La vocació de Sant Mateu: diferència entre les revisions

 

S'ha executat entorn de dos plànols paral·lels: el superior, ocupat només per una finestra, i l'inferior, en el qual es representa el moment precís en el qual [[Crist]] apuntant a sant Mateu i el crida a l'apostolat. El sant està assegut enfront d'una taula amb un grup de persones, vestides com els contemporanis de Caravaggio, com en una escena de taverna. El fet que vesteixin com en l'època del pintor, i siguin pintures realistes, sense cap idealització, transmet la percepció de l'artista de l'actualitat de l'escena, la seva participació íntima en l'esdeveniment representat, mentre que de manera totalment antihistòrica es posen justament a Crist i al mateix [[sant Pere]], embolicats en una túnica atemporal.

En aquesta pintura, Crist porta la llum veritable a aquest espai fosc dels recaptadors d'impostos. Per a accentuar la tensió dramàtica de la imatge i focalitzar sobre el grup dels protagonistes l'atenció del que ho mira, recorre a l'expedient de submergir l'escena en una penombra tallada per rajos de llum blanca, que fa emergir els gestos, les mans, o part de la roba, i deixa gairebé invisible la resta.