Identificació dels animals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Referències|2 -> Referències
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 143:
La identificació electrònica en animals es basa en l’aplicació a l’animal d’un dispositiu que al seu interior conté un microxip amb un transponedor. Un transponedor és un dispositiu electrònic capaç d’emmagatzemar i, posteriorment, transmetre una informació o codi que servirà per identificar de forma individual a l’animal portador d’aquest. El microxip es pot incorporar als sistemes de marcatge tradicionals, obtenint-se anells, braçalets, polseres o turmelleres, collars o cròtals electrònics. Tanmateix, els microxips també poden aplicar-se '''internament '''a l'animal, ja sigui en forma de:
* un '''[[microxip subcutani]], '''un dispositiu electrònic recobert d'una estructura protectora que s'implanta sota la pell de l'animal, principalment en gossos, gats o cavalls.
[[Fitxer:134 2khz rfid animal tag.jpg|thumbminiatura| alt= Microxip subcutani i aplicador | Microxip subcutani i aplicador]]
* un '''bol ruminal,''' una aplicació en forma esfèrica que conté un microxip i que s'introdueix per via oral perquè resti dins la panxa (rumen) dels bovins, dels ovins o del cabrum.
La utilització de microxips va lligada a la necessitat de disposar d’un '''lector''', el dispositiu que permet llegir un microxip sense haver-lo d'extreure del cos de l'animal que el conté. Poden fer-se dos tipus de lectura:
Línia 154:
 
=== Identificació en gats, gossos i fures ===
[[Fitxer:Lesegeraet.jpg|alt= Lector de microxip subcutani|thumbminiatura|Lectura del microxip subcutani implantat en un gos]]
El sistema d’identificació electrònica dels [[Gos|gossos]], [[gat|gats]] i [[Fura|fures]] té diferents objectius: al propietari, li permet demostrar que l’animal és propietat legal seva, facilita la recuperació de l’animal en cas de pèrdua o robatori, i assegura l’autenticitat dels certificats de salut, així com els registres genealògics, gràcies a la inviolabilitat del sistema; a les autoritats sanitàries els permet el control sanitari dels animals i, d’aquesta manera pot establir programes de lluita i erradicació enfront possibles zoonosis i altres malalties més eficaçment. D’altra banda, evita l’abandonament de gossos o gats, a través de les sancions que imposa la legislació a la persona que realitza aquest acte i que figura com a propietari al registre d’identificació. Aquest sistema lliga al propietari i a l’animal i permet delimitar les seves responsabilitats.
 
A Espanya no existeix una llei comuna i única per totes les Comunitats Autònomes, de manera que tampoc existeix una base de dades o registre generalitzat. A Catalunya<ref name=":0" /><ref name=":1" /> els posseïdors de gossos, gats i fures els han d’identificar dins els tres mesos següents a la data de naixement de l’animal o a la de la seva adquisició, identificació que fa personal qualificat d'una entitat reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, mitjançant la implantació d'un [[Microxip subcutani|microxip]] subcutani homologat. Després de la identificació, la persona o entitat responsable del marcatge lliura al posseïdor de l'animal un document acreditatiu on consten el sistema d'identificació utilitzat, el lloc on s'ha aplicat, el codi d'identificació, les dades de la persona o l'entitat que realitza el marcatge, l'espècie animal, la raça, el sexe i la data de naixement de l'animal.&nbsp; En qualsevol transacció d'un animal de companyia s'haurà de lliurar al nou posseïdor de l'animal el document acreditatiu de la seva identificació. El Registre general d'animals de companyia de Catalunya centralitza les dades de tots els animals de companyia i permet, per tant, tenir un coneixement exacte del nombre d'animals de companyia i de la seva localització. &nbsp;&nbsp; &nbsp;[[Fitxer:Cat with microchip implant.JPG|alt=Gat amb microxip subcutani|thumbminiatura|Gat amb una placa identificativa que inclou una rèplica de les dades incloses al microxip subcutani]]La identificació electrònica de gossos i gats es basa en la implantació subcutània d’un microxip o transponedor, una petita càpsula (11 mm de longitud x 2 mm de diàmetre) portadora d’un dispositiu electrònic que conté un codi alfanumèric únic que permet la identificació de l’animal. Aquesta identificació ha de garantir la no-duplicitat, mitjançant un sistema d'assignació reconegut per la Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries. El lloc d’aplicació habitual del microxip és, subcutàniament, al costat esquerre del coll perquè en aquesta zona no se sol realitzar l’aplicació d’altres productes farmacològics o vacunes. En el cas que no sigui possible l’aplicació al coll, una alternativa és la línia mitjana dorsal, a la zona de la creu, entre les escàpules. Habitualment l’aplicació del microxip no provoca reaccions adverses, no obstant, es poden produir les següents alteracions: abscessos o granuloma al lloc d’implantació, o migració des del punt d’implantació.
 
