Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - revolucionària tenien que representar + revolucionària havien de representar
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 50:
 
Winckelmann apreciava l'essència de l'art clàssic en la "noble simplicidad y serena grandaria",<ref>BARASH, M. ''Teorías del Arte: de Platón a Winckelmann'', Madrid: col. Alianza forma, Alianza, 1991, p.279. {{ISBN|84-206-7108-8}} </ref> va establir aquests conceptes com signes característics de l'art grec i de l'art en general a partir del grup de [[Laocoont]]. Winckelmann ja es referia a aquesta obra i al seu caràcter exemplar en la seva primerenca obra ''Gedanken über die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst ''de 1755:'' Laocoont va ser pels artistes de l'antiga Roma el mateix que és per nosaltres el cànon de [[Policlet]], un perfecte cànon de l'art''.<ref name="KULTERMANN">{{Ref-llibre|cognom =Kultermann |nom =U |títol = Historia del Arte: el camino de una ciencia...|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 66|isbn = }}</ref> A partir d'aquest grup de Laocoont considera que l'Art Contemporani del seu temps és el pol oposat. L'exigència de Winckelmann d'un nou ideal només s'ha d'entendre com una reacció davant l'Art Contemporani, al que artistes mediocres havien enfonsat en la rutina i en un vacu formalisme. Va afirmar que en les acaballes del [[Rococó]] li semblava que predominava "...el vulgar gusto de nuestros días"<ref name="KULTERMANN" />''. ''L'historiador de l'art alemany [[Wilhelm Waetzoldt]] (1880-1945) va afirmar el següent sobre Winckelmann: "La meta, recuperar en la Antigüedad una de las más altas posibilidades de formación de la Humanidad, no le parecía a Winckelmann un precio excesivo a cambio de rechazar el arte malo del presente''".''<ref>BAUER, H. ''Historiografía del Arte'', Madrid: Taurus, 1981, p.83 </ref>
[[Fitxer:Gruppo del laocoonte, 02.JPG|thumb|325x325pxminiatura|Laocoont]]
Es va convertir en un adversari empedreït del [[barroc]] i del [[rococó]] i en un portaveu d'una nova època. Cridava l'atenció sobre la superioritat de l'Art grec i sobre la seva naturalesa, sobre l'al·legoria i molts conceptes antitètics existents entre l'Art antic i el nou, formulant la seva tesi, que anava en contra de la seva pròpia època. Winckelmann volia provocar un canvi en l'Art del seu temps, el nou Art havia de ser, en oposició al que encara sobrevivia del barroc feudalista, un art amb un ponderat equilibri de totes les forces, un Art, que ja no es fundava en el poder i la subordinació. Va estar convençut que el "Ideal de Belleza" constitueix una realitat objectiva que pot ser descoberta freqüentant les grans obres de l'antiguitat, sobretot les gregues.<ref>KULTERMANN, U. ''Historia del arte: el camino de una ciencia...'' p. 78
</ref>
Línia 72:
 
Winckelmann afirma que els artistes romans no van arribar a crear cap estil propi, sinó que en els temps més antics segurament van imitar als etruscs, dels que hi van adoptar molts usos, en especial els sagrats. Posteriorment, en l'època del seu floriment, els seus escassos artistes van ser deixebles de mestres grecs. Per a les obres de caràcter públic, els romans es van servir dels artistes etruscs. En temps de la República, la majoria de les estàtues de les divinitats havien de fer-se d'acord amb la mida i el caràcter dels seus temples. També afirma, que durant les [[guerres púniques]], hi va haver escultures de fusta i de marbre (es van començar a treballar més tard).<ref>Ibid, p.138-139. </ref>
[[Fitxer:Triestecathedral.jpg|thumb|285x285pxminiatura|Catedral de Trieste, lloc on va ser enterrat Winckelmann.]]
 
=== Influències ===