[[Fitxer:Refugearmenian.PNG|miniatura|Refugiada armènia i el seu fill ([[1919]]).]]
Durant el [[segle IV]], ja existien comunitats armènies fora de la Gran Armènia. Havien sorgit comunitats armènies de la diàspora a l'[[Imperi Sassànida]] i l'[[Imperi Persa]], i també per defendre les fronteres de l'est i del nore de l'[[Imperi BizantíRomà d'Orient]].<ref name="Encyclopedia of Diasporas"/> Per poblar les àrees menys poblades de Bizanci, els armenis van ser traslladats a aquestes regions. Alguns armenis es van convertir a l'ortodòxia grega a l'hora que van retenir l'armeni com a llengua, mentre que d'altres tossudament es van mantenir fidels a l'[[Església Armènia]] malgrat la pressió de les autoritats. Un nombre creixent d'armenis voluntàriament van emigrar o van ser forçats a emigrar cap a la [[Cilícia]] durant els segles [[Segle XI|XI]] i [[Segle XII|XII]]. Després de la caiguda del regne dels [[Mamelucs]] i la pèrdua de la condició d'estat d'Armènia el 1375, al voltant de 150.000 armenis van emigrar a [[Xipre]], els [[Balcans]] i [[Itàlia]].<ref name="Encyclopedia of Diasporas">{{ref-llibre| cognom1 =Ember | nom1 =Melvin | cognom2 =Ember | nom2 =Carol R. |cognom3=Skoggard |nom3=Ian |títol=Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures around the World | editorial =Springer | data =2004 | isbn =0-306-48321-1 | pàgines =36–43}}</ref> Tot i que ja existia una diàspora armènia durant l'[[antiguitat clàssica]] i l'[[edat mitjana]], va créixer amb l'emigració des de l'[[Imperi Otomà]], [[Rússia]] i el [[Caucas]].
La diàspora armènia es divideix en dues comunitats – els que van emigrar de l'Armènia otomana o Armènia Occidental i els que van emigrar de la Unió Soviètica i de la República d'Armènia des de la independència.
