El poeta [[Arquiloc]] (''Archilocus'') era nadiu de Paros. Era molt apreciat el marbre blanc de Paros, el més valuós després del pantèlic; les pedreres principals eren a la muntanya marpessa. La capital era la ciutat del mateix nom a la costa occidental, moderna Paroikía.
Va passar a l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]] el 395. Al segle IX i al X va patir diverses incursions àrabs, les principals procedents de l'[[emirat de Creta]], destacant les del 837 (dirigida per Nisr) i la del 904 (dirigida pel renegat grec de [[Tessalònica]], [[Lleó de Trípoli]]). Després del 1204 amb la caiguda de [[Constantinoble]], l'illa, amb moltes altres, fou assignada a Venècia i formà part del [[Ducat de Naxos]] (1204-1566). Sota aquest poder va patir diversos atacs turcs (i alguns pirates cristians) a partir de l'inici del segle XV. El primer atac otomà el va dirigir l'almirall Çalil Bey en revenja perquè el duc de Naxos s'havia negat a reconèixer la sobirania del sultà [[Mehmet I]] (1413-1421) sobre la costa occidental d'[[Anatòlia]]. En 1389, Paros fou donada en dot a Maria Sanudo que es va casar amb Gaspar Sommaripa. Així a Paros hi governaven els Sommaripa mentre que els Loredano governaren Antiparos en feu quan fou donada en dot el 1446 a Maria Sommaripa que es va casar amb Giovanni Loredano el qual va construir el castell (després va passar als Pizanias fins al 1537); Gaspar va morir el 1426 i el va succeir el seu fill Crousinos o Crusino I Sommaripa (la seva germana Fiorenza Sommaripa estava casada amb Giacomo I Crispo, duc de Naxos); el govern de Crousinos Sommaripa fou l'edat d'or de l'illa. Va viure fins al 1462 i va deixar dos fills, Domenico Sommaripa, senyor de Paros i d'[[Andros]], i Nicolò I Sommaripa, senyor de Paros i senyor del terç de [[Negroponte]]. Domenico va morir quatre anys després (1466) sense fills i el va succeir el seu germà Nicolò I que va governar fins vers el 1505. La seva filla Fiorenza Sommaripa, senyora de Paros, fou l'esposa de Joan Francesc Venier, consenyor de [[Cèrigo]]. A la mort de Fiorenza el 1518 la senyoria va passar al seu fill Nicolò Venier (el seu germà [[Sebastià Venier]] fou dux de Venècia). Nicolò va morir vers el 1530. Cecília Venier es va casar el 1531 amb Bernardo Sagredo que fou el darrer senyor.
Es van fer diversos tractats entre Naxos i el sultà (1419, 1426, 1446 i 1454) que confirmaven la sobirania veneciana sobre el ducat i l'arxipèlag. El 1490 els otomans ([[Baiazet II]]) van atacar als Sommaripa amb intenció d'eliminar-los però l'almirall venecià Capello va salvar l'illa; els Sommaripa van traslladar llavors la capital de Paroikia (al nord-est) a la fortalesa oriental de Kephalos. [[Khayr al-Din Barba-rossa]] hi va fer una incursió en la seva expedició a les Cíclades el 1537. El darrer senyor de Paros, Sagredo, va rendir Kephalos el desembre de 1537 i sis mil habitants (incloent els d'Antiparos) foren massacrats; molts presoners joves foren enviats a galeres i les dones joves als harems. Un tractat signat el 1540 reconeixia el domini otomà però l'illa tindria certa autonomia sota un ''Kapudan Pasha'', i amb un poder llatí nominal que va subsistir fins al 1566. Les famílies locals principals (els Kondyali i els Mavrogenai) foren associats al govern. El 1566 l'illa fou annexionada i formà part del ducat concedit al jueu [[Josep Nasi]], mort el 1579. El seu nom turc fou Para.