A nivell municipal, els ajuntaments han de disposar d'un '''registre censal d'animals de companyia''' i els posseïdors d'animals domèstics estan obligats a inscriure-hi els seus animals dins el termini de tres mesos comptats a partir de la data de naixement, d'adquisició, o de canvi de residència de l'animal. El registre censal de l'animal comporta el lliurament d'una '''placa identificativa''', on hi consta el nom de l'animal i les dades del propietari o posseïdor de l'animal. Hi ha un règim de sancions per a animals incorrectament identificats o censats. Malgrat això encara hi ha molts gossos i gats que encara no estan censats, tot i que últimament el nombre d’animals inscrits al registre d’animals de companyia (ANICOM) ha crescut a la vora d’un 60%, passant de 98.787 l’agost de 2013, a 157.899&nbsp; el mateix mes de 2014, a tot Catalunya.<ref>{{Ref-web|url = http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=277559&idioma=0|títol = Puja prop del 60% el cens d'animals inscrits al registre d'animals de companyia|consulta = 19 des 2014|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya|data = 18 des 2014}}</ref>
Línia 167:
* Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.<ref name=":1">{{Ref-web|url = http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&documentId=492668&action=fitxa&language=ca_ES|títol = DECRET LEGISLATIU 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.|consulta = 14 des 2014|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya|data = 15 abril 2008}}</ref>
=== Identificació en cavalls i altres èquids ===
[[Fitxer:Horse microchiping 3.jpg|thumbminiatura|Implant d'un microxip subcutani a la nuca d'un cavall]]
D'acord amb la normativa europea, els [[èquids]] han d'estar identificats individualment, amb l'objectiu de regular-ne els moviments i intercanvis per a un millor control de la sanitat animal i de la [[traçabilitat]] d’èquids de criança. Tots els èquids s’han d’identificar abans del 31 de desembre del mateix any de naixement o abans de 6 mesos després del naixement, podent-se escollir la data més tardana d’aquestes.&nbsp;El&nbsp; marcatge es fa amb un [[microxip subcutani]]. Un cop marcat pot emetre’s el Document d'Identificació Equina (DIE) o passaport equí i adjudicar-li un número ''UELN ''(''Universal Equine Life Number''), que consisteix en un codi únic i individual vàlid per a identificar l’animal en qualsevol part del món durant tota la seva vida, i que ha de constar al passaport. La zona d’aplicació del xip és, subcutàniament, a la zona del lligament nucal i ha de ser llegible a una distància mínima de 12 cm. Els xips es distribueixen als diferents col·legis veterinaris provincials. En el cas de cavalls criats per a abastament es podrà aplicar una marca alternativa, consistent en una marca auricular electrònica. A Catalunya només poden aplicar el microxip aquells veterinaris que, després de demostrar una formació específica, hagin estat autoritzats pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Les dades dels èquids identificats s’informatitzen en una base de dades a nivell autonòmic i estatal.<ref>{{Ref-web|url = http://agricultura.gencat.cat/web/.content/fo_formacio/fo05_cfea/documents/fitxers_estatics/2012_30070_explotacions_equines_doc.pdf|títol = El control de la identificació equina|consulta = 14 des 2014|llengua = |editor = |data = Febrer 2012|nom = Eduard Torres Fernández}}</ref><ref name=":3" /><ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Real Decreto 1515/2009, de 2 de octubre, por el que se establece un sistema de identificación y registro de los animales de la especie equina (Texto refundido)|publicació = BOE|url = http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2009-16796|data = 29 jul 2014|pàgines = |consulta = 14 des 2014}}</ref><ref name=":2" />
 
Línia 174:
* Reial Decret 1515/2009, de 2 d'octubre, pel que s'estableix un sistema d'identificació i registre dels animals de l'espècie equina (Text refós)<ref name=":4" />
=== Identificació d'oví i cabrum ===
[[FileFitxer:Sheep's face, Malta.jpg|alt= Ovella amb el seu cròtal auricular|thumbminiatura|Ovella amb el seu cròtal auricular]]
A Catalunya. tots els animals de les espècies [[Ovella|ovina]] i [[Cabra domèstica|caprina]], han de ser identificats abans dels sis mesos d'edat i en tot cas<nowiki> </nowiki>abans que surtin de l'explotació de naixement, mitjançant dos [[Cròtal (ramaderia)|cròtals]] idèntics, un a cada orella, i un bol ruminal amb dispositiu electrònic, que portaran un mateix codi d'identificació normalitzat. S'exceptuen d'aquesta mesura els animals joves destinats al sacrifici dins del territori espanyol, abans dels dotze mesos d’edat, en què serà suficient la identificació amb un únic cròtal a l’orella esquerra, i els animals de determinades races que, per raons de pes, fisiologia o altres, rebutgin o no retinguin els bols ruminals. En aquests casos es podrà demanar una identificació excepcional. Les unitats d’identificació són lliurades, per part del Departament d’Agricultura als veterinaris adjudicataris de campanyes de sanejament i als veterinaris de les associacions de races pures, que s’encarreguen d’identificar els animals. Alhora, cada explotació ha de portar un llibre de registres (manual o informatitzat) amb les dades relatives, entre altres, als codis d’identificació individual dels animals.<ref name=":6" />
 
Línia 189:
 
=== Identificació en boví ===
[[FileFitxer:A Swiss calf.jpg|alt= Un vedell amb els seus cròtals auriculars|thumbminiatura|Un vedell amb els seus cròtals auriculars]]
D'acord amb la normativa europea,<ref name=":8" /> tots els [[bovins]] han d’estar identificats mitjançant dos [[Cròtal (ramaderia)|cròtals auriculars]] homologats i disposar d’un document d’identificació bovina (''DIB'') o passaport, que tindrà el mateix i únic codi d’identificació, en forma alfanumèrica i en codi de barres. Cal notificar el naixement de l’animal a l’autoritat en un període de 20 dies després del naixement (es pot ampliar el període de col·locació dels cròtals pel ramat extensiu, en certes races, fins a 6 mesos),<ref name=":9" /> i anotar el naixement en el seu llibre de registre. Cada explotació ha de disposar d’un Llibre de registre on, entre altres dades, han de figurar les relatives als codis d’identificació de tots els animals.