Diferència entre revisions de la pàgina «Joscelí II»

4 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m (bot: - d'esquenes a + d'esquena a)
m (robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi)
El [[1137]], l'emperador [[Joan II Comnè]] va anar amb el seu exèrcit per reafirmar els seus drets sobre Antioquia. Rebé el vassallatge de Ramon de Poitiers i, per un acord amb els francs, es va planejar una operació conjunta de conquesta d'Alep. Antioquia tornaria llavors a ser bizantina, i Ramon de Poitiers seria príncep d'Alep. Les operacions s'iniciaren al començament del [[1138]], i Ramon de Poitiers i Joscelí II d'Edessa acompanyaren l'exèrcit imperial. Bizâ'a fou conquerida el [[7 d'abril]] del [[1138]] i donada al comte d'Edessa. Però aquest setge els va fer perdre l'efecte sorpresa, i l'exèrcit va fracassar en el [[setge de Xaizar]]. Ramon de Poitiers i Joscelí II no foren molt cooperatius amb els bizantins, ja que la presa d'Alep significà per a Ramon la pèrdua d'Antioquia, i l'operació de conquesta fou abandonada. L'exèrcit francobizantí es va replegar cap a Antioquia, on Joan Comnè exigí l'entrega de la ciutadella, però Joscelí va provocar aldarulls que obligaren els bizantins a sortir de la ciutat.{{sfn|Grousset|1935|p=100-124}}
 
[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|thumbminiatura|upright=1.8|Final del Comtat d'Edessa, del 1131 al 1150 ]]
El [[1142]], Joan II Comnè provà de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigí d'aquest que li enviés la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els nobles organitzaren aixecaments, puix que no volien una ocupació bizantina. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril del 1143 posà fi a les pretensions bizantines sobre Antioquia.{{sfn|Grousset|1935|p=146-153}}
2.318.189

modificacions