Jean Curtius: diferència entre les revisions

'''Jean De Corte''' més conegut com a '''Jean Curtius''' ([[Lieja]], [[1551]] – [[Liérganes]], [[Cantàbria]], [[12 de juliol]] de [[1628]]) va ser un industrial i empresari.

 

 

Joan era el fill d'un notari, Jacques Decorte, que havia llatinitzat el seu nom, com era de costum a aquesta època, a ''Curtius'' i d'Helwy de Doerne. Va casar-se amb Peronella Braaz, la filla d'un comerciant ric de la ciutat. Joan va esdevenir un fabricant i negociant de [[pólvora]], proveïdor, entre altres, de l'exèrcit de la cort de [[Castella]]. Va instal·lar les seves primeres fàbriques al [[Molí Curtius]] a [[Vaux-sous-Chèvremont]]. Des de [[1595]] va començar l'explotació de mines de minerals i de carbó. Aviat va fer fortuna i va esdevenir commissari general de les municions de guerra del rei [[Felip II de Castella]].<ref>Jean Janssen, ''Sous la crosse…!, évolution socio-politique, économique et culturelle du pays de Liège, des origines à 1789'', Bruxelles, L'élite, 2000, pàgina109 </ref>

Va posseir la seva mina pròpia de [[carbó]] i el [[príncep-bisbe]] [[Ernest de Baviera]] va atorgar-li el [[monopoli]] de l'extracció d'[[alum]] a [[Flémalle]] i anomenar-lo «el mestre més ric de les empreses soterrànies». A les diverses fàbriques i tallers al principat va desenvolupar moltes innovacions tècniques.<ref>Geneviève Xhayet & Robert Halleux (redacció), ''Ernest de Bavière (1554-1612) et son temps. L’automne flamboyant de la renaissance entre Meuse et Rhin'', Turnhout, Brepols, 2011, pàgines 106-107, {{ISBN|978-2-503-54345-1}}</ref>

 

La seva reputació no va limitar-se al principat i la seva expertesa i fortuna va interessar els caps coronats europeus. Així va esdevenir el financer de l'arxiduc [[Albert VII d'Àustria]], governador dels [[Països Baixos espanyols]]. La cort de Castella va atorgar a en Curtius el dret de construir fàbriques a la península Ibèrica. Després d'un plet llarg amb el [[Senyoriu de Biscaia]] que temia de perdre el seu monopoli, va establir-se a Lièrganes a [[La Montaña]] a Cantàbria on va morir el [[1628]]. La [[Real Fábrica de Artillería de La Cavada|fàbrica a Lièrganes]] que va vendre poc abans de morir va esdevenir la més important fàbrica d'artilleria de l'[[imperi Espanyol]].<ref> José Manuel Maza Uzlé, ''La Real Fábrica de Artillería de La Cavada. Liérganes, La Cavada, Valdelazón''., Librería Estudio, 2007. {{ISBN|84-95742-57-8}}</ref>