La Vall de Lierp: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula de geografia política
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
Línia 2:
| predoling = [[Aragonès]]
}}
[[FileFitxer:El Turbó..jpg|miniatura|El Turbó.]]
'''La Vall de Lierp'''<ref>{{GEC|0069167|la Vall de Lierp}}</ref> (en castellà ''Valle de Lierp'' i en aragonès ''Val de Lierp'') és un municipi de la [[Ribagorça]], al límit amb la zona actualment [[Aragó|aragonesa]] de l'antic [[comtat de Ribagorça]], format per la vall de Lierp, estesa entre [[el Turbó]] (2.492 m alt), al nord, que la separa de [[La Vall de Bardaixí]], i la [[serra del Jordal]] (1.553 m alt), al sud, que la separa de la [[vall de Vacamorta]].
 
Línia 23:
Topònim, també descriptiu del lloc que ocupa, derivat de la paraula llatina ''podium'', amb el significat de lloc elevat, turó amb cim més o menys arrodonit. A la llista de focs de 1.381 se cita com ''Puyo''.<ref>[http://www.vallelierp.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.32/idmenu.1064/chk.057d4bb31bf0b4934c96fb9494162d9c.html ''Pueio'']</ref>
*El despoblat de Pociello.<ref>{{GEC|0051699|Pociello}}</ref>
[[FileFitxer:Serra del Jordal.jpg|miniatura|[[Serra del Jordal]] vista des de la [[serra de Sis]].]]
*Sala ([[Serra del Jordal]]). Aquest lloc té un topònim descriptiu d'origen germànic. Fora de la jurisdicció dels castells hi havia també dominis i possessions senyorials: ''domus'', ''turris'', ''fortia'', ''sala'' o ''stadium''. Eren simplement torres o fortaleses de defensa, o cases pairals importants, l'edifici constava només d'una gran sala de recepció, gairebé sempre de domini alodial.<ref>[http://www.vallelierp.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.34/idmenu.1066/chk.34a988c4ec65dc952a5d27b732cada47.html ''Sala'']</ref> L'[[alou]] era el règim de [[Propietat privada|propietat]] de [[bé (economia)|béns]] immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el [[Propietat privada|propietari]] (l'[[aloer]]) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres,<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 34</ref> és a dir, tant el ''domini directe'' (la propietat), com el ''domini útil'' (el dret d'ús). Era el concepte antagònic de l'[[emfiteusi]] o [[Feu|propietat feudal]], on el domini útil (o dret d'ús) d'un [[feu]] se cedia a un noble [[vassall]], qui havia de pagar un «cens» o servir-lo personalment a canvi del dret d'ús.<ref name="GEC">{{GEC|0077135|alou}}</ref>
{{capentcat|}}