Gran Idea: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Enllaços
Línia 39:
També es va plantejar la qüestió de la llengua grega: la llengua vernacla es considerava contaminada d'elements estrangers, tucs sobretot. Calia recuperar una llengua "pura": es va triar el dialecte [[grec àtic|àtic]] del segle 5 aC.<ref>R. Clogg, op. cit., p. 28.</ref> L'antiguitat va esdevenir la nova referència per a definir "Grècia".
 
L'extensió màxima d'aquest estat-nació hauria estat, per als més maximalistes, l'extensió del món grec segons [[Estrabó]], la referència històrica triada: De [[Sicília]] i la [[Magna Grècia]] a l'illa de [[Xipre]]; del nord de la [[Mar Negra]] ([[Pont Euxí]]) a [[Creta]], passant per la mateixa Grècia continental, l'[[Epir (regió històrica)|Epir]], [[Macedònia (regió)|Macedònia]] ([[Regne de Macedònia]]) i l'[[Àsia Menor]] ([[Jònia]]). Això correspon a l'extensió de l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]] de l'època de la [[dinastia macedònia]].
 
[[Fitxer: Kartaferaios.png |miniatura| La ''Χάρτας της Ελλάδας'' de ''[[Rigas]]'']]
 
De fet, cal afegir-hi el trauma polític i religiós que havia representat la presa de [[Constantinoble]] pels otomans el [[1453]]. [[Constantinoble]] era la capital religiosa de l'[[Església Ortodoxa]] i la capital política de l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]]. La seva conquesta va coincidir amb la desaparició de Grècia i la submissió dels grecs. La seva llibertat i la seva existència com a nació no podia passar sense la recuperació de la "Ciutat".
 
El [[1796]], mentre era a [[Viena]], [[Rigas]], el poeta precursor de la insurrecció contra els Otomans, havia publicat un ''Mapa de Grècia'' (''Χάρτας της Ελλάδας''), que s'havia fet per a il·lustrar els ''Voyages du jeune Anacharsis en Grèce'' del francès [[Jean-Jacques Barthélemy]]. Aquest mapa immens (feia 4 m2) estava centrat a la Grècia antiga, però també incloïa [[Constantinoble]], [[Valàquia]], i les actuals [[Bòsnia]], [[Sèrbia]] i [[Albània]]. La Grècia descrita així incloïa de fet tots els Balcans i [[Romania]]. El [[1800]], Anthimos Gazis, en va publicar une versió simplificada, afegint-hi la [[Magna Grècia]] i [[Xipre]].<ref>Jean-Yves Guiomar et Marie-Thérèse Lorain, «La carte de Grèce de Rigas et le nom de la Grèce », a ''Annales historiques de la Révolution française'', Numéro 319.</ref>