Símbol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m #viquiestirada |
m #viquiestirada |
||
Línia 39:
En l'àmbit científic i tècnic, també es denomina símbol a les abreviacions constituïdes mitjançant grafies o lletres. Difereixen de les abreviatures per no tenir punt. Tal és el cas dels [[símbol químic|símbols químics]] (ex. [[Carboni|C]], [[Oxigen|O]], [[Aigua| H <sub>2</sub>0]], [[Butà |C<sub>4</sub>H<sub>10 </sub>]]),
[[Taula de símbols matemàtics|símbols matemàtics]] (ex. <math>\nabla, \partial, \int_{a}^{b}, f(x)</math>), les [[Sistema Internacional d'Unitats|unitats]] (ex. [[metre|m]], [[Quilogram|kg]], [[Candela|cd]]), els punts cardinals (ex. [[Nord|N]], [[Oest|O]]), els símbols de [[moneda|monedes]] (ex. [[dolar (moneda)|$]], [[Euro|€]]). La seva fi fonamental és simplificar l'escriptura en la transmissió de les idees i el coneixement.
{{VT
== Símbols nacionals ==
Els símbols nacionals són aquells que un país adopta per representar els seus valors, metes, història o riqueses i mitjançant els quals s'identifica i distingeix dels altres, a més d'aglutinar al voltant d'ells als seus ciutadans i crear un sentiment de pertinença. Els símbols nacionals per excel·lència són la [[banderes nacionals|bandera]] i els colors nacionals, el [[escuts d'armes nacionals|escut d'armes]] i el [[himne nacional|himne]]. A ells s'afegeixen a ocasions altres emblemes com pot ser una planta, animal o objecte associat íntimament amb el país. La seva tipologia difereix en cada cultura constituint un interessant camp d'estudi antropològic, ja que aporta abundant informació sobre les idees, conceptes i valors més significatius de cada societat i època.
{{VT | Heràldica | Numismàtica | Vexil·lologia}}
== Símbols religiosos ==
En les societats primitives, els símbols van servir per expressar les qualitats essencials de les seves creences religioses. Al llarg de la història, la religió ha estat lligada a una sèrie de símbols significatius.
A l'[[Antic Egipte]] es va practicar aquest costum, així, simbòlica és la seva escriptura [[jeroglífic | jeroglífica]], la seva [[mitologia egípcia|mitologia]], on cadascuna de les [[déu|divinitats]] representa un aspecte cultural, i encara les seves manifestacions artístiques. Igualment en les formes exteriors de les religions semítiques com la [[assíria]] i [[fenícia]], a la [[mitologia hindú|hindú]] i en les indoeuropees, com la [[mitologia grega|greco]] - [[mitologia romana|llatina]], impera el símbol, ja que en elles es va utilitzar la representació dels fenomens de la natura, personificats en éssers mitològics, que van acabar per encarnar els valors morals de la societat.
Els jueus i els musulmans prohibeixen les imatges com a símbols d'adoració. En lloc d'això, subratllen la paraula i la necessitat d'una cultura escrita per a la participació de l'oració.
=== Símbols cristians ===
{{VT|Símbols del cristianisme}}
Moltes representacions d'idees abstractes mitjançant símbols són d'origen oriental.
Per Sant [[Climent d'Alexandria]] sabem que els símbols, que adornaven les [[catacumba|catacumbes]] si que posteriorment es van veure reproduïts en la pintura i l'escultura, ja eren utilitzats pels [[cristianisme|cristians]] al [ [segle II]], comunament adornant anells, medalles, etc., amb el propòsit de reconèixer-se entre si obligats a el secret que la persecució imposava als primers cristians. Entre d'altres s'empraven símbols d'unió o reunió, com els peixos de bronze o cristall trobats a les catacumbes de [[Roma]], que es lliuraven als batejats perquè els portessin penjats de coll. També era costum que els viatgers que havien rebut hospitalitat en una casa, trenquessin un símbol del què deixaven la meitat de manera que si tornaven a visitar-la, fins i tot els seus descendents, pogués recordar l'hospitalitat; tal és l'ús que havien de tenir moltes monedes partides que sovint solen trobar-se.
