Basileu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Enllaços
Línia 18:
Els grecs feien servir la paraula basileu per referir-se als dos [[cònsol romà|cònsols]] que governaven la [[República Romana]], fet que denota que per als grecs, aquesta nació era una monarquia en tots els aspectes llevat del nom. Més endavant, a causa d'emprar aquest títol aplicat a l'[[Imperi Sassànida|emperador sasànida]],{{sfn|Chrysos|1978|p=35, 42}} els grecs van fer servir la paraula ''[[wikt:rex|rex]]'', copiada del llatí.{{sfn|Kazdan|1991|p=269}}
 
Quan Roma va ser un imperi els grecs no van fer servir la paraula basileu per designar l'emperador, sinó ''autocràtor''. Quan l'imperi dels romans va desaparèixer, algunes nacions van considerar l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]] com els legítims successors i dels seus títols. Els emperadors bizantins s'autoproclamaven ''autòcrates dels romans'' però també, amb el pas dels anys, van començar a dir-se basileus.
 
El primer document que es conserva on està escrita l'expressió ''basileus Rhomaíōn'', emprada en un context oficial, és una carta escrita pel govern sassànida de [[Cosroes II]] enviada a l'emperador [[Flavi Tiberi Maurici]]. La carta, escrita en grec, ja no fa servir l'habitual fórmula de protocol ''kēsar-i Hrōm'' («cèsar dels romans»), mentre que el governant persa es refereix a ell mateix amb l'expressió ''Persōn basileus'' («emperador dels perses»), i així donava a entendre que renunciava a les aspiracions dels perses sobre el territori grec, renunciant al títol emprat anteriorment ''basileus basileōn'' («rei de reis»).{{sfn|Chrysos|1978|p=70}}