Salomó I d'Hongria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|300px -> |miniatura
m Enllaços
Línia 32:
Després del casament de Salomó amb la germana del rei alemany el setembre de [[1063]], les tropes imperials van marxar d'Hongria i els tres cosins del rei van tornar acompanyats de forces poloneses. Les dues faccions van intentar negociar per evitar una nova guerra civil, i el [[20 de gener]] de [[1064]] van signar un pacte a [[Győr]], pel qual Géza, Ladislau i Lampert eren nomenats ducs del territori que havia governat el seu pare (un terç del regne) a canvi de reconèixer l'autoritat de Salomó com a rei.
 
Amb el temps, Salomó i els seus cosins van aconseguir col·laborar de forma fructífera. El 1067 van fer comandar conjuntament els exèrcits hongaresos contra Venècia, el [[1068]] van defensa-se dels incursions [[petxeneg]]s a Transsilvània, i el [[1071]] van fer una campanya contra l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]] que va culminar en el setge de dos mesos a la ciutat de Belgrad. Finalment, el comandant grec de Belgrad es va rendir, però no al rei sinó als tres ducs. Géza no va donar al seu cosí la seva part del botí i va alliberar els presoners sense demanar-li permís. Aquest fet va tornar a distanciar Salomó dels seus cosins, i incapaços de cooperar més, la resta de la campanya va ser un fracàs.
 
Durant el 1073 les dues parts es preparaven per un enfrontament que semblava inevitable. Salomó demanava ajuda al seu cunyat Enric VI d'Alemanya, i els ducs feien el mateix amb els seus parents polonesos i txecs. Després d'alguns enfrontaments favorables a Salomó, finalment va patir una derrota contundent el [[14 de març]] de [[1074]] a [[Mogyoród]]. Salomó es va veure obligat a fugir a les fronteres occidentals d'Hongria, sense poder evitar que el seu cosí Géza es declarés rei.