Unió de 1707===

La política de la reina [[Anna d'Anglaterra]] seria realitzar una integració més profunda. La proposta de la Unió va començar el [[1706]] amb les negociacions entre Anglaterra i Escòcia. Les circumstàncies de l'acceptació de la proposta són encara discutides. Els opositors creien que en no acceptar la proposta se'ls imposaria la Unió en termes molt menys favorables. Després de molt temps de debats el parlament hi va accedir.

 

 

==El segle XX==

Els ideals [[Època victoriana|victorians]] van continuar durant les primeres dècades del [[segle XX]], i el que realment va canviar la societat britànica va ser el començament de la [[Primera Guerra Mundial]]. L'exèrcit mai no havia estat massa gran, amb només 247.432 soldats al començament de la guerra. El [[1918]], però, l'exèrcit tenia ja 5 milions de soldats, i la nounada força aèria tenia la mateixa grandària que l'exèrcit abans de la guerra. Les gairebé tres milions de morts durant la guerra van ser conegudes com la "generació perduda", i aquest nombre inevitablement va afectar la societat.