Al marge d'aquests símbols convencionals, van tenir uns altres als quals l'Església va donar molta importància, sent el principal el [[símbol dels Apòstols]], que pretenia proporcionar una succinta guia al cristià sobre les veritats revelades, i perquè els fidels poguessin mostrar una contrasenya pròpia que els distingís dels heretges; d'aquesta manera si per qualsevol causa canviaven de congregació podien ser reconeguts com a cristians ortodoxos si evocaven el símbol. L'església primitiva prohibia lliurar per escrit per evitar que caigués en mans dels infidels, de manera que els creients havien de aprendre'l de memòria.
L'art figuratiu va adoptar aquests símbols per a representar, en ocasions desproveïts ja de caràcter religiós o mitològic, atributs o qualitats i fins i tot determinades manifestacions de l'activitat humana, als quals va anar afegint altres quan va ser necessari, si bé a el principi deutors de les manifestacions religioses anteriors que constituïen el patrimoni cultural comú.
== Bibliografia ==
; En castellà
* {{cita libro|título=El libro de los símbolos|año=2011|editor=Archive for Research in Archetypal Symbolism & Sociedad Española de Psicología Analítica|editorial=Taschen Verlag|isbn=978-3-8365-2573-2}}
* {{cita libro|autor=Charbonneau-Lassay, Louis|título=El bestiario de Cristo: el simbolismo animal en la antigüedad y en la edad media|año=1996/1997|editorial=Dos volúmenes. Mallorca: José J. de Olañeta|id=ISBN 978-84-7651-601-0/ ISBN 978-84-7651-660-7}}
* {{cita libro|autor=Chevalier, Jean|título=Diccionario de símbolos|año=2000|editorial=Traducción del francés Manuel Silvar y Arturo Rodríguez. 1ª ed., 6ª imp. 1108 páginas, tela. Barcelona: [[Herder Editorial]]|id=ISBN 978-84-254-1514-2}}
* {{cita libro|autor=Gadamer, Hans G.|título=La actualidad de lo bello|año=1996|editorial=Paidós}}
* {{cita libro|autor=[[Juan Eduardo Cirlot|Cirlot Laporta, Juan Eduardo]]|título=Diccionario de símbolos|url=http://books.google.es/books?id=zfzRnpyZwD4C&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false|año=1997/2007|editorial=Epílogo de [[Victoria Cirlot]]. Rústica (1ª ed., 4ª imp.) y cartoné (1ª ed., 8ª imp), 524 páginas y 300 ilustraciones. Colección: [[El Árbol del Paraíso]]. Madrid: [[Ediciones Siruela]]|id=ISBN 978-84-7844-798-5/ISBN 978-84-7844-352-9}}
* {{cita libro|autor=[[Marius Schneider|Schneider, Marius]]|título=El origen musical de los animales-símbolos en la mitología y la escultura antiguas: ensayo histórico-etnográfico sobre la subestructura totemística y megalítica de las altas culturas y su supervivencia en el folclore español|año=1998|editorial=Traducción de Amador Vega. Colección El Árbol del Paraíso 12. 1ª ed., 2ª imp. Madrid: Ediciones Siruela|id=ISBN 978-84-7844-368-0}}
* {{cita libro|autor=Ricoeur, Paul|título=Freud, una interpretación de la cultura|año=1975|editorial=Siglo XXI}}
* {{cita libro|autor=VV.AA.|título=Diccionario Énciclopédico Hispano-Americano, Tomo XIX|año=1896|editorial=Montaner y Simón editores}}
;En anglès
* {{cita libro|autor=Cooper, J.C|título=An Illustrated Encyclopedia of Traditional Symbols|año=1980|editorial=Londres: Thames & Hudson|id=ISBN 978-0-500-27125-4}}
* {{cita libro|autor=De Vries, Ad.|título=Dictionary of Symbols and Imagery|año=1984/2004|editorial=Amsterdam, Holanda: Elseiver Science Publishers, B.V|id=ISBN 978-0-444-51345-8}}
* {{cita libro|autor=Jobes, Gertrude|título=Dictionary of Mythology, Folklore and Symbols|año=1962/1990|editorial=Tres volúmenes. Nueva York: Scarecrow Press|id=ISBN 978-0-8108-2036-4}}
== Vegeu també ==
| |||